Resum de Geografia: Relleu, Hidrografia, Clima i Paisatge

Examen de Geografia

El relleu

Hi va haver quatre etapes en la formació de la Terra: la primera va ser el Paleozoic, on hi havia un únic continent anomenat Pangea; després passem al Mesozoic, on la Pangea es comença a fracturar en plaques; i finalment trobem el Cenozoic, en què es van anar formant les grans serralades actuals fins avui en dia.

Agents formadors dels relleus

El relleu s’ha format per les desigualtats en la superfície terrestre. El moviment i el fregament de les plaques tectòniques són els agents interns o formadors del relleu. Hi trobem:

• Plecs i falles
• Volcans i terratrèmols

D'altra banda, hi ha diferents factors que lentament van modelant el relleu, com ara: l’aigua, el vent, la vegetació, la temperatura i els humans.

El relleu a la Península Ibèrica

El relleu peninsular és molt accidentat i hi destaca una elevada altitud mitjana (660 m), només superada a Europa per Suïssa. La Meseta és l’altiplà que ocupa la zona central amb una altitud mitjana de 600 m. Hi trobem tres tipus de serralades:

• Serralades interiors: divideixen la Meseta en dues (Submeseta Nord i Submeseta Sud), conegudes com els Monts de Toledo i el Sistema Central.
• Serralades perifèriques: són les que envolten la Meseta. Exemples: Muntanyes de Lleó, Serralada Cantàbrica, Sistema Ibèric i Sierra Morena.
• Serralades exteriors: Massís Galaic, Muntanyes Basques, Pirineus, Serralades Bètiques i Sistema Mediterrani Català.

La hidrografia

Hi ha molta aigua al món, però el 97% és aigua salada (aigua que no ens serveix per al consum humà) i solament hi ha un 3% d’aigua dolça, que és la que necessitem.

Conceptes clau

• Rius: corrents permanents d'aigua que tenen un curs fix.
• Rieres: cursos d’aigua que tenen un règim irregular.
• Cabal: volum d’aigua transportada que baixa per un riu.
• Conques: territoris per on circulen totes les aigües que desemboquen en un riu principal.
• Vessants: pendents per on corren tot un conjunt de rius que desemboquen en un mateix mar.

La hidrografia a Catalunya

A Catalunya hi ha un riu al vessant atlàntic, conegut com la Garona, i la resta pertanyen al vessant mediterrani. Hi trobem diferents rius:

• La Garona, el Segre, la Noguera Ribagorçana i la Noguera Pallaresa.
• Conques internes: rius com el Ter i el Llobregat (dins del Llobregat hi ha el Cardener i l’Anoia).
• Xarxa mediterrània: Besòs, Tordera, Foix, Gaià i Francolí.

La hidrografia a Espanya

A Espanya hi trobem tres vessants:

• Cantàbric: Bidasoa, Nervión, Sella.
• Atlàntic: Miño, Duero, Tajo, Guadiana, Guadalquivir.
• Mediterrani: Ebre, Xúquer, Segura.

El clima

El clima és el conjunt de les condicions atmosfèriques que es repeteixen de manera cíclica i habitual en una determinada zona de la Terra. Els factors que el determinen són:

• La latitud: els raigs de sol no incideixen igual a tota la Terra; les temperatures són més elevades a prop de l’Equador.
• L'altitud: a més altitud es produeix un descens gradual de la temperatura i les precipitacions són més abundants.
• La distància respecte al mar: el mar actua com a regulador tèrmic perquè s'escalfa i es refreda més lentament que la terra.

Les grans zones climàtiques

Hi trobem tres grans tipus de climes:

• Climes freds: zones polars i d’alta muntanya amb poca insolació.
• Climes càlids: zones intertropicals amb altes temperatures tot l'any. Inclou l'equatorial (pluges diàries), el tropical (estació seca i humida) i el desèrtic (sequera permanent).
• Climes temperats: inclou pràcticament tota Europa. Es divideixen en continental, oceànic, mediterrani i subtropical.

El clima de Catalunya i la Península Ibèrica

A Catalunya predomina el domini mediterrani, excepte a la Vall d’Aran (influència atlàntica) i als Pirineus. A la Península Ibèrica trobem cinc dominis:

• Oceànic: franja del nord amb influència atlàntica.
• Mediterrani: costa mediterrània i Balears; és el domini de Catalunya.
• Continental: bàsicament a la Meseta, amb trets més extrems.
• De muntanya: Pirineus, Cantàbric i Serralades Bètiques.
• Canari: clima subtropical a prop del tròpic de Càncer.

Meteorologia i mapes

Els climogrames combinen temperatures (línia) i precipitacions (columnes). La meteorologia estudia els fenòmens de l'atmosfera (aeris, aquosos, elèctrics i lluminosos) per confeccionar mapes del temps i fer previsions.

El paisatge

Un paisatge és la suma dels seus elements:

• Elements abiòtics: factors no vius (clima, relleu).
• Elements biòtics: factors vius (vegetació, fauna).
• Elements antròpics: factors construïts pels humans (ciutats, agricultura).

Tipus de paisatges naturals

• Medis freds: deserts polars, tundres, taigàs (boscos d’avets) i alta muntanya.
• Medis càlids: selva, jungla, sabana, estepa i deserts càlids.
• Medis temperats frescos: boscos caducifolis, landes i estepes continentals.
• Medis temperats càlids: boscos mediterranis, garrigues, màquies i boscos laurisilva (propi d'Espanya i Catalunya).

La protecció d'espais naturals

La pressió humana ha alterat els ecosistemes, fet que va portar a la conservació del patrimoni natural. El primer parc nacional del món va ser Yellowstone (EUA), fundat l’any 1872.