Anàlisi d'un climograma: temperatures, precipitacions i classificació climàtica

Anàlisi d'un climograma

El document proposat ens mostra un gràfic, un diagrama ombrotèrmic o diagrama de Gaussen on apareixen reflectides les temperatures i les precipitacions d’una estació meteorològica. Així, en l’eix d’ordenades es representen les temperatures en ºC i les precipitacions en mm, mentre que en l’eix d’abscisses estan representats els mesos. Si analitzem les temperatures observem una temperatura mitjana de ºC, per tant és, podríem estar davant d’un clima. Veiem que les temperatures màximes corresponen als mesos d’estiu (mesos) amb màximes de ºC, per tant, estiu, i els mesos més freds corresponen a l’hivern, (mesos), amb mínimes vora els ºC, per tant, hivern. Al seu torn, l’amplitud tèrmica (diferència entre la temperatura del mes més càlid i la del mes més fred), en aquest cas, el mes de màxima temperatura, (mes), amb ºC menys i el mes de mínima, (mes), amb ºC, tenim una amplitud de ºC, per tant, la qual cosa ens assenyala que podríem estar davant d’un clima. Cal ressenyar que el climograma presenta una aridesa ja que en més de (nº) mesos la corba de les temperatures és el doble o supera les precipitacions, però si apliquem l’índex de Gaussen (2 TºC >= que les Pm) es pot deduir aquest fet amb major claredat, per exemple, aplicant aquest índex als mesos de el resultat és el següent: (m: 39 >=16mm; j:42,8>=9mm; s:46.6>=12), per tant, veiem una aridesa. Per altra banda, les precipitacions totals són, amb mm anuals, la qual cosa ens permet intuir que podria tractar-se d’un clima. A més a més, l’evolució de les barres indiquen que es tracta de precipitacions (distribució), amb (nº) màxims però relatius, un en l’estació (estació), corresponent als mesos de (mesos), l’altre en (estació), en el mes de (mesos), i un mínim molt marcat en els mesos (estació), en (mes). Per tant, les dades analitzades (pluges escasses i irregulars, estius calorosos i hiverns suaus, etc.) ens permeten classificar aquest diagrama com a clima, que es localitza. Les seues pluges venen motivades perquè.

Climes d'Espanya

Clima oceànic: ocupa el nord i el NO peninsular. Precipitacions abundants (+800mm anuals), no hi ha mesos secs i són regulars tot l'any amb un mínim a l'estiu. Temperatures suaus tot l'any, cap mes supera els 22 °C de mitjana. Té un estiu fresc i un hivern moderat, entre 6 i 10°C.

Clima mediterrani continentalitzat o d'interior: es troba a l'interior de la península. Precipitacions entre escasses i moderades (150-800 mm anuals) i són més abundants al sector occidental, reducció de precipitacions a les conques hidrogràfiques, sobretot a la del Duero per l'efecte Foëhn. Respecte a les temperatures, l'amplitud tèrmica és elevada (+16ºC), i la submeseta N és més freda, hiverns freds que no superen els 22ºC i hiverns freds que no superen els 10ºC.

Clima mediterrani costaner o típic: es localitza a la costa mediterrània, les Illes Balears, Ceuta i Melilla i al SO peninsular. Té 2 variants, la costa sudatlàntica i la costa mediterrània i Illes Balears. La costa sudatlàntica té més pluges que en altres zones, ja que està afectada per les borrasques del SO. I la costa mediterrània i les Illes Balears tenen precipitacions entre escasses i moderades (300-800mm anuals), es formen a la tardor i a la primavera perquè no arriben les borrasques de l'O. I venen derivades de les borrasques que es tenen al Mediterrani i per la DANA. Les temperatures del clima costaner o típic tenen una amplitud tèrmica anual moderada (12-16°C), són hiverns suaus ja que cap baixa de 10°C i és calorós, amb 22°C o més.

Clima de muntanya: situat en altituds superiors a 1.000m. Les precipitacions són superiors a 1.000mm anuals. La temperatura, habitualment una mitjana anual de 10°C, té hiverns freds i estius frescs, encara que les muntanyes del sud poden tenir estius calorosos. Diferenciem entre muntanyes del N peninsular (Pirineus i Cantàbrica) amb pluges abundants, hiverns molt freds i mesos que no superen els 3°C, i les muntanyes de l'àrea mediterrània. Els hiverns són més suaus (inferior a 6°C), i els estius calorosos (poden superar els 22°C).

Clima subtropical de Canàries: influeix la seua proximitat al Tròpic de Càncer, lo que suposa la influència del Sàhara, de l'anticicló de les Açores i dels vents Alisis. Tot allò justifica les temperatures suaus de Canàries. També influeix el corrent fred de Canàries, que refreda les aigües més del que li correspon per la latitud, per lo tant, estabilitza el temps. I finalment, també influeix el relleu, a les illes occidentals, el vessant de Barlovent. Tots aquests factors influeixen en una varietat climàtica: a les zones baixes, les pluges són escasses i una amplitud tèrmica baixa; a les zones mitjanes, (600-1000m), més pluges i descens de temperatures. I a les zones altes (+100m), de les illes de Tenerife i La Palma, menys pluges i temperatures en descens (pot nevar).

Clima subdesèrtic: es localitza al SE peninsular i a l'interior de la vall de l'Ebre. Les precipitacions són escasses (>200 mm), perquè la conca de la vall de l'Ebre està tancada per muntanyes i al SE perquè les borrasques de l'O no arriben pel relleu i tampoc les que es formen al Mediterrani. Sols arriben les que es formen al mar d'Alboran, i la proximitat del Sàhara. Les temperatures a la vall de l'Ebre tenen hiverns freds (no supera els 10°C) i estius calorosos (+22°C) i el SE espanyol té hiverns suaus (+10°C) i estius calorosos (+22°C).