Narrativa

la renovació modernista

novel·la simbolica: centrada en histories rústegues , que presentaven drames emmarcats en escenaris muntanyencs. tema: Rural. Autors: Victor alcalá, Josep Pou i pagès

novel·la decadentsista: que va passar de la descripció a la sugestió. ja no pretenia reflectir una realitat objectiva, sinó la interior. Obres: Josafat (1906) Prudenci Bertrana, Camí de llum (1909) de Miquel de Palol.

novel·la costumista: Es la derivació del quadres de costums vuitcentistes. Va representar la desintegració de la novel·la en narracions independents, unides només pel tema. Autors: Joaquim Ruyra, Santiago Rusiñol.

després del desgavell bèl·lic

La novel·la restimoni de la guerra: representada per un sol títol de gran ambició, Incerta glòria (1956), Joan Sales.

La novel·la psicologica i existencial: Com a resposta als molts interrogants que plantejaven aquells anys de depressió i frustació. Maria Aurèlia Campmany, necesitem morir, L'altra ciutat.

La novel·la del realisme social: Conrreada esecialment per Josep Maria Espinàs.

La dècada dels anys seixanta i l'inici de la postmodernitat

Terenci Moix, Onades sobre una roca deserta; Montserrat Roig, Ramona adéu; Biel Mesqueida, L'adolescent de sal; Miquel Àngel Riera; Illa de Flaubert; Maria Àngels Anglada, El violí d'Auschwitz; Robert Saladrigas, La Mar no està mai sola; Jesús Moncada, Camí de sirga; Pep Coll, El salvatge dels pirineus; Quim Monzó, Uf, va dir ell; Sergi Pàmies, L'institut; Jordi Puntí, Pell d'armadillo; Empar Moliner, T'estimo si he begut.

La represa  de la novel·la històrica

Maria Aurelia Capmany, inicia aquesta tendencia amb un lloc entre els morts. Emili teixidor, Pa negre; Vicenç Villatoro, L'evangeli gris; Josep Lozano, Crim de germania.

Algunes altres trajectories consolidades

Grabiel Janer i Manila, Els jardins incendiats; Isabel Clara simó, El professor de musica; Maria Antonia Oliver, croniques de la molt anomenada de Montcarrá; Jaume Cabré, La teranyina.