Dret Administratiu: marc constitucional, potestat reglamentària i fonts

Resumen

El document presenta els conceptes bàsics del Dret Administratiu: el seu àmbit d'aplicació, el marc constitucional de l'Administració Pública i el sistema de fonts. S'hi analitza la potestat reglamentària, els seus límits materials i formals, i el valor del costum, el precedent administratiu i la jurisprudència com a fonts. L'estudiant aprendrà a distingir el paper de cada font dins l'ordenament.

Puntos clave

El Dret Administratiu s'aplica també a l'activitat material d'altres poders de l'Estat i òrgans constitucionals i estatutaris, i a entitats que no són Administració Pública.
La Constitució de 1978 estableix un Estat social i democràtic de Dret i un model descentralitzat politicoadministratiu.
La potestat reglamentària correspon al Govern de la nació, als òrgans de govern de les CCAA i als òrgans de govern locals.
Els límits materials de la potestat reglamentària inclouen la interdicció de l'arbitrarietat, el respecte a la reserva de llei i la prohibició de tipificar delictes o sancions no previstes per llei.
El costum només regeix en defecte de llei aplicable, sempre que no sigui contrari a la moral o a l'ordre públic i resulti provat, i té valor supletori.
El precedent administratiu no té valor normatiu per si mateix.
La jurisprudència del Tribunal Suprem té un caràcter complementari però una gran influència en el Dret Administratiu.

Resumen generado con IA a partir del documento. Ponte a prueba

Dret Administratiu i Marc Constitucional

Matisos del Concepte Estatutari de Dret Administratiu

a) Aplicació del Dret Administratiu (DA) a l'activitat material/administrativa d'altres poders de l'Estat i òrgans constitucionals i estatutaris.
b) Aplicació del DA a ens que no són Administració Pública (AP).
c) L'AP també pot actuar com a particular, sotmesa al Dret privat, i formar part de relacions jurídiques no administratives.
d) Subjecció d'algunes actuacions de diverses entitats públiques al Dret privat: La "fugida" del Dret Administratiu.

Marc Constitucional

Estatut Constitucional de l'AP.
Ordre bàsic constitucional de l'Estat.
Clàusula d'Estat social i democràtic de Dret.
Característiques de la Constitució de 1978.
Legitimació democràtica.
Model descentralitzat politicoadministratiu.

Fonts del Dret Administratiu

Peculiaritats del Sistema de Fonts

L'AP no és només un subjecte obligat per les normes jurídiques, sinó que també és protagonista en la seva elaboració.
Les fonts no escrites o complementàries tenen un valor molt diferent en el DA que en el Dret privat.
El sistema de fonts requereix l'existència de normes sobre les mateixes fonts per ordenar-les, assignant a cada font la seva posició i valor dins del sistema.
Remissió a la teoria general del dret, a la part general del dret civil i al dret constitucional.

La Potestat Reglamentària (PR)

Qui té atribuïda la PR al nostre ordenament jurídic?

L'exercici de la PR correspon al Govern de la nació, als òrgans de govern de les Comunitats Autònomes (CCAA), de conformitat amb el que estableixen els seus respectius estatuts, i als òrgans de govern locals, d'acord amb el que preveu la Constitució i els estatuts d'autonomia.

Límits de la Potestat Reglamentària

Límits Materials (LM):

Interdicció de l'arbitrarietat i irretroactivitat.
Respecte a la reserva de llei.
No vulneració de la llei.
Prohibició de tipificar delictes, faltes o sancions administratives no previstes per llei.

Límits Formals (LF):

Competència de l'òrgan.
Jerarquia normativa.
Procediment d'elaboració.

El Costum

El costum només regeix en defecte de llei aplicable, sempre que no sigui contrari a la moral o a l'ordre públic i que resulti provat.
Els usos jurídics que no siguin merament interpretatius d'una declaració de voluntat tenen la consideració de costum.
El costum només té valor supletori de la llei o norma escrita.
Valor limitat del costum com a font del DA.
La legislació administrativa invoca el costum en casos limitats i poc significatius.

El Precedent Administratiu

És la resposta o decisió adoptada amb anterioritat per una mateixa Administració Pública (AP) en un supòsit o una sèrie de supòsits anàlegs a aquell que està pendent de resolució.

El precedent pot ser la forma en què es va resoldre anteriorment un únic assumpte similar a un altre pendent.

Important: El precedent administratiu no té valor normatiu per si mateix.

La Jurisprudència

Complementa l'ordenament jurídic amb la doctrina que, de manera reiterada, estableix el Tribunal Suprem en interpretar i aplicar la llei, el costum i els principis generals del dret.

Formalment, no se la reconeix com a font directa de dret, sinó que té un caràcter complementari.

Té una gran importància, valor i influència en el Dret Administratiu (DA).

Els tribunals contenciosos administratius exerceixen aquesta funció i són, per tant, els intèrprets finals de la legalitat en la qual s'emmarca l'activitat administrativa, així com dels fins d'interès públic que habiliten l'AP per actuar.

No és exagerat afirmar que la jurisprudència arriba a "crear" dret en interpretar i precisar el conjunt de les normes, ja que, en definitiva, són els tribunals els que acaben determinant el significat i l'abast de les normes.

Preguntas frecuentes

El precedent administratiu té valor normatiu?

No. El precedent administratiu no té valor normatiu per si mateix, tot i que consisteix en la resposta adoptada anteriorment per una mateixa Administració en un supòsit anàleg.

Quan s'aplica el costum com a font del Dret Administratiu?

El costum només regeix en defecte de llei aplicable, sempre que no sigui contrari a la moral o a l'ordre públic i resulti provat. Té un valor supletori i limitat.

Qui exerceix la potestat reglamentària?

Correspon al Govern de la nació, als òrgans de govern de les Comunitats Autònomes segons els seus estatuts, i als òrgans de govern locals d'acord amb la Constitució i els estatuts d'autonomia.