Anàlisi i resum d'El cant de la joventut de Montserrat Roig

Anàlisi d'El cant de la joventut de Montserrat Roig

El fragment d'El cant de la joventut de Montserrat Roig té un tema predominant que dona coherència al text: el matrimoni, a partir de la problemàtica de la manca de diners, de fills i d'amor. La intenció comunicativa és explicar com la imaginació d'un viatge, o millor, la recreació d'una il·lusió, pot transformar la vida, recuperant la confiança i l'amor perdut.

Estructura i desenvolupament

El text presenta una estructura externa dividida en quatre paràgrafs. En tractar-se d'una narració, cada paràgraf desenvolupa una part de l'acció:

• Primer paràgraf (Plantejament): S'introdueix la situació inicial. La dona, Maria, se sent bruta per l'edat i per no haver tingut fills, cosa que la fa sentir un malbaratament. La conseqüència final, explicitada després d'un connector de conseqüència com «Per aquesta raó» (l. 69), és clara: la manca d'amor i de diners a la llar.
• Segon paràgraf (Desenvolupament): Introduït per un connector de contrast com «Però» (l. 7) i un temporal com «un dia tot canvià», presenta el fet que desencadena l'acció: després que el seu marit li fa un petó que provoca tendresa i desig en ella (sembla que per absència), sorgeix la il·lusió d'embarcar-se en l'aventura d'un viatge. Tot i que hagin de demanar un préstec i empenyorar les joies de l'àvia, aquesta idea fa que retorni el desig sensual. És en aquesta part on el llenguatge esdevé més retòric i poètic.
• Últim paràgraf (Desenllaç): Aquest paràgraf actua com a desenllaç, on la protagonista canvia la seva percepció de la vida, superant fins i tot la seva obsessió per la mala olor. Es compara amb la il·lusió d'una núvia o amb el somriure de gent desconeguda, tot gràcies al viatge. «Maria es veié com una dona amb esperança» (l. 22). Tanmateix, després d'un connector de contrast com «Però» (l. 23), la situació final no aclareix si el viatge es realitzarà o no, però la protagonista ja se l'imagina.

Context literari

Aquest text pertany a una novel·la de Montserrat Roig. El seu caràcter narratiu i literari es reflecteix en l'estructura temporal i cronològica. Està narrat en tercera persona per un narrador omniscient, i se centra en dos personatges principals: Maria i el seu marit.

Resum de l'argument

Maria sent que fa mala olor, raó per la qual el seu marit no la besa. Aquesta sensació l'acompanya des que sap que no pot tenir fills. Tanmateix, després que el seu marit li fa un petó que provoca l'excitació de Maria, ell li anuncia que faran un viatge, tot i que hauran de demanar un préstec i empenyorar les joies de l'àvia. Aquesta nova il·lusió, però, canvia la seva vida: un viatge a l'Àfrica per veure les girafes. La il·lusió del seu marit fa que ella recuperi el desig i l'esperança, i es queda imaginant la celebració de la tornada del viatge.