El Contracte Feudal: Vassallatge, Feu i Senyoria
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Español
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,82 KB
El Vassallatge
El vassallatge és un acte social mitjançant el qual un home lliure es reconeix vassall d’un altre home lliure, però més poderós que ell.
Cerimònia feudal
La ceremonia feudal se conoce como homenaje, que presta el vasallo al señor. El término homenaje significa literalmente hacerse hombre de otro. Es una época de símbolos, de gestos, pero a veces en ciertos lugares de europa son más dados a la tradición escrita. La ceremonia de homenaje se empieza con el vasallo ante su señor, el señor sentado el vasallo de rodillas, el vasallo junta sus manos y el señor coge con sus manos las del vasallo. Esta ceremonia se conoce como la Inmixtio manuum, el vasallo muestra simbólicamente que se somete al señor, y el señor al coger las manos está mostrando que acepta a este vasallo como su hombre. Junto a esta ceremonia visible, simbólica, el vasallo hace una declaración verbal de querer ser el hombre de su señor.
Juramento de fidelidad
El vasallo jura ser fiel a su señor. Juramento que se debe hacer ante un símbolo, la biblia, la cruz, que le da un carácter irrevocable, de forma que romper ese juramento es cometer perjurio. El juramento de fidelidad lo presta el vasallo al señor y es también una señal de que es hombre libre porque solo los libres pueden jurar juramento. Y se cierra con una ceremonia que no s imprescindible y que llega más tardíamente y es el osculum, el beso de paz del vasallo a su señor. El Francia es en la mejilla, tenemos que diferenciar del vasallaje feudal y de los campesinos.
El Feu
Era un “bé donat a canvi” hi havia dos tipus:el que donava terres o el de camara, que era de donar diners.L’època clàssica del feu abasta els segles XI, XII i XIII, l’anomenada època clàssica feudal
A partir del segle XIII, amb la seva generalització arreu, el feu es va anar desnaturalitzant i va perdre part de les seves característiques originals. L’alou “Alou és allò que és propi i no està sotmès a ningú excepte a Déu.
La Senyoria
“A la senyoria [és] on les dues classes principals de la societat feudal s’enfronten per la transferència de l’excedent de producció”, Rodney HILTON.
La senyoria tant pot ser “el domini i potestat que un senyor exercia sobre els seus homes, [com] el territori on aquesta autoritat senyorial s’aplicava i les formes jurídiques i resultats materials d’aquest exercici del poder” Josep Maria SALRACH.
En el marc de la senyoria “es van desenvolupar les relacions socials entre classes, relacions de dependència i d’explotació”, Antoni FURIÓ.
L’emfiteusi és la concessió perpètua o per un determinat període de temps i renovable, d’un bé immoble, a canvi del pagament d’un cànon en diner o en natura (o en producte) que ha de satisfer l’emfiteuta al concedent (o atorgant).
La Senyoria Banal
Defineix el poder del senyor sobre les persones
Segons Bonnassie és “l’ombra projectada del castell sobre els habitants del terme castral”.
La senyoria banal: La senyoria banal englobava a tots i cadascun dels habitants del terme del castell, amb independència del seu estatus jurídic, de si tenien terra o no i del règim de propietat amb el que la tenien.
La senyoria banal designa l’autoritat que té el senyor feudal de manar jutjar i castigar, drets que abans eren públics i que s’havien privatitzat.
Entre els segles IX i XI, a França, bona part del camperolat cau en la condició servil. Són homes subjectats al senyor banal.
Els graus i nivells de servitud són diferents en cada cas i en cada territori, en funció de l’opressió banal, de les franqueses reials o comtals o de la capacitat de les comunitats rurals de defensar els seus drets i llibertats. A Catalunya, per exemple, s’exigeixen els mals usos, resultants dels abusos senyorials
Coneguts com a: Servents de la gleba (= homes adscrits a la terra) Homes propis, solius i afocats
La Senyoria Territorial
Grans dominis o propietats territorials que s’organitzaven en dues parts ben diferenciades: la reserva del senyor, i les tinences.
La senyoria territorial: Les tinences o petites explotacions (a Catalunya seran els masos) es cedien a famílies pageses a canvi de serveis i censos tant en diners com en espècies. Els pagaments originats per la senyoria territorial ho són perquè els senyors s’apropiaven de la renda dels pagesos perquè dret a llei els corresponia a canvi d’haver-los establert les seves tinences.