La Restauració Borbònica: Constitució, Pactes i Moviments

La Restauració Borbònica (1874-1931)

Constitució de 1876

La Constitució de 1876, elaborada l'any 1876, és una mostra de liberalisme doctrinari, caracteritzat pel sufragi censatari i la sobirania compartida entre les corts i el rei. Es tractava d'una constitució conservadora, inspirada en la monarquia, la religió i la propietat.

En aquesta es considerava la monarquia com una institució superior, inqüestionable, permanent i al marge de qualsevol decisió política. Constituïa un poder moderador en la vida política, garantint la bona entesa i l'alternança entre els partits. Per això s'establia la sobirania compartida i s'atorgaven poders amplis al monarca: dret de vet, nomenament de ministres, potestat de convocar corts, suspendre-les, dissoldre-les (sense comptar amb el govern).

Les cambres eren bicamerals i es componien de senat i congrés dels diputats, el qual era de caràcter electiu. La constitució no fixava el tipus de sufragi, però una llei de l'any 1878 establí el vot censatari. I no fou fins el 1890, quan el partit liberal va aprovar el sufragi universal masculí.

Aquesta constitució proclamava la confessionalitat catòlica de l'estat, malgrat que tolerava altres creences mentre no se'n fes manifestació pública. Es restablí un pressupost de culte i clero per finançar l'església. I també comptava amb una extensa declaració de drets, però posteriorment, van tendir a restringir-los.

Pau de Zanjón

Pau signada a Zanjón pels insurrectes cubans de la Guerra dels Deu Anys a fi d'acabar amb la insurrecció cubana. Aquesta va ser signada amb més facilitat per la fi de la guerra carlina, per l'actuació militar i per la negociació amb els insurrectes. Aquesta pau incloïa una àmplia amnistia, l'abolició de l'esclavitud i la promesa de reformes polítiques i administratives per les quals Cuba tindria representants en les corts espanyoles. El retard o l'incompliment d'aquestes reformes va provocar, l'any 1879, la Guerra de Chiquita i la insurrecció del 1895.

Encasellat

Són les llistes dels diputats que els ministres de governació, per mitjà de l'assignació prèvia d'escons a cada circumscripció electoral, feien arribar als governadors civils. Aquests governadors civils, després de saber qui “havia” de sortir elegit a la seva província, transmetien la llista dels elegits als alcaldes i als cacics, que s'encarregaven d'obtenir els resultats adulterant els vots, mitjançant la manipulació, l'amenaça, trames electorals...

Tupinada

Amb aquest nom es coneix el conjunt de trampes electorals dutes a terme pels cacics amb l'acord de les autoritats i que ajudaven a aconseguir l'adulteració dels resultats electorals. Per a aconseguir l'elecció del candidat governamental, no es dubtava a l'hora de falsificar el cens, manipular les actes electorals, exercir la compra de vots, amenaçar l'electorat amb coaccions de tota mena i fins i tot emprar la violència per atemorir els contraris.

Pacte del Pardo

L'any 1884, Cànovas va tornar al poder, però tement una possible desestabilització del sistema polític després de la mort d'Alfons XII, va impulsar un acord entre conservadors i liberals, el Pacte del Pardo. La seva finalitat era donar suport a la regència de Maria Cristina i garantir la continuïtat de la monarquia davant les fortes pressions dels carlins i republicans.

Acta de Loredán

Programa adaptat a la nova situació política, proposat per Juan Vázquez després que l'any 1886 va començar a dirigir el partit carlista. El programa va ser anomenat així pel nom del palau venecià on residia el pretendent Carles VII després de ser expulsat de França. La proposta mantenia la vigència d'antics principis com la unitat catòlica, el furisme, l'autoritat del pretendent carlí i l'oposició a la democràcia, però ja no es manifestava a favor de l'antic règim i acceptava el nou ordre liberalcapitalista.

Regeneracionisme

Corrent polític, el seu home més representatiu va ser Joaquín Costa, que va ser escriptor i creador d'institucions socials i econòmiques com la Liga Nacional de Productores i l'inspirador d'un partit polític, la Unión Nacional, de caràcter popular i molt crític amb la Restauració.

La crisi de 1898 va aguditzar la crítica regeneracionista, que denunciava els defectes de la psicologia col·lectiva espanyola, considerava que hi havia una “degradació” d'allò espanyol i calia la regeneració del país, enterrant les glòries passades. Aquests defensaven la necessitat de millorar la situació del camp i d'elevar el nivell educatiu i cultural del país, com reflectia el lema de Costa. En la dècada de 1890, es va començar a produir una renovació en la ciència amb la introducció del positivisme, amb els progressos de la medicina, la ciència experimental i la sociologia.

Hi va haver un grup de literats i pensadors que van intentar analitzar el “problema d'Espanya” en un sentit crític i en un to pessimista; aquest grup es coneix com la Generació del 98. Aquests pensaven que amb la pèrdua de l'imperi espanyol era el moment perfecte per a la regeneració moral, social i cultural del país.

Lliga Regionalista

Nou partit que aspirava a participar en la política i a tenir representants en les institucions que defensessin els interessos del catalanisme. Aquest nou partit fou creat per l'intel·lectual nacionalista Enric Prat de la Riba i el jove advocat Cambó l'any 1898; després que la crisi de la Restauració va acréixer l'interès de la burgesia catalana per tenir la seva pròpia representació política. L'èxit electoral va convertir la Lliga en el primer partit de Catalunya al llarg del primer terç del s. XX.

Partit Nacionalista Basc

Sabino de Arana, que sentia gran passió per la cultura autòctona d'Euskalerria, pensava que els immigrants d'altres regions d'Espanya a la zona minera i industrial de Bilbao posarien en perill la llengua, les tradicions i l'ètnia basca. Aquests aspectes van arrelar en diferents sectors, sobretot en la petita burgesia, i l'any 1895 es va crear el Partit Nacionalista Basc. Arana va popularitzar el nom d'Euskadi per a la seva pàtria, una bandera pròpia i va proposar un lema per al partit. El moviment estava impregnat d'un gran sentiment catòlic i defensa de la tradició, pretenia impulsar la llengua i els costums bascos i defensava la puresa racial del poble basc, de manera que va adquirir un sentiment xenòfob. En un primer moment es va declarar independentista, però va anar evolucionant cap a l'autonomisme. Encara que amb la mort d'Arana van sorgir dissensions dins del nacionalisme basc, el seu progrés electoral va ser constant.

Institución Libre de Enseñanza

Institució laica i alternativa a la cultura oficial creada l'any 1876, quan molts catedràtics van abandonar la universitat perquè aquesta no els permetia la llibertat de càtedra. Francisco Giner de los Ríos va ser un dels principals promotors de la institució. Aquesta estava profundament influenciada pel krausisme i va ser un gran impulsor de la reforma de l'educació a Espanya. Alguns intel·lectuals pensaven que la societat i la política estaven massa influenciades per la religió, la qual cosa no afavoria la modernització, la cultura i el desenvolupament de la ciència. Aquesta institució va introduir a Espanya mètodes educatius d'avantguarda que buscaven la formació dels individus en llibertat, per mitjà del foment de la curiositat científica, l'observació directa de la realitat, l'antidogmatisme i el desenvolupament de l'esperit crític.