Renaixença: Moviment Cultural, Polític i Literari

La Renaixença: moviment cultural, polític i literari

Reixeminent moviment cultural i polític. Objectiu: recuperació de la llengua i la literatura pròpies i reivindicació del reconeixement de la nostra identitat com a poble. Lemes: Patria i llengua.

Període

Segona meitat del segle XIX, des de 1833 fins a 1877 aproximadament, amb la data simbòlica de 1883. Es va publicar el 1877 la Jocs Florals de Verdaguer i Àngel Guimerà, premiats en els Jocs Florals.

Poesia

La poesia es considerava el gènere superior. La llengua es considerava útil per a la poesia. Influenciada pel romanticisme. Va dividir-se en dos grups:

• Poetes desarrelats: hereus de la premsa valenciana, de classes socials humils, que no tenien formació literària. Propugnaven el Lus del Vlc, que ara s'anomena «parlar valencià».
• Poetes arrelats: burgesos conservadors que es va sospitar que s'aprofitaven de la política de la Renaixença. Escrivien en llemosí i pensaven en una «pàtria» idealitzada i lluny de la realitat social.

Autors i obres destacades: Bonaventura Carles Aribau (Oda a la pàtria), Jacint Verdaguer (L'Atlàntida i Canigó), Teodor Llorente (Llibre de versos), Costantí Llobera (La guerra puala).

Els Jocs Florals van començar el 1859 com a concurs de poesia d'origen medieval i van tenir vitalitat fins al segle XV. Temes: fe, pàtria, amor i paisatge.

Teatre

Es van produir obres de caràcter popular i didàctic.

2. Tendències literàries

Conservadora

Compartia els ideals dels vencedors. Temes heroics o intemporals, evadint-se de la realitat en què vivien.

Humanitzadora

Expressa l'angoixa i la desesperança dels éssers humans en un món dominat pel vici i el dolor per la guerra. Als anys 50 hi ha una necessitat de denunciar les injustícies i la falta de llibertat.

Poesia arrelada (anys 40)

Visió optimista de la realitat. Temes: la pàtria, fervor religiós, bellesa del paisatge, vida familiar. Llenguatge culte i mètrica: sonet.

Poesia desarrelada

Expressa desesperació i angoixa de l'home sobre l'existència. Temes: el sentit de la vida, el sofriment en el món, la falta de resposta de Déu. Llenguatge amb lèxic violent que reflecteix desesperació i angúnia. Mètrica: formes tradicionals i vers lliure.

Poesia dels 50

Expressa l'angoixa del poeta en un món caòtic i cruel. La poesia denuncia les injustícies socials i proclama la solidaritat amb els desfavorits i la necessitat de modificar la realitat. Temes: Espanya, amor a la pàtria, desig que Espanya reineu la llibertat i la pau. Mètrica: formes tradicionals i predomini del vers lliure.

Novel·la (anys 40)

Visió pessimista de la realitat, que reflecteix el buit, l'angoixa i el desconcert per la guerra. Els personatges són éssers solitaris o frustrats. És freqüent la 1a persona narrativa i els monòlegs (La família de Pascual Duarte, de Camilo José Cela).

Novel·la (anys 50)

Dona testimoni dels problemes i conflictes de la societat espanyola del moment, amb la intenció de denunciar-los. Llenguatge senzill, registre col·loquial i enfocament objectiu a les seves obres (La colmena, de Camilo José Cela).

3. Tendències del teatre

Teatre de consum

Pretén entretenir el públic, que s'identifica amb els valors morals de la burgesia (José María Pemán).

Teatre d'humor

De caràcter intel·lectual. Presenta situacions disparatades, plenes d'imaginació i enginy, que posen en evidència les contradiccions humanes (Enrique Jardiel Poncela).