Renaixement i Reforma: Avenços Tècnics, Navegació i Cismes Religiosos

Els grans avenços del Renaixement

A l'Edat Mitjana es creia que la Terra era plana i que no hi havia res més enllà de l'oceà Atlàntic. A finals del segle XV, navegants i aventurers van descobrir que el món era més gran. Els reis de Portugal i de Castella van finançar aquestes expedicions, motivades per diverses causes:

Causes de les Grans Expedicions

• Avanços Tècnics i Científics: Van permetre millorar la navegació, com per exemple: la brúixola, l'astrolabi, etc.
• El Desig de Trobar Or: Per obtenir or i poder encunyar moneda.
• Trobar Noves Rutes Marítimes: Que facilitessin el comerç marítim.
• Factors Socioeconòmics: L'augment de la població va provocar una expansió econòmica amb la necessitat de cercar primeres matèries per a la indústria artesana europea i nous mercats per als seus productes. Gran demanda d'espècies i mercaderies luxoses a Europa, que arribaven d'Orient a través d'intermediaris àrabs i venecians amb un preu molt alt, destinades a les oligarquies europees.

A finals de l'Edat Mitjana, la població d'Europa Occidental va augmentar després de la fi de la Pesta Negra i de les llargues guerres medievals (Guerra dels Cent Anys, Reconquesta ibèrica, etc.). Els europeus ja construïen vaixells força grans, ràpids i maniobrables, com ara les caravel·les. També disposaven d'instruments de navegació, com la brúixola i l'astrolabi, i de coneixements astronòmics suficients per determinar rumb en alta mar. La solució per impulsar els vaixells a través dels oceans era el vent, ja que remar era impossible per a trajectes llargs per manca d'espai per a aliments i aigua. Els velers només podien arribar a Amèrica aprofitant els vents alisis (de l'est a l'oest prop de les Canàries) i tornar aprofitant el corrent del Golf i els contraalisis (de l'oest a l'est més al nord). El massís de l'Himàlaia determina el règim de vents de l'oceà Índic, els vents monsons.

Instruments Clau de Navegació

• Portolans: Cartes marítimes que descrivien les costes i els ports.
• Brúixola: Aparell per determinar direccions mitjançant una barra imantada que assenyala el nord magnètic.
• Astrolabi: Permetia calcular la posició a partir de les estrelles.

Exploradors Destacats

Cristòfor Colom, navegant, va intentar crear una ruta alternativa cap a l'Àsia navegant cap a l'oest, aprofitant els vents alisis. Tot i no aconseguir el seu objectiu inicial, l'any 1492 es va descobrir un nou continent per als europeus: Amèrica. Mentrestant, els portuguesos buscaven una ruta alternativa per arribar directament als llocs de producció d'espècies sense intermediaris. L'any 1497, Vasco da Gama va aconseguir arribar a l'Índia circumnavegant el continent africà.

Juan Sebastián Elcano (Getaria, Guipúscoa, 1486/1487 - Oceà Pacífic, 1526), va ser un explorador basc que va participar en la primera expedició que va donar la volta al món i en va capitanejar la seva part final.

Avanços Tecnològics

Impremta: Amb la invenció de la impremta, el món va disposar del primer mitjà de comunicació de masses i del primer sistema per emmagatzemar grans quantitats d'informació. Tot i que s'havia inventat a la Xina feia més de 3.300 anys, no es va desenvolupar completament fins que Johann Gutenberg, de Magúncia (Alemanya), va idear una màquina manual que permetia imprimir i reproduir ràpidament els textos, abaratint els costos de producció.

Arcabús: A Espanya es va inventar un canó prou reduït perquè el portés i disparés un sol home. Va rebre el nom d'arcabús, una paraula d'origen holandès que significa 'canó de ganxo', ja que s'associava amb les piques.

Avanços de la Navegació

La navegació, a finals del segle XV i començaments del segle XVI, va experimentar un avenç notable. Els pesats navilis utilitzats a l'Edat Mitjana van ser substituïts per una nova embarcació, la Caravel·la, que es mostrava més àgil, més marinera i oferia més seguretat als tripulants. Les embarcacions de rem i velam van haver de cedir davant aquest nou tipus de nau que va començar a solcar els mars del Mediterrani i de l'Atlàntic, esdevenint un element decisiu en els posteriors viatges de descobriment. Artillada a la borda, dotada de brúixola i d'instruments perfeccionats com el sextant i els quadrants, la caravel·la va portar intrèpids marins més enllà dels límits coneguts. Les velles creences sobre el "bullir de les aigües" a l'equador, els abismes profunds a l'horitzó, o els peixos i animals gegantins, tot això va ser bandejat per l'impuls de la nova navegació, propiciant així l'expansió europea i el que es va anomenar la "europeïtzació del món".

La Reforma Religiosa i la Contrareforma

Luter i el Luteranisme

Apareix la figura de l'agustí alemany Martí Luter (1483-1546), home de personalitat complexa. La base de la doctrina luterana és la justificació per mitjà de la fe: considerant que el pecat original corromp l'home i que la voluntat humana és impotent davant la seva inclinació al mal, Luter afirma que l'home se salvarà gràcies a la fe en Crist. Això elimina un dels principis bàsics de la doctrina catòlica: el valor de les obres exteriors de l'home per a la seva justificació davant Déu.

El Calvinisme

Les doctrines luteranes van ser portades a l'extremisme per Joan Calví, un intel·lectual francès establert a Ginebra. Per a Calví, la llibertat humana quedava eliminada davant l'omnisciència de Déu. Va basar la seva doctrina en la predestinació: des del començament dels temps, l'home estava predestinat a salvar-se o a condemnar-se; la seva única font de fe era la Bíblia, però la fe estava reservada només als predestinats. D'aquí es deduïa que una fe molt intensa, acompanyada d'una vida pietosa i austera, regida per una moral extremadament rígida, havien de ser els signes d'haver estat assenyalat per Déu per a la salvació.

El Cisma Anglès: l'Anglicanisme

La separació de l'Església d'Anglaterra de l'obediència al Papat va ser, en principi, un cisma provocat pel rei Enric VIII. Aquest, enfadat perquè no havia aconseguit el divorci de la seva esposa Caterina d'Aragó, es va negar a obeir el Papa. El 1534, Enric VIII va promulgar l'Acta de Supremacia, que convertia el rei en cap de l'Església d'Anglaterra, amb capacitat per decidir qüestions de disciplina i de dogma. Es va iniciar també la secularització dels béns de l'Església i es va consolidar el moviment reformista durant el regnat del seu successor, Eduard VI, alhora que començaven a introduir-se al país les doctrines luteranes i calvinistes.

El Concili de Trento

La convocatòria d'un Concili per resoldre el greu problema de l'escissió religiosa va ser retardada molt temps pels Papes, en part per por que no prevalgués la posició de la superioritat conciliar sobre el Papa i en part a causa dels conflictes bèl·lics entre Espanya i França. Quan, finalment, el 1545 va començar el concili a Trento (ciutat del nord d'Itàlia que pertanyia a l'Imperi Alemany), era massa tard per aturar el desenvolupament del luteranisme. A més, les sessions del Concili es van allargar durant 18 anys, en tres períodes diferents, ja que fou interromput dues vegades.

Contrareforma o Reforma Catòlica

El nom tradicional de Contrarreforma no és totalment correcte; és més adequat el de Reforma Catòlica, ja que els fins que persegueix no s'exhaureixen en l'existència de la Reforma. Té antecedents a l'Edat Mitjana (el moviment conciliar, per exemple, buscava reunir un concili ecumènic per solucionar els problemes del catolicisme; la Inquisició ja existia a l'Edat Mitjana, no va ser creada específicament contra els reformistes; i l'orde dels jesuïtes o Companyia de Jesús no era una novetat com a congregació religiosa, ja que n'existien des de l'Edat Mitjana com a reacció mística davant els excessos de molts clergues; l'orde dels monjos de Cluny, per exemple, va ser una de les més importants entre les congregacions medievals).

La Reforma Protestant

La Reforma Protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 Tesis de Martí Luter el 1517, tot i que hi ha precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment. Com a període històric, la Reforma es considera que acaba amb la Pau de Westfàlia el 1648; tanmateix, moltes de les denominacions que es van produir durant aquest període segueixen existint i el protestantisme constitueix una de les branques més importants del cristianisme avui dia. Encara que la intenció era la renovació, els moviments van acabar amb l'escissió dels grups reformistes i amb l'establiment de noves institucions, principalment, el luteranisme i el calvinisme.