El relleu a Espanya: una guia completa

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Geografía

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,15 KB

Característiques del relleu peninsular

El relleu és el conjunt de formes que presenta la superfície terrestre. Són dinàmiques.

Quatre trets el caracteritzen:

  • Forma massissa: amplada i extensió de les costes. El perímetre costaner presenta un traçat rectilini.
  • Elevada altitud mitjana: dos factors: extens altiplà i les nombroses i diverses serralades que travessen el territori.
  • Disposició perifèrica del relleu peninsular: dificulta l'accés a la Meseta. Impedeix que la influència climàtica del mar arribi a les terres de l'interior, i això fa més extremats els hiverns i els estius.
  • Unitats naturals ben diferenciades: a causa de la formació geològica i la varietat de climes. Aquesta característica ha condicionat la diferenciació de les regions i la varietat dels paisatges.

Evolució geològica del relleu

  1. Era primària o paleozoica: es forma el Massís Hespèric. Primeres terres peninsulars que formen l'antiquíssim massís granític gallec, l'espai restant cobert per aigua marina. Es van anar dipositant argiles i gresos formant estrats, que van suportar grans pressions i temperatures elevades pel moviment hercinià i el seu material es convertí en roques metamòrfiques. Relleus atacats per l'erosió i es van formar sòcols (material rígid i resistent).
  2. Era secundària o mesozoica: es van formar les roques calcàries per les grans pressions i altes temperatures (en els dipòsits marins).
  3. Era cenozoica: dos períodes:
    1. Període terciari: orogènesi alpina. Múltiples col·lisions i trencaments que van ocasionar moviments orogènics, que van canviar el relleu:
      1. Va formar altiplans elevats, serralades i depressions. Per això es diu que part dels relleus antics hercinians es van rejovenir. A les zones fracturades s'hi van anar elevant blocs de l'antic sòcol formant falles esglaonades, depressions profundes i horsts.
      2. Grans pressions per la col·lisió van plegar els materials sedimentaris dipositats als vorells dels sòcols hercinians. Estrats més nous i menys rígids.
      3. La col·lisió entre les plaques va fracturar, dislocar i aixecar part dels sòcols.
    2. Període quaternari: glacialisme. Caracteritzat per:
      1. L'erosió dels relleus alpins. Es va formar la depressió de l'Ebre i del Guadalquivir.
      2. La sedimentació i el rebliment de les zones baixes. I formació de planes litorals.

Relleu peninsular

Relleu peninsular continental

Meseta: és la unitat principal del relleu peninsular espanyol, ocupa l'espai central de la península Ibèrica i representa el 45% de la seva superfície. Durant el moviment alpí va quedar fracturada en dos grans blocs:

  • Submeseta Nord
  • Submeseta Sud

Unitats interiors de la Meseta:

  • L'antic sòcol paleozoic: només aflora una part del sòcol a la part occidental de la Meseta. Hi ha un peneplà amb pendent suau i estret on hi queden els materials antics.
  • Les conques sedimentàries: costat oriental de la Meseta, antic sòcol enfonsat i sepultat sota enormes dipòsits de material (donen lloc a erms, camps i costes).
  • Les serralades interiors de la Meseta (Sistema Central i les Muntanyes de Toledo): amb el moviment alpí es van anar aixecant i altres s'enfonsaren (tectònica de fractura).
  • Les vores muntanyoses de la Meseta (Massís Galaico-lleonès, Serralada Cantàbrica, Sistema Ibèric, Sierra Morena): formades durant el moviment alpí. Material menys resistent, es dobleguen i pleguen, i així en van formar les serralades que envolten la Meseta.

Depressions exteriors de la Meseta:

  • Depressió de l'Ebre
  • Depressió del Guadalquivir

Serralades exteriors de la Meseta:

  • Pirineus:
    • Pirineus axials o centrals
    • Prepirineus
  • Serralades Litorals Catalanes (material paleozoic):
    • Serralada Prelitoral
    • Serralada Litoral
  • Serralades Bètiques (format pel moviment alpí):
    • Serralada Penibètica
    • Serralada Subbètica

Relleu peninsular costaner

Costes atlàntiques: hi distingim:

  • Costa cantàbrica: formes altes i rectilínies. Trobem penya-segats on els pendents de la muntanya arriben a la costa. Quan la roca és dura i homogènia, recula i configura parets verticals. A vegades es formen rases a les costes. Ries del Cantàbric: curtes i estretes.
  • Costa gallega: tret més característic són les ries (valls de rius antics, avui inundades per aigües marines). Hi ha ries baixes i altes, segons les formes i la situació.
  • Costa atlàntica andalusa: s'han format costes baixes i sorrenques, el vent ha format dunes, les corrents marines acumulen sorra fins formar fletxes litorals i si es posen paral·lels a la costa constitueixen un cordó litoral.

Costes mediterrànies: el litoral mediterrani és constituït per un seguit de costes baixes i rectilínies, formant amples arcs. En el litoral mediterrani hi distingim: platges, cales petites, albuferes i tómbols que presenten aquesta distribució.

  • Litoral català: no és uniforme. Hi ha deltes, petites planes litorals, costes acinglerades i costes abrupades.
  • Golf de València: des de cap de la Nau fins al delta de l'Ebre. És una plana costanera formada després dels últims moviments orogènics. S'hi alternen platges, aiguamolls, albuferes i tómbols.
  • Costa mediterrània d'Andalusia i Múrcia: costa tallada, determinada per relleus muntanyosos de les Serralades Bètiques, alguns camps de dunes i albuferes.

Relleu insular

Arxipèlag balear

  • Relleu continental:
    • Mallorca, Eivissa i Formentera: relleu relacionat amb la Serralada Subbètica.
    • Menorca: relleu relacionat amb la Serralada Litoral Catalana.
  • Costes altes i baixes (platges i cales).

Geomorfologia de Catalunya

  • Pirineus:
    • Pirineus axials
    • Prepirineus
  • Serralada Transversal
  • Serralada de la Costa
    • Serralada Interior o Prelitoral
    • Serralada de Marina o Litoral
    • Depressió Prelitoral
  • Depressió Central Catalana
  • Costes catalanes

Definicions

  • Estrats: masses de sediments en forma de capa de gruix variable que constitueixen els terrenys sedimentaris.
  • Sòcols: relleus de plana o d'altiplà formats durant l'era primària o paleozoica. Són els més antics de la península i estan formats per roques molt rígides que, quan hi ha moviments interns de la Terra, no es pleguen sinó que es fracturen en blocs.
  • Orogènesi: moviments de l'escorça terrestre que donen lloc a la formació de sistemes muntanyosos.
  • Unitats morfoestructurals: disposició i forma que adopten els relleus com a resultat de la seva formació geològica.
  • Albufera: llac salat separat del mar per un cordó litoral, que pot tenir contacte permanent o no amb el mar.
  • Tómbol: barra formada per sorra que uneix illots rocallosos amb el litoral.

- Pirineus axials, Prepirineus, Serralada Transversal, Serralada Prelitoral, Serralada Litoral, Depressió Prelitoral, Depressió Litoral, Depressió Central Catalana.

- Massís Galaic, Sistema Central, Submeseta Nord (septentrional) i Sud (meridional), Serralada Cantàbrica, Sierra Morena, Serralades Bètiques, Sistema Ibèric, Pirineus, Prepirineus, Serralades Litorals Catalanes, depressió del riu Duero, del Tajo, del Guadiana, del Guadalquivir i de l'Ebre.

Evolució geològica del relleu (resum)

  1. Era primària o paleozoica: formació del Massís Hespèric. Primera sedimentació de materials marins (calcària). Sòcol hercinià: formació natural.
  2. Era secundària o mesozoica: formació de sediments provinents de restes marins (roques calcàries). Emplenament del fons oceànic.
  3. Era cenozoica: dos períodes:
    1. Període terciari: orogènesi alpina. (moviments alpins). Fractures de la roca. Plegament. Depressions dels rius.
    2. Període quaternari: glacialisme. Erosió del material.