Les Reformes de la Segona República Espanyola: Anàlisi i Oposició

Principis de la Constitució Republicana

La Constitució de la Segona República es va basar en diversos pilars fonamentals:

• Consolidació de la democràcia: Es reconeixia el sufragi universal masculí i femení i s'establia la divisió de poders. El poder legislatiu residia a les Corts, el poder executiu, en el Consell de Ministres i en el President de la República.
• Reconeixement d’alguns governs autònoms: L’Estat es configurava de forma integral, però s’acceptava la possibilitat de constituir governs autònoms en algunes regions.
• Aconfessionalitat de l’Estat: Separació entre l'Església i l'Estat. Drets individuals i àmplies llibertats públiques i privades.

Les Reformes del Bienni Reformista

Reforma Militar

Manuel Azaña va iniciar la reforma de l’exèrcit amb l'objectiu de sotmetre'l al poder civil:

• Elaboració d'una llei de retirs que va possibilitar la jubilació de la meitat dels oficials.
• Substitució dels comandaments considerats contraris a la República.
• Es van aplicar mesures com l'anul·lació de la Llei de Jurisdiccions (1906), la creació de la Guàrdia d'Assalt i la Llei d'Oficialitat del Retir.

Reforma Religiosa

Es va intentar disminuir la influència de l’Església:

• Llei de congregacions religioses: dissolució de la Companyia de Jesús.
• Prohibició de l’ensenyament religiós.

Reforma Territorial

Es va iniciar la descentralització de l’Estat obrint diversos processos autonòmics, oferint la possibilitat d’elaborar estatuts d’autonomia i crear governs autònoms (p. ex., Estatut de Núria 1932).

Reforma Social

Mesures destinades a millorar la situació laboral dels treballadors, tant del proletariat industrial com de la pagesia:

• Millora de la situació legal de la dona, reformant el codi civil.
• Codi del Treball: 40 hores setmanals, augment salarial i inici de les assegurances socials.

Reforma Educativa

Es va incrementar significativament el pressupost educatiu (50% + pressupostos), la creació de 10.000 escoles de primària i l'augment salarial dels mestres.

Reforma Agrària

Objectiu: posar fi al problema del latifundisme i de l’atur dels jornalers, i incrementar la capacitat adquisitiva dels pagesos:

• Establiment de salaris mínims i jornada laboral de 8 hores (J8h).
• Obligació de cultivar les terres.
• Creació de l'Institut de la Reforma Agrària (llei de la reforma agrària).

L’Oposició a les Reformes

Reacció Conservadora

Els sectors conservadors es van oposar fermament a les reformes. Els sectors obreristes i pagesos, per la seva banda, es van radicalitzar davant la lentitud d’alguns canvis.

Els principals opositors eren:

• Grans propietaris agraris.
• La jerarquia de l’Església catòlica.
• Una part de l’exèrcit i sectors de les classes altes i mitjanes.

Les forces de la dreta es van reagrupar en la Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA). També va sorgir un grup de caràcter feixista, la Falange Española, i els monàrquics i carlins es van unir a l’oposició.

Radicalització Obrera

Des de l’obrerisme, la UGT es va radicalitzar i un grup d'anarquistes van apostar per la insurrecció armada.

Fi del Bienni Reformista i Ascens de la Dreta (1933)

El govern reformista va entrar en crisi arran de la repressió de Casas Viejas. Azaña va presentar la seva dimissió i el president de la República, Alcalá Zamora, va dissoldre les Corts i va convocar noves eleccions per al novembre de 1933.

Les eleccions van ser guanyades per la CEDA, i Alejandro Lerroux, del Partit Radical, va ser elegit president amb el seu suport.

Desmantellament de les Reformes

El nou govern va iniciar un procés de desmantellament de l’obra reformista del bienni anterior, cosa que va provocar una radicalització més gran de les esquerres:

• Bloqueig de la reforma agrària: anul·lació de les cessions de les terres.
• Confrontació amb la Generalitat (ERC): Llei de Contractes de Conreu declarada anticonstitucional.
• Bloqueig del projecte d’autonomia basc proposat pel PNV.
• Aturament del procés de secularització (supressió de la llei de congregacions).
• Amnistia sanjurjada.

Les Revoltes del 1934

El 1934 hi va haver una remodelació del govern, que va donar entrada a quatre ministres de la CEDA. Això va ser el detonant de les revoltes a tot el país, especialment a Astúries i Catalunya, que van ser durament reprimides.

• A Astúries, la revolució va tenir un caràcter més social.
• A Catalunya, va ser el mateix president Lluís Companys qui va encapçalar la insurrecció, proclamant l’Estat Català dins de la República Espanyola. La rebel·lió va ser sufocada.

Crisi del Bienni Conservador i Eleccions de Febrer 1936: El Front Popular

Convocatòria Electoral

Els escàndols de corrupció al govern van portar a la convocatòria de noves eleccions al febrer de 1936.

• Les forces de centreesquerra es van unir en el Front Popular.
• La dreta es va presentar dividida entre el Bloc Nacional, la CEDA i Falange Española, amb un programa que pretenia modificar la Constitució en un sentit conservador.

Resultat i Clima Social

Triomf del Front Popular. Manuel Azaña va ser nomenat president del govern.

La divisió entre dretes i esquerres es va deixar sentir al carrer:

• Els sectors més radicals de l’esquerra propugnaven la revolució social.
• Els extremistes de dretes defensaven la necessitat d’un cop d’Estat que posés fi a la República i al procés de reformes.

Les tensions entre els blocs oposats van desencadenar un clima de violència social. Aquest clima va ser el pretext a partir del qual les forces conservadores van decidir interrompre per les armes el procés reformista republicà, fet que va conduir a l'esclat de la Guerra Civil Espanyola.

Catalunya durant la IIª República: Obra de la Generalitat

Institucions i Cultura

La Generalitat va ampliar l'obra de la Mancomunitat, fomentant l'agricultura, la protecció social, l’ensenyament i la llengua catalana:

• Creació d'institucions pròpies de l’administració catalana.
• La Generalitat va crear escoles i centres d’ensenyament secundari i professional.
• Reforma educativa.
• Normalització del català i publicació del diccionari de la llengua catalana de Pompeu Fabra.

Llei de Contractes de Conreu (abril 1934)

Aquesta llei va substituir l'antic contracte de rabassa morta per protegir els camperols:

“La durada mínima dels arrendaments ha de ser de sis anys, i el treballador de les terres té el dret d'adquisició d'aquestes mitjançant l'abonament del seu valor al propietari.”

Aquesta llei va ser recorreguda davant el Tribunal de Garanties Constitucionals (TGC) per l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre i la Lliga Catalana.