Canalejas, la Mancomunitat i la Setmana Tràgica: reformes i crisi de la Restauració

Resumen

El text explica les reformes del liberal José Canalejas (1910-1912), com la Llei del Candado, la reforma fiscal i la Llei de Mancomunitats, i la tasca de la Mancomunitat de Catalunya en infraestructures, llengua i cultura. També descriu la Setmana Tràgica de Barcelona el 1909, les seves causes, la repressió i el balanç de víctimes i danys, i apunta les seves conseqüències en la crisi de la Restauració.

Puntos clave

Canalejas, del Partit Liberal, va impulsar entre 1910 i 1912 un reformisme social i la limitació del poder de l'Església.
La Llei del Candado prohibia temporalment implantar nous ordes religiosos a Espanya.
La reforma fiscal substituí l'impost de consums per un impost progressiu sobre les rendes urbanes.
La Llei de Mancomunitats, aprovada el 1914, permetia que diverses diputacions provincials es unissin per gestionar serveis públics.
La Mancomunitat de Catalunya va combinar el desenvolupament d'infraestructures (viàries, telegràfiques i telefòniques) amb el foment de la llengua i la cultura catalanes.
La Setmana Tràgica (1909) va ser provocada per l'enviament de reservistes a la guerra, i el reclutament per quintes afectava sobretot les famílies humils.
El balanç de la Setmana Tràgica va ser de més de 100 morts, 300 ferits i gairebé un centenar d'edificis destruïts.

Ponte a prueba

El Reformisme del Partit Liberal i José Canalejas

El Partit Liberal, sota el lideratge de José Canalejas, va intentar dur a terme el seu programa regeneracionista. Canalejas, representant de la tendència més progressista del seu partit, es va proposar entre el 1910 i el 1912 atreure certs sectors populars amb un reformisme social més gran i limitar el poder de l'Església.

En aquesta direcció, va plantejar la separació Església-Estat i va promoure l'anomenada "Llei del Candado", que prohibia temporalment implantar nous ordes religiosos a Espanya. També va reformar el sistema d'impostos, substituint el de consums per un impost progressiu sobre les rendes urbanes, fet que va comportar la protesta de les classes benestants.

Com a resposta a les reivindicacions regionalistes i nacionalistes, el govern va elaborar un projecte de Llei de Mancomunitats, que permetia que diverses diputacions provincials s'unissin per gestionar serveis públics. Aquesta llei va ser aprovada el 1914 pel govern Dato. L'assassinat de Canalejas en un atemptat anarquista l'any 1912 va posar fi a la seva tasca reformista.

La Mancomunitat de Catalunya: Desenvolupament i Cultura

L'actuació de la Mancomunitat de Catalunya va tenir dues direccions fonamentals: d'una banda, crear una infraestructura de serveis públics i administratius bàsics per potenciar el desenvolupament econòmic; de l'altra, el foment de la llengua i la cultura catalanes a partir d'un projecte cultural i educatiu. Aquest programa va haver de superar l'escassetat de recursos econòmics i la curta vida que va tenir la institució.

Pel que fa al desenvolupament econòmic, la Mancomunitat va impulsar un pla de millora de la xarxa viària i també dels sistemes telegràfic i telefònic. Quant a la cultura i l'ensenyament, va engegar un ambiciós projecte centrat en la consolidació de la llengua i la cultura catalanes.

La Setmana Tràgica de Barcelona (1909)

L'enviament de forces reservistes va ser l'espurna que va provocar un important moviment de protesta popular a Barcelona, conegut com la Setmana Tràgica. Aquest moviment va tenir el suport d'anarquistes, socialistes i republicans. A més a més, cal tenir en compte que el sistema de reclutament de quintes comportava que només els homes de les famílies humils, que no podien pagar el rescat, fossin reclutats per a la guerra.

Les autoritats hi van respondre declarant l'estat de guerra i enviant reforços per reprimir les manifestacions. Hi va haver ferits i morts, amb la qual cosa el moviment insurreccional es va radicalitzar i va derivar cap a l'actuació incontrolada de grups que es movien sense direcció ni coordinació. La situació va tornar a la normalitat el 29 de juliol, i el balanç dels enfrontaments va ser de més de 100 morts, 300 ferits i gairebé un centenar d'edificis destruïts.

Conseqüències Polítiques de la Setmana Tràgica

Les conseqüències polítiques d'aquest esdeveniment van ser significatives, marcant un punt d'inflexió en la crisi del sistema de la Restauració.

Preguntas frecuentes

Què va ser la Llei del Candado?

Va ser una mesura promoguda per Canalejas que prohibia temporalment implantar nous ordes religiosos a Espanya. Formava part de la seva intenció de limitar el poder de l'Església.

Quin va ser el balanç de la Setmana Tràgica de Barcelona?

Hi va haver més de 100 morts, 300 ferits i gairebé un centenar d'edificis destruïts. La situació va tornar a la normalitat el 29 de juliol.

Per què va esclatar la Setmana Tràgica?

L'enviament de forces reservistes va ser l'espurna que va provocar la protesta popular. El sistema de quintes feia que només els homes de les famílies humils, que no podien pagar el rescat, anessin a la guerra.