Decret de Lliure Comerç amb Amèrica (1778) de Carles III: resum i anàlisi

TEXT 2: DECRET DE LLIURE COMERÇ AMB AMÈRICA (1778)

PÁG.100

PRESENTACIÓ

És un text de tipus històric-legislatiu-literari escrit per Carles III (1759-1788) durant el seu regnat. Carles III, és l’exemple de Despotisme Il·lustrat a Espanya, partidari de seguir algunes de les idees del progrés i racionalització de la Il·lustració sempre que no atemptessin contra el poder de la monarquia absoluta. El títol del text és “Liberalització del Comerç Colonial”, escrit l’any 1778. És de font primària i dirigit a un col·lectiu.

CONTEXTUALITZACIÓ

Carles III va accedir al tron espanyol en morir el seu germà Ferran VI. Carles III ja regnava a Nàpols, on havia entrat en contacte amb les idees il·lustrades. Va arribar a Espanya per fer-se càrrec de la Corona, envoltat dels seus consellers italians i va intentar aplicar un programa de reformes per modernitzar el país seguint els principis del Despotisme Il·lustrat. Carles III va tenir una sèrie de col·laboradors com Campomanes, Floridablanca, el comte d’Aranda, Olavide i Jovellanos. Ells proposaven un seguit de mesures que pretenien modernitzar i racionalitzar l’Estat. Reformes de religió, cultural, legal, econòmica entre d’altres.

ANÀLISI

Els governs espanyols es van ocupar d’enfortir el comerç entre la Península i els territoris americans ja que les colònies constituïen una font d’ingressos important per a la Corona.

Es va mantenir, al principi, el monopoli del port de Cadis, on es va traslladar la Casa de Contractació de Sevilla. El trànsit i les rutes estaven molt controlats i anaven exclusivament a uns ports determinats: Cartagena de Indias, Portobelo, Veracruz, Panamà, Callao i Acapulco. Des d’aquests ports es transportaven els productes, cosa que els encaria notablement.

Una de les primeres reformes va ser crear companyies privilegiades, a les quals l’Estat cedia, a canvi d’un pagament, el monopoli de certes rutes o productes.

El 1765 es van obrir al lliure comerç alguns ports espanyols i altres americans. Al 1778 Carles III va promulgar un decret que permetia a qualsevol comerciant espanyol comerciar amb Amèrica des de qualsevol port espanyol. Posteriorment, es va concedir el mateix dret als comerciants americans, el 1790 la Casa de Contractació de Sevilla es va suprimir. (En el text es poden veure dues idees: la de la flexibilitat que és la de crear les companyies privilegiades, etc. i la d’obrir al 1765 el lliure comerç. Poner la teoria de cadascuna posant: la primera idea….)

CONCLUSIÓ

Aquestes mesures liberalitzadores van contribuir a la prosperitat d’algunes zones com Catalunya, que es van poder obrir a exportar les seves mercaderies. Cadis va continuar sent, pel volum de negocis, el gran port espanyol del segle XVIII; la ciutat allotjava una burgesia rica i cosmopolita.

Tot i això, els seus negocis eren fonamentalment de reexportació: hi arribaven mercaderies de tot Europa que s’embarcaven cap a Amèrica, però l’activitat del port influïa poc en la prosperitat de la resta d’Andalusia. En canvi, ports com el de Barcelona, es van especialitzar en l’exportació de productes locals (aigua-ardents, teixits) i això generava un procés de creixement econòmic en el conjunt de Catalunya.

conjunt de Catalunya.