Reforma Agrària Liberal (1835-1860): Desamortització i Propietat Privada
Reforma Agrària Liberal: Consolidació de la Propietat (1835-1860)
Durant el període 1835-1860, els governs liberals van dur a terme un procés de reforma de les estructures de la propietat agrària destinat a modificar les formes de propietat i explotació de la terra. Aquestes mesures ja havien estat proposades pels il·lustrats, especialment per Jovellanos, però no s’havien aplicat mai.
Els il·lustrats volien posar la terra en mans de propietaris únics i individuals que fossin totalment amos de les seves propietats. Pensaven que aquest nou tipus de propietari podria introduir formes modernes de conreu per obtenir una més gran productivitat i que la producció hauria de ser destinada a la comercialització.
Lleis de Supressió de l'Antic Règim Agrari
Per crear aquest nou tipus de propietat de la terra, els governs liberals van modificar l’estructura agrària mitjançant unes lleis que van suprimir:
- Les vinculacions de la propietat a les famílies nobles mitjançant l’abolició dels majorats (mayorazgos).
- La propietat eclesiàstica en forma de mans mortes.
- El règim senyorial de procedència feudal amb les seves formes de possessió compartida pel senyor i pel pagès.
- Les formes de propietat col·lectiva.
Aquestes lleis van ser promulgades per primer cop en el període 1808-1812 pels governs de Josep I i per les Corts de Cadis. Després van passar pels vaivens propis del sistema liberal a Espanya i van quedar establertes definitivament a partir de 1835.
Les Tres Grans Mesures de la Reforma Agrària
La reforma agrària liberal es va dur a terme a partir de tres grans mesures polítiques:
La Dissolució del Règim Senyorial
Va implicar la pèrdua de les atribucions jurisdiccionals dels senyors, malgrat que van mantenir la propietat de les terres que els pagesos no van poder acreditar com a pròpies. Així, l’antic senyor va esdevenir el nou propietari agrari i molts pagesos van passar a la condició d’arrendataris o jornalers.
La Desvinculació
Va significar el final dels patrimonis units obligatòriament i a perpetuïtat a una família o institució. Els seus propietaris van ser lliures per poder vendre’ls sense traves en el mercat.
La Desamortització de Mendizábal (1836)
La desamortització havia estat un element recurrent des del govern de Manuel Godoy (1798) com a mitjà d’aconseguir recursos per a l’Estat amb la venda de terres de l’Església i dels ajuntaments. El president Mendizábal, l’any 1836, va decretar la dissolució dels ordres religiosos (excepte els dedicats a l’ensenyament i a l’assistència hospitalària) i va establir la incautació per l’Estat del patrimoni de les comunitats afectades.
Els béns desamortitzats van ser posats en venda per mitjà de subhasta pública, a la qual podien accedir tots els particulars interessats en la compra. Les terres podien comprar-se en metàl·lic o a canvi de títols de deute públic. Amb això, Mendizábal volia aconseguir els recursos necessaris per finançar l’exèrcit liberal, recuperar vals de deutes i reduir el greu dèficit pressupostari de l’Estat. Alhora, els nous compradors passarien a ser un ferm suport social i a comprometre's en el triomf del liberalisme. En un termini més llarg, les mesures havien de fomentar el desenvolupament de l’agricultura perquè la terra passaria a nous propietaris més emprenedors i disposats a introduir millores en les formes de conreu.
L'Última Desamortització: Clergat Secular i Béns Comunals
Els governs liberals progressistes que van governar en el període 1854-1856 van dur a terme l’últim procés desamortitzador que havia d’acabar de liquidar els béns del clergat, especialment el que quedava del clergat secular, i posar en venda les propietats dels municipis.
La Llei d’1 de maig de 1855 obligava els ajuntaments a posar en venda els béns de propis, però no els comunals. A la pràctica, no era gens fàcil distingir uns béns dels altres i els ajuntaments es van aprofitar d’aquesta llei per fer una liquidació general de les propietats comunals dels pobles. Així es van posar en venda entre 1855 i 1867 una gran part de terrenys valorats en més de 2.000 milions de rals.