Recursos de Llengua Catalana: Guia Ràpida

Figures Retòriques

• Al·literació: Repetició d’un mateix so o diversos de semblants en un mateix fragment.
• Anagrama: Reordenació dels sons d’una paraula per formar-ne una altra més subjectiva.
• Onomatopeia: Combinació de sons de la llengua per tal d’imitar o suggerir sons de la realitat.
• Paronomàsia: Joc de paraules en què s’oposen dos mots que només es diferencien en algun so.
• Anàfora: Repetició d’un mateix mot o grup de mots al començament de dues o més oracions.
• Asíndeton: Acumulació de signes de puntuació, generalment comes.
• Hipèrbaton: Alteració de l’ordre sintàctic habitual de les oracions, per raons mètriques o per dinamitzar el text.
• Polisíndeton: Acumulació de conjuncions de coordinació entre diferents sintagmes.
• Paral·lelisme: Repetició, en oracions o versos successius, d’una mateixa estructura sintàctica.
• Antítesi: Contraposició de dos mots, sintagmes o oracions de sentit oposat.
• Comparació: Relació de semblança entre dos termes.
• Epítet: Ús d’un adjectiu qualificatiu per remarcar una qualitat inherent d’un nom.
• Metàfora: Associació de dos termes, un real i l’altre imaginari.
• Metonímia: Associació de dos termes, un real i l’altre absent.
• Oxímoron: Juxtaposició o proximitat de dos mots contradictoris o de significats que s’exclouen entre si.
• Paradoxa: Unió de dues idees aparentment irreconciliables en el marc d’una oració/vers.
• Sinestèsia: Associació de dos elements relacionats amb camps sensorials diferents.
• Apòstrofe: Invocació a una entitat real o imaginària, com ara la divinitat, el lector…
• Hipèrbole: Expressió d’un significat determinat de manera exagerada, per tal que el lector intensifiqui la seva atenció sobre aquell aspecte en concret.
• Ironia: Expressió d’un significat contrari del que en el fons vol transmetre l’autor.
• Personificació: Atribució de qualitats humanes a animals o éssers inanimats.

Text Argumentatiu

Guia per a l'estructura d'un text argumentatiu:

• Introducció + tesi (dir la teva opinió): Aquest paràgraf no ha de superar les 3-4 línies. Has de situar el tema proposat, pots emprar un exemple, una pregunta retòrica, situar el tema al centre d'una polèmica, partir d'una experiència personal, etc.
• Desenvolupament 1 = arguments: En aquest espai hauràs d'incloure una idea, el seu desenvolupament i un argument per donar suport a les teves idees. L'argument pot ser: d'exemplificació, analogia, contrast, dada, saviesa sapiencial. Sol ser útil i rendible fer comparacions en el temps (abans/ara), a l'espai (aquí/altres latituds), generacionals, etc.
• Desenvolupament 2: En aquest espai hauràs d'incloure una idea, el seu desenvolupament i un argument per donar suport a les teves idees. L'argument pot ser: d'exemplificació, analogia, contrast, dada, saviesa sapiencial. Sol ser útil i rendible fer comparacions en el temps (abans/ara), a l'espai (aquí/altres latituds), generacionals, etc. Si has escollit una argumentació a favor, assegura't d'incloure alguna reflexió sobre aspectes que podrien veure's des d'un altre punt de vista (però defensant el teu). Si has escollit una argumentació que reflecteix punts a favor i en contra, assegura't d'equilibrar les idees d'aquest paràgraf i les de l'anterior.
• Conclusió + deixar clara la tesi: Conclusió. En aquest paràgraf de tancament hauràs de reprendre la idea inicial i finalitzar la teva argumentació. No incloguis idees noves en aquest paràgraf ni arguments o temes no desenvolupats prèviament. I si has posat una pregunta retòrica a la introducció, respon-la ara.

Dialectes Catalans

Bloc Occidental

Fonètica històrica

• No neutralització de les a/e àtones en [ə] (*pissarra*).
• No neutralització de les o/u àtones en [u] (*colom*).
• Manté tancada la e llatina: *ceba*, *pera* [e].
• Segrega la i davant x: *caixa* ([ˈkajʃa]).
• Pronuncia -ll: *palla*, *ull*.

Morfologia

• Plurals en -ns: *hòmens*, *jóvens*.
• Desinència verbal -o/-e: *penso*/*pense*.
• Verbs incoatius en -ix/-isc: *servix*, *servisca*.

Lèxic

• Formes específiques: *espill*, *xic*, *corder*...

Bloc Oriental

Fonètica històrica

• Neutralització de les a/e àtones en [ə] (*pissarra*).
• Neutralització de les o/u àtones en [u] (*colom*).
• Alterna el timbre: e tancada a l'alguerès; vocal neutra al balear i e oberta al central (*ceba*, *pera*).
• No pronuncia la i davant x: *caixa* ([ˈkaʃə]).
• Pronuncia -i (iodització): *paia*, *ui*.

Morfologia

• Plurals en -s: *homes*, *joves*.
• Desinència -o, -i: *pens* (balear), *penso* [ˈpensu] (central), *pensi* (ross.).
• Verbs incoatius en -eix/-esc: *serveix*, *servesc*.

Lèxic

• Formes específiques: *mirall*, *noi*/*al·lot*/*minyó*, *xai*/*be*...

Català Nord-occidental

Trets fonètics

• La /e/ àtona inicial, sobretot en els segments es- i en-, tendeix a realitzar-se [a]: *ariçó* ('eriçó'), *aixam* ('eixam').
• La o- inicial tendeix a convertir-se en au: *aufegar* ('ofegar'), *aulor* ('olor').
• Influència de la consonant palatal en els mots com *ginoll* ('genoll'), *dijuni* ('dejuni').
• Pronúncia africada de les fricatives palatals: *germà*, *xinxa*...

Trets morfològics

• Ús de l'article lo/los: *lo cap*, *lo Pere*…
• La 1a persona del present acaba en -o [o]: *jo penso*, *acabo*…
• Els verbs incoatius mantenen tònica la -i: *partix*, *partixen*, *partixca*…
• La desinència -e en la 3a persona del present, imperfet i condicional: *done*, *donave*, *donarie*.
• Les terminacions de subjuntiu són amb -e: *vull que cantes*. També se'n troben amb -o al present de subjuntiu: *vull que cantos*.
• Les formes plenes de pronoms febles davant del verb: *me penso*, *no mos parlen*.

Trets lèxics

• Pertanyen al nord-occidental estricte mots com *moixó* ('ocell'), *silló* ('càntir'), *muriec* ('rat-penat'), *maçana* ('poma') o *trebol* ('sostre').
• Comparteix amb el valencià mots com *espill*, *xic*, *melic*, *corder*, *timó* ('farigola'), *bajoca* ('mongeta').
• Presenta arcaismes que retrobem en altres àrees: *arena*, *bes* ('petó'), *granera* ('escombra'), *pigota* ('verola'), *parèixer* ('semblar')...

El Valencià

Trets fonètics

• La /e/ àtona inicial, sobretot en els segments es- i en-, tendeix a realitzar-se [a]: *ariçó* ('eriçó'), *aixam* ('eixam').
• La o- inicial tendeix a convertir-se en au: *aufegar* ('ofegar'), *aulor* ('olor').
• Tendència a articular creixent el diftong -ui: *buit* ([bujt]).
• Pèrdua de la -d- intervocàlica, sobretot dels sufixos -ada, -ador: *fideuà* ('fideuada'), *llauraor* ('llaurador'), *vesprà* ('vesprada').
• Pronúncia -an/-as de e àtona inicial: *anciam*, *ascala*.
• Manté els grups consonàntics finals -nt, -nd, -lt, -ld, -ng, -nc, com en balear: *vent*, *alt*, *sant*, etc.
• Generalment la -r final sona: *cantar*, *senyor*.
• Distinció b/v.
• No fa vocal neutra.

Trets morfològics

• Les formes del possessiu són *meu*/*meua*; *teu*/*teua*, *seu*/*seua*, que alternen amb les àtones *mon*/*ma*, *ton*/*ta*, *son*/*sa*.
• Ús dels demostratius *este*/*esta*, *eixe*/*eixa* i *aquell*/*aquella*; *açò*, *això*, *allò* i dels locatius *ací*, *aquí* i *allí*.
• La desinència -e del present d'indicatiu (*jo pense*, *jo acabe*...) i les desinències -ara/-era/-ira de l'imperfet de subjuntiu: *jo cantara*, *jo poguera*, *jo dormira*.
• L'imperfet d'indicatiu dels verbs de la segona conjugació manté l'accent clàssic: *creïa*, *veïa*, etc.
• Les combinacions dels pronoms de tercera persona són *li'l*, *li la*, *li'ls*, *li les*: *demà li la portaré* (la roba a vostè).

Trets lèxics

• Formes generals: *àvia* ('aigua'), *creïlla* ('patata'), *boqueta nit* ('entrada de fosc'), *vesprada* ('vespre'), *vórer* ('veure'), *eixir* ('sortir')...
• El domini àrab hi ha deixat mots com *bellota* ('aglà'), *dacsa* ('blat de moro'), *algeps* ('guix') i topònims com *Alacant*, *Benissa*, *Benidorm*...
• Ús de molts diminutius (to afectiu): *xicotets*, *tauleta*.

El Rossellonès

Trets fonètics

• Sistema vocàlic tònic de cinc fonemes, sense distinció de les e i o.
• Pas de /o/ a /u/: *musca* ('mosca'), *llup* ('llop'), *minyú* ('minyó').
• Manca de mots esdrúixols: *gabi* ('gàbia'), *musica*, *matematica*…
• Pronúncia uvular de la -r, com en francès: *vara* / *barra*.

Trets morfològics

• Desinència -i en la 1a persona del present d'indicatiu: *pensi*; per analogia s'ha transmès a d'altres temps: *pensavi*, *pensarii*, *canti*.
• Conservació de *llur* com a possessiu i dels indefinits *qualque*, *qualcú*, *quelcom*.
• Ús de *pas* com a adverbi de negació: *vindré pas avui*.
• Infinitius en -er: *cúser* ('cosir'), *cúller* ('collir'), *fúger* ('fugir').
• Flexió especial del verb *ser*, usat també com a auxiliar: *sun* (sum), *ets*, *és*, *sem*, *seu*, *sun*. Ex: *sem vist el minyó*, *sem anat* (hem anat).

Trets lèxics

• Mots propis: *espiar* ('mirar'), *pallago* ('noi'), *oliu* ('olivera'), *aigatge* ('rosada'), *mainatge* ('infant')...
• Arcaismes: *ca* ('gos'), *cercar* ('buscar'), *mes* ('però'), *oir* ('sentir'), *eixir* ('sortir'), *morro* ('llavi')...
• Occitanismes: *aima* ('ànima'), *belleu* ('potser'), *feda* ('ovella'), *sàller* ('sortir')...
• Gal·licismes: *bolanger* ('forner'), *canard* ('ànec'), *llapí* ('conill'), *vorura* ('cotxe')...

El Català Central

Trets fonètics

• Sistema vocàlic tònic amb set fonemes i àton amb tres.
• Alternança en la pronúncia de e i o en alguns mots (*llengua*, *tisora*...).
• En algunes zones es produeix el fenomen de la iodització: *vermei* ('vermell'), *ui* ('ull'), *abeia* ('abella').
• Emmudiment dels sons oclusius finals en els grups -mb, -mp, -nt, -nd, -rt.
• No distinció de v/b, excepte en tarragoní.

Trets morfològics

• Articles *el*/*els* i *la*/*les*. En el subdialecte salat l'article *es*/*sa* (present en topònims).
• Els demostratius només distingeixen dos graus: *aquest*/*a* / *aquell*/*a*.
• Els pronoms febles prenen les formes *em*, *et*, *es*, *ens*, *us*, *en*…
• Desinència -o de la 1a persona del present d'indicatiu, pronunciada [u]: *penso*.
• Els verbs incoatius adopten l'increment -eix: *serveix*, *podreixen*.

Trets lèxics

• Mots específics: *abans d'ahir*, *cargol*, *demà passat*, *escletxa*, *escombra*, *greixó*, *joguina*, *llard*, *mandra*, *ocell*, *papallona*, *sorra*, *xai*, etc.

El Balear

Trets fonètics

• Sistema vocàlic tònic constituït per 8 fonemes, que inclou la neutra tònica (*ceba*, *pera*) i l'àton format per 3 fonemes (excepte a Mallorca, on distingeixen o/u àtones).
• Iodització generalitzada (*fuia*, *paia*, *abeia*). En alguns indrets pot arribar a caure la i: *abea* ('abella'), *paa* ('palla').
• Manteniment de sons oclusius dels grups -mp, -mb, -nt, -nd, etc.: *vent*, *camp*.
• Distinció v/b: *bastit*/*vestit*.
• Nombroses assimilacions consonàntiques: *pop pa* ('poc pa').

Trets morfològics

• Les formes de l'article determinat provenen del llatí IPSU/IPSA: *es*/*ets*, *sa*/*ses* (excepte *hores*, noms d'éssers únics o en frases fetes).
• Predominen les formes plenes dels pronoms febles: *me*, *te*, *se*, *mos*, *vos*, *ne*.
• Manca de desinència de la primera persona del present d'indicatiu: *cant*, *pens*, *trob*, *parl*.
• Desinències -am i -au en el plural del present d'indicatiu (*cantam*, *cantau*), que es distingeixen del present de subjuntiu (*cantem*, *canteu*).
• Imperfets de subjuntiu en -às, -assis: *cantàs*, *cantassis*…
• Es mantenen vius arcaismes com *duit* ('dut'), *fuit* ('fugit'), *deim* ('diem'), *deis* ('dieu'). A Mallorca i Menorca s'usa l'auxiliar *ésser*.

Trets lèxics

• Mots propis: *al·lot* ('noi'), *ca* ('gos'), *moix* ('gat'), *capell* ('barret'), *horabaixa* ('vespre'), *doblers* ('diners'), *picapedrer* ('paleta').
• Arcaismes: *torcar* ('eixugar'), *bres* ('bressol'), *redó* ('rodó'), *morro* ('llavi'), *peresa* ('mandra'), *espill* ('mirall').
• Mots que prenen significat especial: *berenar* ('esmorzar'), *calces* ('mitges'), *fems* ('escombraries'), *nina* ('nena'), *llinatge* ('cognom'), *trempar* ('amanir'), *rua* ('arruga')...
• Empremta del domini àrab: *betzef* ('en quantitat'), *cuscussó* ('menja de Nadal') i topònims com *Alcúdia*, *Algaida*...
• Domini anglès: *xoc* ('guix'), *xumeca* ('sabater')...

L'Alguerès

Trets fonètics

• Sistema vocàlic tònic de 7 fonemes, que conserva tancat el timbre de la e del llatí vulgar (*pera* [ˈpera]) i sistema àton de 3, amb absència de la vocal neutra (*pare* [ˈpara]).
• Diferència v/b, com el balear i el valencià no apitxat.
• La r seguida de consonant es pronuncia l: *barca* ([ˈbalka]). Les consonants l i d intervocàliques passen a r: *vila* / *vida* ([ˈvira]).
• Articulació de les oclusives finals en grups com -mb, -mp, -nt.
• Desconeixement de la iodització històrica.
• Són nombroses les assimilacions i reduccions consonàntiques: *no taniva llit pe rumí* ('no tenia llit per dormir'), *un po de pa* ('un poc de pa'), *tob banyat* ('tot mullat')...
• Generalment, emmudeix la -r final.

Trets morfològics

• Article determinat masculí com en nord-occidental: *lo*/*los*.
• Manca de l'article personal: *Joan te cerca* ('en Joan et busca').
• Els demostratius posseeixen dos graus: *aquest*/*a* o *aqueix*/*a* / *aquell*/*a*.
• Possessius: *meu*/*mia*, *tou*/*tua*, *sou*/*sua*, *nostro*/*nostra*, *vostro*/*vostra*, *d'ell*/*-a*.
• En morfologia destaca la manca de desinència en la 1a persona del present d'indicatiu (*cant*, *pens*), la terminació -au en el plural (*cantau*) i les formes de l'imperfet en -eva o -iva: *creieva*, *voliva* (com en pallarès).

Trets lèxics

• Arcaismes: *eixir* ('sortir'), *froment* ('blat'), *gonella* ('faldilla'), *llong* ('llarg'), *morro* ('llavi'), *ver* ('veritat'), *calça* ('mitja')...
• Sardismes: *molendo* ('ase'), *arbre de poma* ('pomera'), *mestre de llenya* ('fuster'), *babai* ('oncle').
• Italianismes: *assai* ('prou, bastant'), *autista* ('xofer'), *campanya* ('camp'), *fatxa* ('cara'), *ecco* ('vet aquí'), *estrega* ('bruixa'), *cartolina* ('postal').
• Mots propis: *babo* ('pare'), *bordell* ('soroll'), *cutxo* ('gos'), *guai* ('pena'), *llenya* ('fusta'), *maco* ('imbècil'), *lego* ('després'), *minyó* ('noi'), *mar* ('mar moguda'), *marina* ('mar en calma'), *pardals* ('ocells').

Parells Mínims i Confusions Freqüents

• Enlloc: significa 'en cap lloc' (Ex: *No el vaig trobar enlloc*).
• En lloc: significa 'en comptes de' (Ex: *Vaig triar això en lloc d’aquell*).
• Perquè: indica resposta o causa (Ex: *Ho faig perquè vull*).
• Per què: indica pregunta o interrogativa indirecta (Ex: *Per què ho fas?* / *No sé per què ho fa*).
• Perquè: indica causa (Ex: *No hi vaig perquè estava malalt*).
• Doncs: indica conseqüència o continuació (Ex: *Si ho saps, digues-m'ho, doncs!*).
• Què: és interrogatiu o exclamatiu (Ex: *Què fas?* / *No sé què dir*).
• Que: és una conjunció (Ex: *Diu que vindrà*).
• Arrel: part subterrània d'una planta o causa (Ex: *L’arrel del problema*).
• Arran: a causa de, o molt a prop de (Ex: *Arran de la crisi...* / *Arran de la finestra*).
• Tot i que: significa 'malgrat que' (Ex: *Tot i que plovia, vam sortir*).
• Tot i: equival a 'malgrat' (Ex: *Tot i la pluja, vam sortir*).
• De què: quan el verb o l'expressió requereix una preposició (Ex: *Parla de què vol fer*).
• Que: no requereix preposició (Ex: *Diu que vol venir*).
• Quan: es refereix al temps (Ex: *Quan arribaràs?*).
• Quant: es refereix a quantitat (Ex: *Quant costa?*).
• Amunt: indica direcció cap a la part superior (Ex: *Puja amunt!*).
• A dalt: indica ubicació fixa a una part elevada (Ex: *Ell és a dalt de tot*).
• Avall: indica moviment cap a la part inferior (Ex: *Baixa avall!*).
• A baix: indica ubicació fixa a una part inferior (Ex: *És a baix*).
• A baix: indica lloc inferior però visible (Ex: *La sabata és a baix*).
• Sota: indica que una cosa està coberta per una altra (Ex: *El gat és sota la taula*).
• Sinó: equival a 'al contrari' o 'excepte' (Ex: *No és blanc, sinó negre*).
• Si no: indica condició negativa (Ex: *Si no estudies, suspendràs*).
• Alhora: indica simultaneïtat (Ex: *Van parlar tots alhora*).
• A l’hora: indica referència a una hora determinada (Ex: *Arriba a l’hora acordada*).
• Aleshores: significa 'en aquell moment' (Ex: *Aleshores ho vaig entendre*).
• A les hores: indica referència horària (Ex: *Va arribar a les quatre hores*).
• Conte: és una narració breu (Ex: *M’explicava un conte*).
• Comte: és un títol nobiliari (Ex: *El comte de Barcelona*).
• Comte: és un títol nobiliari.
• Compte: indica avís o compte bancari (Ex: *Ves amb compte!* / *El compte del banc*).
• Potser: significa 'tal vegada' (Ex: *Potser plourà*).
• Pot ser: és el verb 'poder ser' (Ex: *Això pot ser veritat*).
• Medi: és l'entorn natural (Ex: *El medi ambient*).
• Mitjà: és una eina o manera (Ex: *Mitjà de transport*).
• Ostatge: és una persona retinguda (Ex: *El van agafar d’ostatge*).
• Hostatge: és un allotjament (Ex: *L’hostatge era car*).
• Lapse: és un període de temps (Ex: *Un lapse de cinc anys*).
• Lapsus: és un error involuntari (Ex: *Vaig tenir un lapsus mental*).
• Doblegar: significa fer una doblegadura (Ex: *Doblega el paper*).
• Doblar: significa multiplicar per dos (Ex: *Doblar els beneficis* o fer doblatge d’una pel·lícula).
• Trametre: significa enviar (Ex: *Va trametre una carta*).
• Transmetre: significa fer arribar un missatge, emoció o malaltia (Ex: *Transmetre energia*).
• Infligir: significa causar un dany (Ex: *Va infligir una ferida*).
• Infringir: significa desobeir una norma (Ex: *Va infringir la llei*).
• Responeu: forma correcta en registres formals.
• Respongueu: forma més arcaica, usada en contextos formals o literaris.
• Un full: significa 'paper' (Ex: *Un full en blanc*).
• Una fulla: significa 'part d'una planta' (Ex: *Una fulla d’arbre*).
• Cadascú: és un pronom personal (Ex: *Cadascú fa el que vol*).
• Cadascun: és un pronom quantitatiu amb substantiu (Ex: *Cadascun dels llibres és bo*).
• Trànsit: és el moviment de vehicles o persones (Ex: *El trànsit està congestionat*).
• Tràfic: és el comerç o intercanvi, sovint il·legal (Ex: *Tràfic de drogues*).
• Incomplet: significa 'no acabat' (Ex: *El treball està incomplet*).
• Incomplert: significa 'no s'ha complert' (Ex: *Ha incomplert la promesa*).
• Fons: és un recurs econòmic o la part més profunda (Ex: *Fons marí*).
• Fondo: és col·loquial per 'profund' (Ex: *Un pou fondo*).
• Suspensos: és una qualificació acadèmica (Ex: *Tinc dos suspensos*).
• Suspesos: significa aturat o en l'aire (Ex: *Els pagaments estan suspesos*).
• Per tot: significa 'per a qualsevol ocasió' (Ex: *És útil per tot*).
• Pertot: significa 'en tots els llocs' (Ex: *Hi havia gent pertot*).
• Almenys: significa 'com a mínim' (Ex: *Almenys ho vas intentar*).
• Al menys: estructura poc usada però vàlida (Ex: *Al menys dos cops*).
• Cabal: és el volum d'aigua (Ex: *El cabal del riu*).
• Cabdal: significa 'molt important' (Ex: *Una decisió cabdal*).
• Com: indica manera (Ex: *Ho faig com tu*).
• Com a: equival a 'en qualitat de' (Ex: *Treballa com a metge*).
• Tan: indica intensitat (Ex: *És tan alt!*).
• Tant: indica quantitat (Ex: *No parlis tant!*).
• Massa: indica excés (Ex: *Menja massa*).
• Gaire: indica quantitat (Ex: *No en tinc gaire*).
• Massa: indica excés.
• Prou: indica suficient (Ex: *Ja en tens prou!*).
• Molt: indica quantitat gran (Ex: *Molt interessant*).
• Gaire: indica quantitat indeterminada (Ex: *No en sé gaire*).
• Gaire bé: és incorrecte.
• Gairebé: significa 'quasi' (Ex: *Gairebé ho aconsegueixo*).
• Gens: indica quantitat (Ex: *No en tinc gens*).
• Res: indica absència total (Ex: *No en tinc res*).
• Prou: indica suficient.
• Prous: plural de 'prou', poc usat.
• Cap: és correcte (Ex: *No hi ha cap problema*).
• Ningun: és incorrecte.
• Mentre: indica simultaneïtat (Ex: *Mentre parlava, plovia*).
• Mentrestant: equival a 'mentre això passa' (Ex: *Ell cuina, i jo, mentrestant, paro taula*).
• En: indica 'dins' (Ex: *Viu en un pis*).
• A: indica direcció o ubicació (Ex: *Viu a Barcelona*).
• Dels: contracció de 'de' + 'els'.
• Als: contracció de 'a' + 'els'.
• Amb: indica companyia o mitjà (Ex: *Vaig amb ell*).
• En: indica manera (Ex: *Ho vaig dir en broma*).