Guia Completa d'Oracions Compostes i Dialectes Catalans

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,42 KB

Oració Composta Juxtaposada

Les oracions juxtaposades s'uneixen per puntuació, sense nexes explícits.

Exemple: L'esperaven: no es va presentar.

Oracions Compostes Coordinades

Les oracions coordinades són dues oracions independents unides en una mateixa frase mitjançant un nexe.

Tipus d'Oracions Coordinades

  • Copulatives: i, ni.
  • Disjuntives: o, o bé.
  • Explicatives: és a dir, això és, o siga.
  • Distributives: ara...ara, siga...siga, l'un...l'altre, aquí...allí, no solament...sinó, no només...sinó que, ni...ni, o...o, o bé...o bé.
  • Consecutives: doncs, per tant, de manera que.
  • Continuatives: a més, a més d'això, fins i tot, i encara, encara més, així mateix, altrament.
  • Adversatives: però, en canvi, amb tot, sinó, sinó que, tanmateix, no obstant això, això no obstant, més aviat, així i tot, ara, ara bé, mentre que, excepte que.

Oracions Compostes Subordinades Substantives

Les oracions subordinades substantives s'insereixen mitjançant un nexe subordinat i es poden substituir per "això" o "una cosa".

Exemple: Em preocupa que no estudiïs molt - Em preocupa això.

Tipus de Subordinades Substantives

  • Completives: Sempre van introduïdes per un "que".
    • Exemples: Que arribis tard és empipador. Estic interessat en que es vengui.
  • Infinitiu: Introduïdes per un verb en infinitiu o preposició.
    • Exemples: Estic cansat de llegir el llibre. Li va demanar tornar a casa.
  • Interrogatives:
    • Interrogatives Totals

      Introduïdes per la conjunció "si", i la resposta és sí o no.

      Exemple: Em pregunto si alguna vegada estudiareu.

    • Interrogatives Parcials

      Introduïdes per un pronom relatiu "què, qui, quan".

      Exemple: Qui convidis a la festa és cosa teva.

    • Interrogatives Directes i Indirectes

      Directa: Acaba amb signe d'interrogació.

      Exemple: Qui ve a la festa?

      Indirecta: Reproduïm la pregunta i no acaba en interrogació.

      Exemple: Li va preguntar qui vindria a la festa.

  • Relatiu: No tenen antecedent explícit.
    • Relatiu Lliures

      No tenen antecedent explícit i comencen amb "qui".

    • Relatiu Semilliures

      Amb pronoms "qui" i "què" i amb article davant.

Oracions Compostes Subordinades Adjectives

Les oracions subordinades adjectives descriuen o qualifiquen un nom que apareix a l'oració (l'antecedent). S'introdueixen amb un pronom relatiu (que, el que, el qual, la qual, qui, on...).

Exemple: La noia que canta és la seva cosina.

Tipus de Subordinades Adjectives

  • Explicatives: Donen una informació addicional (entre comes).

    Exemple: Els treballadors, que han convocat la vaga, demanen millora.

  • Especificatives: Van sense comes.

    Exemple: Els treballadors que han convocat la vaga demanen millora.

Oracions Compostes Subordinades Adverbials

Classificació de les Subordinades Adverbials

a) Pròpies

  • Locatives: on, allà on, allí on.
  • Temporals: quan, mentre, que, sempre que, tan aviat com.
  • Modals: segons, com, així com.

b) Impròpies

  • Causals: perquè, ja que, com que, atès que, per tal com, per...
  • Finals: a fi que, perquè, per tal que, per a...
  • Consecutives: tan...que, tant...que, massa/prou/molt...perquè, així que, de manera que.
  • Concessives: encara que, malgrat que, a pesar que, en cas que.
  • Condicionals: si, mentre que, només que, posat que, en cas que, llevat que, tret que.
  • Comparatives: com més, com menys, més que, menys que, tan/tant...com, més...que, menys...que, igual que, millor que.

Diferències i Usos de Paraules en Català

com a
qualitat
com
comparació
un tant
comptable
una mica
incomptable
darrera
adjectiu (anar l'últim)
darrere
adverbi
damunt
quiet
amunt
en moviment
dijous
el pròxim
el dijous
cada dijous
potser
quizás
pot ser
puede ser
avall
moviment
a baix
estàtic
tot i que
conjunció concessiva
tot i
davant d'infinitiu
què
quina cosa
doblegar
la roba
doblar
multiplicar x2
trametre
enviar
transmetre
dir
abaixar
fer baixar
baixar
baixar
lapse
tram de temps
lapsus
ha dit alguna cosa malament
fons
quan toquem fons
fondo
distància
incomplet
adjectiu
incomplert
adverbi
aleshores
en aquell moment
a les hores
franja horària
gens
quantitat negativa
res
cap cosa
infringir
vulnerar norma
infligir
causar dany
si no
condicional
sinó
contraposició
Lapsus
error parlant
Lapse
període de temps
Per què
pregunta
Perquè
causa, explicació
Alhora
arribar al mateix moment
A l’hora
en el moment indicat
Suspesos
persones que han suspès
Suspensos (exàmens)
exàmens suspesos
Gairebé
quasi
Gaire bé
malament
Cadascú
cada persona
Cadascun
cada un d’un grup
Cabdal
molt important
Cabal
herència, quantitat d’aigua

Dialectes del Català

Balear

  • Ús d'articles salats: es boli, sa casa, s’al·lot.
  • Desinències verbals: nosaltres ajudam; vosaltres ajudau.
  • Fenòmens fonètics: paia (palla), ceia (cella), ui (ull), vui (vull)....
  • Desaparició de la -a del grup -ia: famili (família), histori (història), graci (gràcia), gabi (gàbia)….

Rossellonès

  • Caiguda de la -d dels grups -ndr- i -ldr-: genre (gendre), tenre (tendre), venre (vendre), divenres (divendres), molre (moldre)….
  • Ús de l’auxiliar ser/ésser per a alguns verbs intransitius: s’és tallat un dit.

Alguerès

  • Substitució de r seguida d’altres consonants per l: jalmana (germana), malç (març), talda (tarda), balca (barca).
  • Manca de palatalització final -ll, -ny: gal (gall), col (coll), janul (genoll), fil (fill), jun (juny), astan (estany).

Català Nord-occidental

  • Ús d’articles determinats masculins lo i los: lo pare, lo Joan, los regals….

Valencià

  • Caiguda de la -d- intervocàlica: aixà (aixada), mocaor (mocador), teulà (teulada).
  • Possessius femenins amb u en comptes de v: meua, meues; teua, teues; seua, seues.