El realisme i el naturalisme a la literatura catalana i espanyola
Realisme i naturalisme
El realisme va sorgir a Europa quan encara el romanticisme pervivia en la vida literària i política. Defensava la representació de la realitat d'una forma verdadera i la més exacta possible.
Característiques del realisme
- Anàlisi i observació: reflecteixen la realitat i, per a això, desenvolupen tècniques d'investigació més pròpies dels científics.
- Inclinació per la novel·la: recorren a aquesta com a la millor via per reflectir la realitat i l'època.
- Contextualització contemporània: empleen un marc espaciotemporal pròxim al moment de creació de l'obra, ja que així s'aconsegueix major objectivitat.
- Objectivitat: presenten accions creïbles i adaptades al personatge pel que fa a llengua i estil. Empren regionalismes, i així aconsegueixen una perfecta caracterització del personatge.
- Crítica social: denuncien la situació social del moment i plasmen la precarietat de certs sectors socials.
Naturalisme
L'auge dels avenços científics i l'assumpció del positivisme van portar a intentar reflectir la realitat, evolucionant així cap al naturalisme.
El positivisme és un corrent filosòfic que només contempla el coneixement científic com a autèntic. Totes les activitats filosòfiques i científiques tenen lloc a través de l'anàlisi de l'experiència.
Tant el naturalisme com el positivisme defensaven que l'ésser humà està determinat per lleis de l'herència, el medi social i el moment històric, i no és lliure.
El francès Émile Zola es considera el principal teòric d'aquesta tendència. A Espanya destaquen Benito Pérez Galdós, Leopoldo Alas "Clarín" i Emilia Pardo Bazán.
Característiques del naturalisme
- Anàlisi de la realitat: se centra en les realitats més desagradables o problemàtiques.
- Recerca de l'arrel del problema: proposen les possibles causes que provoquen els mals descrits en aquestes obres.
- Intent de trobar solucions: pretenen remediar aquestes situacions desfavorables mitjançant alternatives o educatius.
- Acostament de la literatura a conceptes i preceptes científics: s'afanya a estudiar l'ésser humà, per això predominen les exposicions i descripcions que busquen l'objectivitat d'un estudi científic.
Narrativa realista
El gènere més cultivat del realisme és la novel·la, considerada la millor forma de descriure la realitat tan analitzada pels escriptors de l'època.
Característiques de la narrativa realista
- Verosimilitud: la història narrada ha de ser creïble encara que sigui inventada.
- Personatges reals: s'analitzen en profunditat les seves personalitats i comportaments, amb la finalitat d'entendre les raons que expliquen aquestes conductes. La figura de la màxima cobra importància.
- Temàtica social: sol reproduir conflictes de la societat del moment.
- Marc temporal: se sol utilitzar la tècnica narrativa d'in media res, que consisteix a començar el relat quan la història ja ha començat.
- Marc espacial: es descriuen espais basats en una observació i una documentació.
- Estil: els diàlegs són àgils i caracteritzen els personatges, i es combinen narradors en primera o tercera persona.
L'ús de l'estil indirecte lliure i el monòleg interior completen les tècniques narratives més freqüents.
La novel·la costumista
La novel·la costumista manté el tret costumista de mostrar les diferents formes de vida, els paisatges i els diferents estrats socials com a tema principal. És a partir de la segona meitat del segle XIX quan aquesta es va cultivar com a gènere independent.
Trets de la novel·la costumista
- Presentació de personatges i escenes idealitzats: mostra la realitat de la vida camperola amb l'exactitud del realisme.
- Gust pel local i el pintoresc: normalment el tram gira entorn d'aquesta temàtica.
- Ús d'un llenguatge quotidià: intenta retratar la realitat de la societat que reflecteix, utilitzant el seu propi llenguatge.