El Realisme i el Naturalisme: context, característiques i autors clau

El Realisme i el Naturalisme

Coordinació compost: copulatives (i, en, amb) disjuntives (o, u) adversatives (però, més, sinó, sinó que). Coordinades copulatives: i (e), ni. Coordinades disjuntives: o (u). Coordinades adversatives: però, més, sinó i sinó que (element negatiu: no). Coordinades: copulatives (expressen addició: i); disjuntives (expressen opció alternativa: o); adversatives (expressen contraposició: però, sinó); iuxtaposades (s'uneixen sense enllaç). Subordinades: substantives: tipologia: enunciatives (amb nexe que) o declaratives (nexe infinitiu); interrogatives indirectes (totals: si; o parcials: com, quan, on, qui, quant). Relatives: nexe, elements (que, qui, com, quan, on, el, la, els, les que, el, la, lo, els quals, cuyo, cuya, cuyos, cuyas). Sempre funció CN.

Context històric

Època: segona meitat del segle XIX. El Realisme i el Naturalisme van substituir el Romanticisme. El Realisme és un corrent que va sorgir com a resposta artística a la profunda transformació econòmica i social produïda per la Revolució Industrial. La revolució va provocar l'aparició del proletariat, la incorporació de màquines de producció, el creixement de les ciutats i el fortalecimient de la burgesia. El Realisme va néixer a França, i els seus exponents van ser Stendhal i Flaubert. Madame Bovary, escrita per Gustave Flaubert, té com a protagonista Emma Bovary. Lev Tolstoi va escriure la novel·la realista Anna Karenina.

Característiques de la literatura realista

El gènere literari que millor es va adaptar als interessos dels realistes va ser la novel·la. Mitjançant la literatura realista es pretenia fer una crítica constructiva de la realitat quotidiana. La literatura realista reflectia la ideologia de la classe mitjana, de la burgesia. La novel·la pretenia retratar fidelment la societat del moment, contemporània a l'autor i que l'envoltava. Per a això, observava la realitat, es documentava i la analitzava. Les novel·les contenien descripcions molt meticuloses, detallades i minucioses, i eren molt abundants i prolixes.

Les novel·les s'ambientaven, sobretot, a les ciutats, que eren molt conegudes per l'autor. El punt de vista empleat en aquestes és el del narrador en 3a persona omniscient. La dona era la principal consumidora d'aquest tipus de novel·les, per això en moltes d'elles la protagonista era la dona.

Autors i obres principals

Noms dels autors realistes i/o naturalistes més importants de la literatura espanyola i les seves obres més representatives: Galdós (Fortunata i Jacinta), Emilia Pardo Bazán (Los pazos de Ulloa), Clarín (La Regenta). Clarín va situar La Regenta a Vetusta, nom fictici de la ciutat d'Oviedo.

El Naturalisme

El Naturalisme porta al extrem les teories del Realisme. El Naturalisme es basa en les teories de l'escriptor francès Émile Zola, que va recollir en l'obra El roman experimental. El Realisme descrivia de forma objectiva la realitat; el Naturalisme va anar més enllà: pretenia explicar el comportament de l'ésser humà en el seu entorn, com es veia influït per l'herència genètica i per l'entorn que el envoltava, i com està marcat per un determinisme genètic i social. La novel·la naturalista estava protagonitzada per individus marginals i extremadament pobres, que vivien en els ambients més sòrdids i degradats de les ciutats.