Quin rang jeràrquic tenen els Estatuts d’Autonomia
Derecho6,99 KB
La Pluralitat de Ordenaments Jurídics:
No pot existir un únic ordenament jurídic, ja que Aquest es divideix en diferents subsistemes jurídics. Podem així parlar de Quatre grans subsistemes o subordinaments (o també blocs) que s´ emmarquen dins D´ aquest gran sistema jurídic: l´ Ordenament jurídic estatal, l´ Ordenament Jurídic de les comunitats autònomes, l´ Ordenament jurídic local i l´ Ordenament jurídic d´ altres esferes. Per tant, l´ Ordenament jurídic referit com el conjunt De normes escrites s´ estructura en 4 grans subsistemes o subordinaments (o També blocs):
1.Ordenament jurídic estatal (o subsistema normatiu Estatal): Per començar hem de fer una primera advertència, ja que Aquest terme es pot emprar amb dos significats:
-Conjunt de tot el sistema normatiu espanyol i el Contraposaríem als ordenaments dels altres estats o de caràcter internacional.
-Un dels subsistemes del conjunt de l´ Ordenament Jurídic, és a dir, entès com el primer dels 4 blocs. Parlem doncs d´ un primer Subsistema/bloc que integra les següents normes:
·Normes emanades del Parlament estatal, és a dir, de Les Corts Generals (Congrés de Diputats i el Senat) i que poden ser de dos Tipus: orgàniques i ordinàries (sobre les quals hi ha la Constitució).
·Normes creades pel Govern amb rang de llei (no creades Per les Corts, però que tenen el mateix rang normatiu i jerarquia que les lleis Del Parlament). Per exemple el Real Decret- llei o el Real Decret legislatiu. La denominació és molt important per poder saber la procedència i el rang Jeràrquic de dita norma.
·Normes reglamentàries estatals que poden ser de dos Tipus (Real Decrets i Ordres Ministerials).
Els Reals Decrets (no confondre amb els Reals Decrets- llei) Són jeràrquicament inferiors a les normes amb rang de llei. Com a norma General, són normes reglamentàries creades pel Govern estatal. Les ordres ministerials són normes creades pels ministres on També hi juga el principi de jerarquia: un ordre ministerial és jeràrquicament Inferior a un Real Decret (no pot vulnerar- lo, si ho fa serà il·legal).
2.Ordenament jurídic de les Comunitats Autònomes (o Subsistemes normatius autonòmics): S´ ha de tenir present que cada Comunitat Autònoma integra un sistema jurídic diferenciat del de les altres Comunitats Autònomes. Per exemple, dins del nostre àmbit tenim l´ Ordenament Jurídic de les Illes Balears, totalment diferent al de Galícia, País Basc o el De Madrid. Per damunt de totes aquestes normes s´ hi troba la Constitució, com A norma suprema. Per davall hi ha:L´ Estatut d´ Autonomia: és una llei orgànica estatal. La Constitució de l´ any 1978 preveia la possibilitat de formació de les 17 Comunitats Autònomes. Una vegada es va aprovar la Constitució es van anar formant les CCAA Mitjançant els Estatuts d´ Autonomia. Per a la formació d´ aquestes CCAA la Constitució preveu dos procediments.Els estatus d´ autonomia són per una banda lleis orgàniques Estatals aprovades per les Corts Generals.
-Però al mateix temps són la norma institucional bàsica De cada CCAA, és a dir, la norma suprema dins cada subsistema autonòmic que Estableix les institucions bàsiques i les matèries sobre les que tenen competència. Per exemple, s´ ha creat un Decret- llei 2/2012 que modifica la normativa Urbanística (competència de la CCAA de les Illes Balears).
L´ Estatut de les Illes Balears fou creat l´ any 1983, però fou reformat l´ any 2007. Per davall se situen les normes/lleis autonòmiques Emanades del Parlament autonòmic, que tenen la mateixa estructuració. Són Jeràrquicament inferiors a l´ Estatut d´ Autonomia./Decrets- llei i decrets legislatius; Normes del Govern Amb rang de llei: ens trobam davant una norma amb rang de llei, però creada Pels Governs autonòmics. La denominació en aquest cas torna a jugar un paper Important, ja que si no diem “Real”, significa que aquets decrets amb rang de llei són Autonòmics (quan diem “Real” significa que emanen del Govern estatal).Normes reglamentaries; els Decrets i les ordres de Conselleries: Són jeràrquicament inferiors a les normes amb rang de llei. En Aquest cas, també regeix el principi de jerarquia normativa, ja que un ordre de Conseller és inferior a un Decret. El Govern Balear està format pel President, el Vicepresident i els Consellers, mentre que El Govern Central o Estatal està format pel President, el Vicepresident i els Ministres.
3.Els Ordenaments jurídics de les Administracions locals (o subsistemes normatius...): Quan es parla d´ entitats/ens Locals es fa referència als municipis (ex: Marratxí, Sineu, Palma...), que són Administracions locals.A Mallorca no existeixen diputacions perquè són els òrgans Propis de les províncies. Tampoc en tenim perquè nosaltres som una Comunitat Autònoma uniprovincial, i només en Tenen les CCAA pluriprovincials. Per tant, les Balears és un ens local, al Igual que la illa de Mallorca. Actualment Som 4 illes, però abans érem 3, ja que les Pitiüses (Eivissa i Formentera) Formaven una unitat. Un altre Tipus de ens local són les Comarques (ex: Comarques de Catalunya) o les Mancomunitats.Els ens Locals no podem crear normes amb rang de llei, però sí normes reglamentàries: Els reglaments orgànics i les ordenances.
-Els reglaments orgànics estableixen les normes de Funcionalitat de l´ Ajuntament.
-Els plens poden formar les ordenances.
Els ens jurídics locals tenen una potestat secundària o Derivada, és a dir, la poden exercitar d´ Acord amb les lleis que regulin aquets ens locals.
4.Bloc de les altres esferes administratives (o normes De altres ens jurídico-públics): No poden crear lleis. Existeixen Altres entitats que depenen de altres, però que tenen un grau d´ autonomia Funcional que els permet dins l´ àmbit de la seva competència dictar normes.
Per exemple el Banc d´ Espanya depèn de l´ Administració de L´ Estat, però té autonomia funcional. Això vol dir que per a l´ exercici de Les seves competències té un grau de llibertat molt important per poder exercir Les seves funcions.
Així, podem veure com d´ aquets 4 blocs, els més Importants són l´ estatal i els autonòmics perquè poden crear normes amb rang De llei, a més de perquè afecten a un major grau de matèries.
Les CCAA tenen competència per regir determinades Matèries, excepte les que pertanyen necessàriament a l´ Estat (Art. 249 CE). Per saber quines són les matèries que pertanyen a l´ Estat o a una Comunitat Autònoma, hem de mirar l´ Estatut d´ Autonomia.
Dins cada subsistema regeix el principi de jerarquia Normativa, per tant, el principi de jerarquia normativa és intrasistèmic, ja Que regeix dins d´ un mateix sistema, mentre que el Principi de competència és Intersistèmic.