El municipi organització territori i població. Competències municipals

1.Les Comunitats autònomes

La Constitució del
1978 va desenvolupar el dret a l’autonomia territorial Mitjançant la creació de les comunitats autònomes.
Les comunitats autònomes són institucions polítiques dotades d’un nivell D’autonomia elevat, garantides per la Constitució, qualificades com a Nacionalitats o regions i subjectes a la indissoluble unitat de la nació Espanyola.
Podem considerar que el nostre país està organitzat com un estat autonòmic. Hi Ha 17 comunitats autònomes més les dues ciutats autònomes de Ceuta i Melilla.

1.1. L’Estatut d’autonomia.
L’Estatut d’autonomia és la norma institucional bàsica d’una comunitat Autònoma, ja que la constitueix, regula les institucions de govern i estableix Les competències que assumeix i accepta. Té rang de llei orgànica.
Els Estatuts representen, per les comunitats autònomes, el mateix que la Constitució per tot l’estat. El seu contingut mínim inclou:
·La definició del territori de la comunitat, el seu nom i la capital.
·Les condicions de ciutadania de la comunitat.
·La relació de les competències d’autogovern en determinades matèries.
·Les institucions per a l’exercici d’aquestes competències.
·El procediment de la seva pròpia reforma.

1.2.Les competències i la seva distribució.
El dret a l’autonomia de les CCAA implica la potestat de regular i gestionar Les funcions o els poders públics sobre determinades matèries de la vida en Societat, anomenades competències. El repartiment de les competències és Complexa, això ha obligat al Tribunal Constitucional a resoldre els conflictes De competències entre les CCAA i l’Estat.
De ben antuvi (abans de tot) es va acordar que els estatuts d’autonomia Marquessin les competències desitjades. Hi ha dues llistes de competències:
·Les incloses a l’article 148 per als poders autònoms.
·Les de l’article 149, reservades per al poder central.

A) Tipus de competències:
-Competències exclusives: la totalitat de les funcions recauen sobre matèries El titular de les quals és l’Estat o la comunitat autònoma:
                ·de l’Estat: reservades Per la Constitució a l’Estat, sense preveure la intervenció de les               comunitats autònomes. Responen a Funcions tradicionalment sobiranes. Ex. Justícia.
                ·Comunitats autònomes: les Poden assumir les comunitats autònomes, als seus            estatuts d’autonomia, sense preveure’n l’assumpció per L’Estat. Ex. Urbanisme.
-Competències compartides: quan Estat i CCAA es reparteixen diferents Competències:          
                ·exclusives: sorgeixen Quan cada part assumeix funcions diferents sobre les quals no s’admeten ingerències. L’Estat fixa les normes Generals i les CCAA la desenvolupen i                    L’executen. Ex. Legislació mercantil.
                ·concurrents: sorgeixen Quan l’Estat i les CCAA exerceixen tota mena de competències             de funcions de caràcter Complementari.

B) Ampliació de competències: la Constitució permet que facultats Legislatives del mateix Estat es puguin cedir a algunes CCAA perquè aquestes Elaborin les lleis que considerin oportunes dins el Març d’una llei estatal.

1.3. L’organització de les CCAA.
-Poder legislatiu: Assemblea legislativa o Parlament.
-Poder executiu: Consell de Govern (President, Vicepresident, Consellers (Conselleries)).
-Poder judicial: Tribunal Superior de Justícia/Tribunal Suprem de Justícia de Les CCAA.
-Altres òrgans institucionals: Defensor del Poble/Tribunal de Comptes.

A) L’Assemblea legislativa o Parlament: constituït per una sola cambra. Integrat pels parlamentaris, elegits per sufragi universal, majors de 18 anys i Residents al territori de la comunitat. És un sistema que intenta que estiguin Representades les zones del territori de la comunitat autònoma. Funcions:
·Aprovar els pressupostos autonòmics.
·Exercir el poder legislatiu.
·Elegir el president de la comunitat.
·Elegir el Defensor del Poble de la comunitat.

B) El Consell de Govern: els seus integrants són designats pel president De la comunitat. Assumeix l’exercici de les funcions polítiques i Administratives, i la potestat reglamentària. Funcions: el President porta a Terme la direcció del Consell, és la representació suprema de la comunitat i l’ordinària De l’Estat a la comunitat. Els consellers, constitueixen el nexe entre el Govern de la comunitat autònoma i l’administració general, s’ocupen de L’administració de les competències assumides per cada comunitat autònoma (sanitat, educació, etc.)

C) El Tribunal Superior de Justícia: constitueix la màxima instància en Relació amb el dret autonòmic. Estenen la seva jurisdicció a tot el territori De la comunitat autònoma. Estan especialitzats en quatre sales: civil, penal, Social i contenciosa administrativa.
Els tribunals superiors de justícia de les CCAA s’encarreguen de les causes i Els casos previstos a la Llei Orgànica del Poder Judicial i als estatus D’autonomia.

D) Altres òrgans institucionals:
·El Defensor del Poble: designat pel Parlament, defensa els drets i llibertats Dels ciutadans davant els possibles abusos de les administracions autonòmiques. Síndic de Greuges a Cat.
·El Tribunal de Comptes: controla els comptes i la gestió econòmica de la Comunitat autònoma i del seu sector públic. Tribunal de Comptes de Catalunya.

E) L’Administració autonòmica. (hi ha una doble administració: general i Perifèrica)
·Administració general de les CCAA: es concentra a les conselleries, òrgans que Comprenen una o més àrees d’activitat administrativa (ensenyament).
·Administració territorial o perifèrica de les CCAA: organismes que exerceixen Les funcions de l’Adm. Central en cadascuna de les províncies o territoris que Les componen.
·Administració consultiva de les CCAA.
·Administració instrumental de les CCAA.

-Òrgans consultius:
·Un Consell consultiu: la missió del qual és assessorar i emetre dictàmens Sobre les disposicions dels òrgans executius. La seva funció consisteix a fer Dictàmens jurídics, examinar la legalitat d totes les qüestions sotmeses per Les autoritats de la comunitat i imposades per la llei.
·Consell Econòmic i Social: actua com a institució consultiva del govern Autonòmic en matèria socioeconòmica i laboral.

-Organismes públics: administracions Especialitzades creades per assolir tota mena d’objectius, com agilitar, Executar o prestar serveis públics. Ex. Organismes autònoms, entitats públiques Empresarials, etc.

1.4. Finançament de les CCAA.
La Constitució regula el sistema de finançament de les CCAA, llevat dels Territoris forals.
Els recursos o els ingressos de les CCAA estan constituïts per:
·Els impostos, les taxes i les contribucions especials propis.
·L’emissió de deute públic (bons, obligacions).
·Les multes i les sancions en l’àmbit de la seva competència.
·Els rendiments del patrimoni i els ingressos de dret privat.

Els Fons de Compensació Interterritorial té Per finalitat corregir els desequilibris econòmics interterritorials.
El sistema de finançament. Règims:
-Règim comú: gira al voltant de la participació de les CCAA en els impostos Estatals en l’Agència Estatal d’Administració Tributària. Es basa en els Principis de la generalitat, el principi de l’autonomia, el principi de L’estabilitat, etc.
-Règim especial o foral: el gaudeixen el País Basc i Navarra, territoris Exempts d’impostos. Poden mantenir, establir i regular el seu règim tributari, Un cop que recapten els impostos, n’aporten a l’Estat una quota, quantitat per Sostenir les despeses generals.

2. La Província

2.1. Concepte i finalitats.
La província és una entitat local amb personalitat jurídica pròpia, determinada Per l’agrupació de municipis i una divisió territorial per al compliment de les Activitats de l’Estat.
Finalitats de la província:
·Constitució espanyola: fixar la demarcació territorial per la prestació de Serveis de l’Estat.
·Llei Reguladora de les Bases del Règim Local: servir d’element de suport i Cooperació entre els municipis de la província, i entre la província i la Comunitat autònoma i l’Estat.

A) Capacitat: la província tindrà plena capacitat jurídica per adquirir, Posseir, gravar o reivindicar tota classe de béns, celebrar contractes, Establir obres i serveis, etc. Les seves potestats són:
·Tributària i financera.
· Programació i planificació.
·Reglamentària i d’autoorganització.
·Execució forçosa i sancionadora.

B) Elements: consta de tres elements:
·La població: formada per la població dels seus municipis.
· El territori: agrupació de municipis.
·L’organització.

2.2. Organització provincial i Competències.
L’organització provincial respon a les regles següents:
1-En totes les diputacions hi haurà un president, vicepresidents, Junta de Govern i Ple.
2-Totes les diputacions disposaran d’òrgans que tindran per objecte l’estudi, L’informe o la consulta dels afers que hauran de ser sotmesos a la decisió del Ple.
3-La resta dels òrgans complementaris es regulen per les mateixes diputacions: Diputats delegats, comissions informatives, etc.

A) El president: és l’òrgan unipersonal que presideix la corporació. El Seu mandat és de 4 anys, però pot ser destituït del seu càrrec per:
·Moció de censura:procediment pel qual el Ple pot exigir la responsabilitat Política al president.
·Qüestió de confiança:el procediment parteix del president per confirmar L’exercici del seu govern.
Funcions del president:
·Dirigir el govern i l’administració de la província.
·Representar la Diputació.
·Portar a terme l’administració instrumental de les CCAA.

B) Ple de Diputació provincial: està format per tots els diputats i és Presidit pel seu president.
Funcions:
·L’organització de la Diputació.
·L’aprovació d’ordenances.
·L’administració instrumental de les CCAA.

C) La Junta de govern: integrada pel president i un nombre de diputats Provincials no superior al terç del nombre legal d’aquests. La seva funció Principal és assistir permanentment al President en l’exercici de les seves Atribucions.

D) Els vicepresidents: són nomenats pel president. La seva funció és Substituir el president quan no pugui exercir les seves atribucions.

E) Comissió Especial de Comptes: formada pel president de la Diputació i Per diversos representants dels grups polítics que representen al Ple. Examina, Estudia i informa de tots els comptes que ha d’aprovar el Ple.

F) Òrgans complementaris: Diputats delegats, Comissions informatives, Etc

3. El Municipi

Un municipi és tota comunitat humana assentada sobre un territori delimitat i Organitzat sota un ajuntament per a la gestió dels seus propis interessos.

3.1. Organització municipal i competències.
A) El terme municipal: correspon al Territori en què l’ajuntament exerceix les seves competències.
-Alteració del terme municipal: la creació, supressió i alteració de Termes municipals es regularà per la legislació de les comunitats autònomes. Requisits per l’alteració de termes municipals:
                ·Per incorporació de Municipis a un altre.
                ·Per fusió de dos o més Municipis.
                ·Per segregació  de part del territori de municipis per Formar-ne un de nou.
                ·Per segregació de part Del territori d’un municipi per agregar-la a un altre.
En cap cas, pot suposar una modificació dels límits provincials.
-La població: és l’element personal del municipi, està constituïda pel Conjunt de persones inscrites al padró municipal, anomenats veïns.
-L’empadronament: registre administratiu en què consten els veïns del Municipi i les seves dades personals que són confidencials.
-El Consell d’Empadronament: òrgan col·legiat de col·laboració en Matèria d’empadronament entre l’Administració general de l’Estat i els ens Locals. És un organisme de cooperació que intenta dur a terme la gestió del Padró municipal i agilitar-ne la tramitació.

B)L’organització municipal: òrgans de govern municipal:
-L’alcalde: òrgan unipersonal que presideix la corporació. En la sessió De constitució de la corporació es procedeix a l’elecció de l’alcalde amb Aquest procediment:
·Poden ser candidats tots els regidors que encapçalin les llistes Corresponents.
·Si algun obté majoria absoluta dels vots dels regidors, és proclamat electe.
·Si cap regidor obté aquesta majoria, es proclamarà alcalde el regidor que Encapçali la llista amb més vots al municipi.
L’alcalde és el president de l’ajuntament i la primera autoritat governativa Del municipi. Presideix la corporació, dirigeix el govern i l’administració, Representa el municipi, nomena i cessa els tinents d’alcalde i els membres de La Junta de Govern local, convoca les sessions del Ple i de la Junta de Govern Local, dicta bans (normes), fa complir les ordenances i els reglament Municipals, etc.
Els alcaldes poden ser destituïts per la moció de censura , i ells poden Plantejar al Ple una qüestió de confiança; si l’alcalde no obté els vots Favorables necessaris cessarà automàticament i se n’elegirà un de nou.
-Els tinents d’alcalde: l’alcalde els nomena. Les seves funcions són Substituir-lo en cas de que ell no hi sigui, assumint la totalitat de les seves Atribucions i sent responsable dels actes dictats durant la substitució.
-El Ple municipal: òrgan col·legiat pel govern i l’administració del Municipi. L’integren tots els regidors i l’alcalde, elegit per ells. El Ple Deté la potestat normativa, la funció de control polític sobre l’alcalde i les Decisions que puguin afectar al municipi. El nombre de regidors varia segons la Població.
-La Junta de Govern local: quan el municipi té més de 5000 habitants. Està integrada per l’alcalde i els regidors. Funcions: assistència permanent a L’alcalde quan fa les seves funcions  i Les funcions que li doni l’alcalde.
-Altres òrgans municipals: Regidors delegats i comissions informatives.

C) Competències municipals: àmbit sectorial en el qual el municipi pot Actuar conformement a dret.
·Competències pròpies: només poden ser determinades per llei i s’exerceixen en Règim d’autonomia.
·Competències atribuïdes: s’exerceixen als termes de la delegació.
Serveis obligatoris mínims que han de prestar els municipis:
·Tots els municipis: enllumenat públic, cementiri, recollida d’escombraries, neteja Viària, etc.
·Municipis + de 5000 habitants: parcs públics, biblioteca pública, etc.
·Municipis + 20000 habitants: protecció civil, instal·lacions esportives, etc.
·Municipis + 50000 habitants: transport col·lectiu urbà, protecció del medi Ambient, etc.

D) Recursos financers dels municipis: el finançament dels municipis es du A terme mitjançant la seva participació en els tributs de l’Estat i de la seva Comunitat autònoma, a més del finançament que obtenen mitjançant contribucions Especials, taxes, preus públics, multes, etc. I els impostos de caràcter local: Sobre béns immobles, sobre activitats econòmiques, etc.

E) Reglaments i ordenances municipals: les entitats locals podran aprovar Ordenances i reglaments i els alcaldes dictar bans; no podran ser oposats a la Llei.
Les ordenances regulen aspectes relatius a la policia, la construcció i les Exaccions, mentre que els reglaments es concreten en el funcionament de les Corporacions, el seu règim interior i els seus funcionaris.
Els bans són disposicions adoptades per l’alcalde per a qüestions d’índole Menor, com recordar dates i llocs en els quals han de dur a terme determinades Actuacions (vacunacions, etc.).

4. Altres entitats locals

-Entitats d’àmbit territorial inferior al municipi.
-Comarques.
-Vegueries.
-Àrees metropolitanes.
-Mancomunitats.