Anàlisi Comparativa: Salvador Espriu i Vicent Andrés Estellés

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,37 KB

Salvador Espriu escriu una obra múltiple i calidoscòpica amb fragments en vers del fresc retaule.

Característiques de l'obra de Salvador Espriu

Ha conreat la narrativa, el teatre i la poesia. Després de la guerra, la seva obra es caracteritza per un hermetisme que facilitava passar la censura. L'obra de Salvador Espriu és molt unitària. El mite i la tradició són, per a ell, una eina precisa per a expressar literàriament les seves circumstàncies i inquietuds. Està influït per les lectures mitològiques i la Bíblia.

El mite de Sinera

El mite de Sinera sempre està present en la seva obra i representa:

  • El seu món d'infantesa desaparegut per la Guerra Civil.
  • El seu país.
  • El tràgic destí de l'home.

Influències bíbliques

De la Bíblia, li interessa la cultura jueva amb la qual fa un paral·lelisme amb la situació del seu poble o d'Espanya: Israel = poble català.

Directrius de la seva obra

Les seves directrius es poden resumir en:

  • L'elegíaca
  • La satírica
  • El didactisme

Aquestes es sintetitzen en el vessant més líric i en el vessant més civil.

Vessant líric

Destaquem:

  • “Cementiri de Sinera”: evoca el món destruït per la guerra.
  • “Les hores”: es divideix en tres parts, cadascuna de les quals es troba dedicada a un ésser pròxim mort.
  • “Mrs. Death”: presenta la recuperació de la línia satírica i el vessant més líric.
  • “El caminant i el mur”: mostra la idea del moviment vital del caminant cap a la mort i l'obstacle que el limita, el mur.
  • A aquest llibre pertanyen les “Cançons de la Roda del temps” de Raimon i “Assaig del càntic en el temple”.
  • “El final del laberint”: continua el procés d'interiorització de les obres precedents.

Vessant civil

Amb un to més didàctic, hi trobem:

  • “La pell de brau”: el llibre de més ressò. Parla de la llibertat, la justícia i la tolerància, i eixampla el punt de vista a la península Ibèrica (Sepharad) i, per tant, a Espanya. La península Ibèrica sembla la pell d'un brau destruïda per la guerra entre germans i l'entesa entre els diferents pobles ibèrics. S'inclou dins del realisme social.
  • “Llibre de Sinera”: es revisa el present i es planteja el futur, i s'hi troben símptomes d'esperança.
  • L'obra d'Espriu té la capacitat d'assimilar l'herència mítica: el “Llibre dels morts” de l'antic Egipte, “La Bíblia”, la tradició mística jueva i la mitologia grega.

Vicent Andrés Estellés és el gran poeta que ha donat el País Valencià des del segle XV. La seva obra literària es relaciona amb dos períodes: postguerra i actualitat. Va viure la guerra i la postguerra de manera molt traumàtica, trobant a la seva obra al·lusions constants. Algunes obres, com “Ofici permanent a la memòria de Joan B. Pesset” i “Lletra al pintor Josep Renau”, foren publicades més tard per la censura. El gran poemari d'ell de la postguerra és “Llibre de les meravelles”, que fou un autèntic best-seller.

Estil i temàtiques de Vicent Andrés Estellés

Fou un poeta convertit en cronista de les seves vivències quotidianes o imaginades en un temps de catàstrofe o caos. Barreja a la poesia estils, registres, tradicions, etc. Combina el lirisme exquisit i la narrativa més quotidiana; l'idealisme i el realisme; la llengua culta i la col·loquial.

Llenguatge i influències

El poeta aportava un llenguatge més directe i senzill, més narratiu, basat en el registre col·loquial. També incorpora com a univers referencial la quotidiana realitat personal i compartida de postguerra, amb una visió testimonial i crítica. L'autor buscava el contrast o el trencament amb la tradició coetània immediata i intentava suplir-la enllaçant amb la tradició més clàssica: intertextualitat respecte als escriptors medievals i la vinculació amb alguns grans poetes llatins.

Recursos estilístics

Utilitza comparacions, adjectius qualificatius anteposats provocant un ritme lent, repeticions, polisíndeton...; també composicions mètiques variades, ús del poema confessió i el poema diàleg.

Activisme cultural i polític

Treballa de periodista i col·labora amb moviments culturals i polítics d’esquerra i nacionalistes. Als anys 70 esdevindrà un símbol de recuperació cultural al País Valencià. A la mort de Franco comença a escriure “Mural del País Valencià”, que queda inacabat i publicat pòstumament.

Àmbits temàtics

A la seva poètica apareixen tres àmbits temàtics:

  • Poesia amorosa: és idil·li, fidelitat i sentiment, però també sensualitat i erotisme.
  • Poesia cívica: té les arrels en la terra pròpia, en el seu poble i en la pàtria. Estellés es compromet amb la realitat del seu país.
  • Poesia quotidiana: és la plasmació hedonista dels instants feliços i de sensacions primàries i satisfactòries perquè són essencials en un temps de crisi, de fam, de dolor, de pena i de mort.