Racionalisme vs Empirisme: Kant i la síntesi filosòfica
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en
catalán con un tamaño de 3,17 KB
Racionalisme
El racionalisme afirma que el coneixement només és vàlid quan prové de la raó. Sosté que la informació que ens aporten els sentits no és de total confiança. Per això, els filòsofs racionalistes parteixen d'idees innates que no s'adquireixen mitjançant l'experiència.
Plató i Descartes
Plató deia que aquestes idees havien estat adquirides en una existència anterior, i Descartes afirmava que havien estat inserides per Déu en cada persona. El racionalisme fa servir el mètode deductiu: mitjançant el raonament dedueix veritats sobre la realitat. Segons aquesta perspectiva, les veritats de la raó són indubtables i no es reconeix la certesa del coneixement basat exclusivament en l'experiència.
Empirisme
L'empirisme, al contrari del racionalisme, no nega la importància de la raó; afirma, però, que la font principal del coneixement són les dades que proporcionen els sentits. Els empiristes no admeten la idea d'idees innates.
Hume i les impressions
David Hume sostenia que el coneixement prové de l'experiència. Preguntava: 'De quina impressió sensible prové la idea de...?' Entenia per impressió sensible l'impacte immediat dels sentits; deia que quan dubtéssim ens féssim aquesta pregunta. Defineix la idea com el residu d'una impressió sensible, i una idea serà legítima quan es pugui mostrar de quina impressió sensible prové.
Els empiristes utilitzen el mètode inductiu: observen la repetició d'un fenomen per poder afirmar que succeeix de manera habitual.
Kant i la síntesi
Immanuel Kant va estudiar amb deteniment tant el racionalisme com l'empirisme i es va adonar que els racionalistes menyspreaven els sentits. Va analitzar els aspectes positius i negatius de totes dues doctrines i va concloure que devia existir una arrel comuna, un punt de contacte: l'espai i el temps.
Kant afirmava que la intel·lecció o comprensió del que percebem són els conceptes purs de l'enteniment. Els va classificar en tres categories principals:
- Causalitat: implica la successió temporal i la relació de causa i efecte.
- Substància: el fet de concebre les impressions com a unificades entorn d'un objecte (pressupòsit lògic de l'enteniment).
- Relació: inclou comparacions com 'més petit que', 'més gran que', 'igual que'.
Kant sostenia que existeixen judicis sintètics a priori, que no requereixen comprovació empírica però amplien la nostra informació sobre la realitat; aquests judicis no es poden justificar només recorrent a l'experiència sense contradir-se.
Kant tenia un projecte relacionat amb això: volia formular una mena d'ètica científica basada en judicis sintètics a priori, una fórmula ètica que orientés què hem de fer. En aquest marc va proposar l'imperatiu categòric, expressat així: 'Actua segons la màxima que voldries que esdevingués una llei universal de la humanitat.' Sovint es resumeix també com: 'No facis als altres allò que no t'agradaria que et fessin a tu.'