John Stuart Mill i l'utilitarisme: principis, llibertat i influències

John Stuart Mill i l'utilitarisme

Visió general

John Stuart Mill és un destacat representant de l'utilitarisme, una teoria ètica que sosté que el criteri per a la nostra conducta ha de ser la utilitat, és a dir, la promoció de la felicitat i la minimització del dolor. Aquesta doctrina considera que l'objectiu de totes les accions humanes és la realització d'actes útils que proporcionin plaer i felicitat, tant per a nosaltres com per a la societat en general.

Principis de l'utilitarisme

Principis de l'utilitarisme:

• Principi d'utilitat o de la màxima felicitat: L'acció moralment correcta és aquella que produeix la major quantitat de felicitat per al major nombre de persones possible. Aquest principi fa èmfasi en la importància de promoure el benestar col·lectiu.
• Hedonisme: El plaer és considerat com a bo i desitjable, mentre que el dolor és rebutjat. Els éssers humans tendeixen a buscar el plaer i a evitar el dolor com a part fonamental de la seva naturalesa.

Jeremy Bentham

Jeremy Bentham, influència clau en Mill, va ser el fundador de l'utilitarisme modern. Va establir el principi d'utilitat com a fonament del seu sistema, afirmant que l'única finalitat de l'acció humana és la felicitat, entesa com la consecució del plaer. Aquest plaer es considera el bé suprem, mentre que altres conceptes morals com la justícia o la virtut són mitjans per a aconseguir aquest fi.

Principis sobre la llibertat i responsabilitat

John Stuart Mill defensa ferventment la llibertat individual i establia els següents principis:

1. Principi de la llibertat individual: La llibertat de cada individu s'acaba on comença la llibertat dels altres. Això significa que la llibertat individual ha de ser respectada sempre que no perjudiqui la llibertat dels altres.
2. Deures i responsabilitats: Tot i la importància de la llibertat, cada individu té deures cap a la societat i responsabilitats per les seves accions. Això inclou la responsabilitat de no causar danys als altres i de respectar els límits de la llibertat dels altres.
3. Equilibri entre llibertat i societat: La relació entre la societat i l'individu ha de mantenir un equilibri que permeti el desenvolupament tant de la llibertat individual com de la societat en conjunt.
4. Benestar personal i relacions amb els altres: Mill considera que la cerca del benestar personal inclou també el benestar en les relacions amb els altres. Això implica una interacció harmoniosa i respectuosa amb la comunitat.
5. Autonomia i responsabilitat: La llibertat requereix autonomia en els gustos i inclinacions, la capacitat d'organitzar la pròpia vida segons els propis criteris i la responsabilitat d'actuar de manera que no es perjudiqui als altres.

Influències filosòfiques

John Stuart Mill va ser influït per diverses corrents filosòfiques i pensadors que van modelar el seu pensament:

1. Empirisme: Mill va reinterpretar la filosofia empirista de David Hume. Defensava que només coneixem el que podem percebre i que l'experiència és l'origen del coneixement. Aquesta perspectiva va influir en la seva visió sobre la naturalesa humana i el mètode científic.
2. Saint-Simon: Va influir en la concepció de Mill sobre el progrés humà. Mill va adoptar la idea de Saint-Simon sobre la divisió de la història en períodes orgànics i crítics. Els períodes orgànics són aquells en què la humanitat accepta certes creences que generen progressos, mentre que els períodes crítics són moments en què les creences són superades sense que n'apareguin de noves.
3. Auguste Comte i el positivisme: Mill va ser influït pel pensament positivista de Comte. Aquesta corrent destaca els avanços tecnològics i científics com a agents de canvi social. El positivisme veu necessària una reforma social per abordar les desigualtats i les injustícies. Propugna una comprensió de la societat a través del coneixement dels seus mecanismes i estructures, amb l'objectiu d'assolir l'estat positiu de la societat.

Reformulació de l'utilitarisme i valoracions

John Stuart Mill va reformular l'utilitarisme centrant-se en la individualitat humana com a eix central del seu pensament. Va considerar que el desig, el plaer i la felicitat són les finalitats perseguides per l'ésser humà. El seu utilitarisme defensa el principi de la major felicitat, que estableix que una acció és moralment correcta en la mesura que tendeixi a produir la màxima felicitat i el mínim dolor per a tots els afectats.

La felicitat, definida com el plaer o l'absència de dolor, és la finalitat de l'acció moral. Aquest principi inclou tant la felicitat individual com la major felicitat possible per al major nombre de persones. Mill considera tant la quantitat com la qualitat del plaer en la seva valoració. A més, entén la virtut com un mitjà per aconseguir la felicitat, afirmant que només amb accions virtuoses s'arriba a la felicitat. En les decisions morals, s'ha de considerar quines accions promouran el màxim de felicitat, seguint així el principi utilitarista. La felicitat individual és més gran si contribueix a la felicitat de tots.

Pel que fa a la justícia, Mill la fonamenta en el dret objectiu, que estableix les regles de conducta, i en el dret subjectiu, que legitima l'acció judicial d'una persona. A més, considera que la justícia és relativa i depèn del grau de civilització d'una societat i de les seves institucions de govern i jurídiques.