Què són els òrgans homòlegs i els anàlegs?

Els òrgans homòlegs tenen la mateixa estructura i origen, però poden tenir funcions diferents, com els braços de l'home i les potes del cavall. Els òrgans anàlegs tenen la mateixa funció però un origen diferent, com les ales dels ocells i les dels insectes.

Què és l'equilibri puntuat?

És una proposta, defensada entre d'altres per Stephen Jay Gould, segons la qual l'evolució no és gradual sinó que alterna llargs períodes d'estasi amb breus períodes d'especiació en què canvien les espècies. Pretén explicar les llacunes del registre fòssil.

Proves paleontològiques i altres proves de l'evolució

Resumen

El document explica la teoria neodarwinista o sintètica de l'evolució i les principals teories recents, com el neutralisme i l'equilibri puntuat. A continuació repassa les proves que demostren l'origen comú dels éssers vius: paleontològiques, embriològiques, anatòmiques, biogeogràfiques i bioquímiques.

Puntos clave

El neodarwinisme o teoria sintètica considera la població, no l'individu, com a unitat evolutiva.
La variabilitat de les poblacions es deu a les mutacions i a la reproducció sexual, i la selecció natural actua sobre els al·lels.
L'equilibri puntuat proposat per Stephen Jay Gould afirma que les espècies romanen estables durant llargs períodes i canvien de forma sobtada en períodes breus.
Les proves paleontològiques s'obtenen dels fòssils: els fòssils moderns s'assemblen més a les espècies actuals que els antics.
Els òrgans homòlegs tenen la mateixa estructura i origen, els anàlegs tenen la mateixa funció i origen diferent, i els vestigials han perdut la seva funció.
Les proves bioquímiques mostren que tots els éssers vius comparteixen el mateix tipus de molècules i el mateix codi genètic.

Ponte a prueba

El neodarwinisme i altres teories evolutives recents

A principis del Segle XX, es va reformular la teoria evolutiva proposada per Darwin i Wallace. Aquesta Nova teoria rep el nom de neodarwinisme O teoria sintètica de l’evolució. Inclou coneixements de diferents branques de les ciències naturals i de la Genètica de poblacions. Les idees principals d’aquesta teoria són:

La unitat evolutiva és la població, no l’individu. La població és el conjunt d’individus de la mateixa espècie que viuen en una zona Determinada.
La variabilitat en els individus de la població és deguda les Mutacions i a la reproducció sexual.
Gradualisme	Els canvis són molt lents i graduals. Les freqüències gèniques Varien al llarg del temps, arribant a produir espècies diferents.
Selecció natural	Motor de l’evolució. Actua sobre els al·lels d’un caràcter, Afavorint els que són beneficiosos i eliminant els perjudicials.
L’aïllament d’una població és necessària perquè aparegui una Nova espècie.

El neutralisme:

Si la selecció Natural afavoreix els al·lels beneficiosos i elimina els perjudicials, amb el Temps, la diversitat genètica entre els individus d’una població aniria Disminuit.

L’equilibri puntuat:

Alguns biòlegs, Entre els quals, Stephen Jay Gould, Proposen que l’evolució no és gradual, sinó que, en alguns moments, es Produeixen canvis sobtats. Les espècies es mantindrien invariables durant Llargs períodes de temps (estasi)
I, Sobtadament, en períodes breus (especiació)
, Canviarien i es diversificarien, patint modificacions profundes, ràpides i Imprevisibles, produint l’extinció d’algunes espècies i l’origen de noves. Es Pretén explicar així les llacunes existents en el registre fòssil.

Les proves de l’evolució:

L’evolució és un Fet inqüestionable. Hi ha moltes proves que demostren que els éssers vius tenen Un origen comú.

Les proves paleontològiques:

S’obtenen de L’estudi dels fòssils i s’observa que els fòssils moderns s’assemblen més a les Espècies actuals que els fòssils antics i, a més, presenten més diversitat, com Si de cada espècie ancestral n’haguessin sortit unes quantes diferents. Aquests Fòssils són molt útils perquè permeten connectar dues espècies que no semblaven Estar emparentades.

Les proves embriològiques: s’obtenen de L’estudi comparat del desenvolupament embrionari de diverses espècies. D’aquest Estudi es dedueix que:

·El Desenvolupament embrionari dels vertebrats és gairebé idèntic en els estadis Inicials i les diferències augmenten a mesura que avança el creixement de L’embrió.

·Les semblances Entre individus són més grans mentre més emparentades estiguin.

·Aquestes Semblances són degudes a que les espècies tenen avantpassats comuns.

Les proves anatòmiques :

A partir de L’anatomia comparada, analitzant diversos òrgans d’espècies diferents, podem Establir relacions de parentiu. Contemplem tres tipus d’òrgans:

·Homòlegs: Tenen una mateixa estructura (i per tant, Origen), però han evolucionat i pot ser que tinguin diferent funció. Un exemple Serien els braços de l’home, les potes del cavall. Els òrgans han patit un Procés d’evolució divergent, on, a Partir d’un únic individu, n’han aparegut de nous.

·Anàlegs: Tenen la mateixa funció, però un origen Diferent. Un exemple són les ales dels ocells i les dels insectes. És un cas d’evolució convergent, en la que, a Partir d’espècies molt allunyades, s’ha arribat a una solució similar per Adaptar-se al medi.

·Vestigials: Òrgans atrofiats que han deixat de tenir Funció, però que en el seu avantpassat sí la tenia. Un exemple és la pelvis de La balena, no connectada a la columna ni a cap altre os, o els esperons que Apareixen en algunes serps, on els llangardaixos, dels que descendeixen, tenien Les potes.

4.4. Les proves biogeogràfiques

Com més allunyades o separades estan Dues zones, més diferències presenten les seves espècies. D’altra banda, les espècies Que ocupen hàbitats semblants, encara que estiguin molt allunyats, presenten Característiques semblants degut al procés d’adaptació. Com exemple, ens fixem en Les àguiles de Sud-Amèrica, Àfrica i Àsia: són semblants, però no iguals. O el Lleopard (Àfrica i Àsia) i el jaguar (Sud-Amèrica).

4.5. Les proves bioquímiques

Tots els organismes vius estan Constituïts pel mateix tipus de molècules. Els processos bioquímics són Similars i comparteixen el mateix codi genètic. Això demostra l’origen comú de Tots els éssers vius. Si comparem les proteïnes i els àcids nucleics, podem, a Més, establir el grau de parentiu.