Protecció d'infants i adolescents desemparats: mesures i acolliment

Mesures de protecció dels infants i adolescents desemparats

L'entitat pública competent amb els infants i adolescents desemparats, la DGAIA, decideix quines mesures de protecció són adequades per a cada cas, sempre en funció d'un informe previ dels equips tècnics i tenint en compte que cal prioritzar en tot moment l'interès de l'infant o adolescent. En els acolliments solament hi ha una mesura administrativa, mentre que en l'adopció hi ha una mesura judicial.

1. Acolliment familiar aliè

L'infant o adolescent s'ha de confiar a una família que desenvolupi de manera integral la seva personalitat. L'acolliment familiar simple s'ha d'acordar sempre que el desemparament serà transitori i pot tenir diferents modalitats; la durada i el tipus de modalitat s'han d'establir reglamentàriament. L'acolliment familiar permanent s'ha d'acordar si el desemparament serà definitiu i no es considera favorable per a l'infant o adolescent l'aplicació de l'acolliment preadoptiu o no és possible. Aquests acolliments poden donar-se a la família extensa o a una família alièa.

És a dir, quan es valora que la família biològica té opcions de millora, es fa acolliment familiar simple; no s'opta per l'adopció. Es renova cada any fins que la família biològica millori; en cas que no millori, passaria a ser acolliment familiar permanent, que també s'anirà renovant cada any fins a la millora de la família o, si no es produeix aquesta millora, fins a la majoria d'edat del menor.

2. Acolliment preadoptiu

L'acolliment preadoptiu és un pas previ a l'adopció que més endavant tindrà resolució judicial. Un cop acordat, s'han de suspendre les visites i relacions amb la família biològica, quan així convingui a l'interès de l'infant, per tal d'aconseguir una millor integració de la família acollidora.

S'acorda en els següents supòsits:

• Quan no és possible la reintegració de l'infant o adolescent en la seva família d'origen i es considera més favorable per al seu benestar la integració en una altra família mitjançant l'adopció.
• Quan els progenitors o titulars de la tutela ho sol·liciten a l'entitat pública i fan abandonament dels drets i deures inherents a les seves condicions.

3. Acolliment en unitat convivencial d'acció educativa (UCAE)

Aquesta modalitat l'exerceixen persones prèviament seleccionades i qualificades per raó de la seva titulació, formació i experiència en l'àmbit de la infància i l'adolescència. Aquestes persones acolliran infants amb necessitats especials o grups de germans.

4. Acolliment en centre

S'acorda quan el desemparament serà transitori i no és adequat o no hi ha necessitat que l'infant estigui en una altra família o en la seva pròpia. Consisteix en ingressar l'infant o adolescent en un centre públic o concertat perquè rebi l'atenció i l'educació necessàries.

5. Mesures de transició a la vida adulta

Consisteixen a oferir acompanyament en la inserció sociolaboral i en l'accés a l'habitatge per garantir una preparació progressiva per a la independència personal, d'acord amb les necessitats formatives i d'integració social i laboral de cada adolescent. Aquestes mesures es poden acordar respecte d'adolescents majors de 16 anys, amb independència del seu consentiment, quan es troben amb poques possibilitats de retorn al nucli d'origen o sense perspectives d'integració a altres nuclis, o quan tinguin risc d'exclusió social en assolir la majoria d'edat.

6. Famílies col·laboradores

Aquest programa ofereix a nens i nenes entre 9 i 17 anys acollits en centres residencials, i per als quals no hi ha opció viable perquè la seva pròpia família o una altra família els aculli, la possibilitat de viure amb una família durant caps de setmana, períodes de vacances, ponts, etc. Aquesta modalitat té continuïtat en el temps: es tracta de crear una relació duradora i estable entre la família i l'infant, i no és esporàdica.

7. Família d'urgència i diagnòstic: