Protecció del Subministrament Elèctric i Sistemes SAI per a Equips Informàtics

Protecció del subministrament elèctric per als equips informàtics

A banda dels apagades elèctriques, el subministrament elèctric pot presentar tres problemes que poden fer malbé els equips informàtics:

• Sobretensions: quan el voltatge de la línia és més gran del que hauria de ser.

• Baixades de tensió: quan el voltatge de la línia és més petit del que hauria de ser.

• Variació de la freqüència: quan la freqüència del senyal elèctric és diferent de la que hauria de ser (50 Hz a Europa).

Les sobretensions transitòries són causades principalment per:

• Apagades elèctriques

• Llamps

• Curtcircuits

• Mals funcionaments causats per la companyia elèctrica

• Alteracions del flux de corrent de la línia elèctrica produïdes per alguns equips (grans motors, aires condicionats...)

1 dispositiu de protecció contra sobretensions (surge suppressor) és un aparell que protegeix els dispositius elèctrics de les sobretensions transitòries.

Els llamps poden provocar sobretensions tan altes que els dispositius de protecció contra sobretensions no puguin filtrar. Per tal d'augmentar-ne la protecció, els usuaris han de desconnectar els ordinadors quan no s'utilitzen o en cas de tempesta.

Els reguladors de voltatge són circuits electrònics que mantenen un nivell de voltatge en la línia elèctrica. Eliminen sobretensions però també baixades de tensió. Un mòdul regulador de voltatge (VRM, voltage regulator module).

SAI (UPS en anglès, uninterruptible power supply)

Parts d'un SAI: circuits d'inversió i conversió, bateria, interruptor principal, connectors de corrent de sortida, indicadors d'estat, programes de control i monitoratge.

• De línia (online): quan està encès indica que la unitat funciona amb corrent de la línia elèctrica. Per a un SAI de tipus standby, aquest és el mode normal d'operació.

• De bateria (on battery): si està encès indica que el SAI funciona amb l'energia de la bateria.

• Sobrecàrrega (overload): aquest indicador s'il·luminarà quan es connectin més equips dels que el SAI pot gestionar. Així, doncs, caldrà disminuir el nombre d'equips connectats o augmentar la capacitat del SAI, si és possible.

• Substituir bateria (replace battery): el SAI comprova periòdicament l'estat de la bateria. Quan la bateria estigui malament, el LED s'il·luminarà i indicarà que cal substituir-la.

Estat: es mostra informació de l'estat actual com la càrrega actual de la bateria, la càrrega d'equips connectats, les condicions ambientals (humitat, temperatura, etc.) i les característiques elèctriques del corrent d'entrada i de sortida.

• Registre (logging): es manté un diari dels esdeveniments que es van donant: interrupcions de corrent, comprovacions rutinàries, etc.

• Diagnòstic: permet fer diverses comprovacions al SAI o planificar-les per a més endavant.

• Alarmes per PC: permet configurar que s'enviïn notificacions a l'ordinador al qual està connectat el SAI quan apareguin problemes o quan es canviï al mode en bateria.

• Apagada automàtica: en cas de fallada elèctrica, el SAI pot enviar les instruccions adients perquè l'ordinador s'aturi d'una manera segura, que tanqui els programes oberts i també el sistema operatiu.

El SAI standby o de reserva és de tipus offline. Això vol dir que, en mode normal, la bateria del SAI no subministra corrent elèctric als equips connectats, ja que aquests s'alimenten de la línia principal.

El carregador de la bateria també pren el corrent de la línia principal per carregar la bateria. La bateria i l'invertidor estan en espera (standby) fins que no se'ls necessiti. Quan hi ha una tallada a la línia principal, l'interruptor de transferència canvia i activa la font d'alimentació secundària: la bateria.

Conceptes bàsics de la càrrega i l'autonomia

La càrrega d'un SAI és el conjunt d'equips que té connectats.

L'autonomia d'un SAI és la quantitat de temps que podrà subministrar energia de la bateria a una càrrega concreta.

La capacitat d'un SAI és la potència màxima que podrà subministrar a la seva càrrega.

Seguretat lògica i control d'accés

La seguretat lògica és complementària respecte als elements de la seguretat passiva. El control de l'accés als equips informàtics requereix la verificació de la identitat d'una persona per tal de permetre-li l'accés a un lloc, dades i/o programes determinats.

Autenticació: verificació de la identitat d'un usuari o d'una altra entitat del sistema.

• Autorització: la concessió d'un dret o d'un permís a una entitat del sistema per accedir a un recurs del sistema.

Lectura: un usuari pot visualitzar la informació d'un recurs donat (fitxer, directori, registre...). L'accés de lectura permet copiar o imprimir recursos.

• Escriptura: un usuari pot afegir, modificar o eliminar dades d'un recurs donat.

• Execució: un usuari pot executar programes específics.

• Esborrament: un usuari pot eliminar certs recursos com fitxers o registres.

• Creació: un usuari pot crear nous fitxers, registres o directoris.

Tipus de control d'accés

El control d'accés discrecional (DAC, discretionary access control) i la llista de control d'accés (ACL, access control list).

Els sistemes biomètrics verifiquen la identitat d'un usuari mitjançant l'anàlisi d'algun dels seus atributs físics o del seu comportament.

Un fals positiu es produeix quan el sistema accepta un impostor que hauria d'haver estat denegat.

Un fals negatiu es produeix quan el sistema denega l'accés a un usuari que hauria d'haver estat acceptat.

Lectors d'empremtes digitals, lectors del palmell de la mà, lectors de retina, lectors d'iris, lectors facials.