Projeccions Cartogràfiques (Peters vs. Mercator) i Límits de Plaques Tectòniques

Comparativa de Projeccions: Peters vs. Mercator

La Projecció de Mercator (1569)

La projecció de Mercator, publicada per Gerardus Mercator el 1569, és molt anterior a la de Peters. Va ser ideada principalment per a rutes marítimes. És una projecció cilíndrica, però presenta diversos problemes:

• L’equador no està situat al centre del mapa, sinó més avall.
• Les proporcions estan molt desigualades, la qual cosa comporta un problema polític-social, ja que els països desenvolupats semblen molt més grans que els països pobres o en vies de desenvolupament.

Tot i això, el sistema de Mercator ha tingut molt d’èxit i s’utilitza sovint en la publicació de pòsters o representacions del planeta.

La Projecció de Gall-Peters

Més tard es va publicar la projecció de Gall-Peters, el nom de la qual es deu a Arno Peters. Veient els problemes que causava el mapa de Mercator, Peters va idear un mapa totalment diferent.

Avantatges del Sistema Peters

El sistema Peters ofereix avantatges significatius:

• L’equador es troba al centre del mapa.
• Les proporcions dels continents són molt igualades, mostrant la mida real de cada continent.

Peters també va voler canviar la xarxa de meridians i paral·lels. Va proposar que el meridià 0º deixés d’estar a Greenwich i passés més o menys per l’estret de Bering. Així no passaria per cap país i, en ser recte, no hi hauria tantes complicacions. Aquesta projecció representa les latituds mitjanes tal com són, mentre que les latituds altes són una mica més petites i les latituds baixes una mica més grans.

L’objectiu principal de Peters era acabar amb el problema polític-social que havia generat Mercator en la representació dels països desenvolupats, els pobres i els que estan en vies de desenvolupament.

Els Límits de Plaques Litosfèriques

Estructura Interna de la Terra i Litosfera

L’estructura interna de la Terra està formada per una sèrie de capes:

1. Nucli: La capa més interna.
2. Mantell: La capa intermèdia.
3. Escorça: La capa més externa.

La litosfera terrestre està formada per l’escorça i la part superior del mantell. Aquesta capa, que té una part més sòlida (l’escorça), està fracturada en plaques litosfèriques que poden ser oceàniques o continentals. Les principals plaques són:

• Pacífica
• Nord-americana
• Sud-americana
• Nazca
• Euroasiàtica
• Africana
• Indoaustraliana
• Antàrtica

Les plaques estan en contacte i tenen moviment. Segons el tipus de límit, tindran un efecte diferent sobre la placa contigua. Els límits es classifiquen en tres tipus:

1. Límit Constructiu o Divergent

Aquest límit es crea quan les dues plaques se separen i emergeix el magma de l'interior de la Terra. Es construeix nova litosfera.

En separar-se, les plaques poden formar:

• El rift intracontinental, on la litosfera es fractura i crea una falla.
• Les dorsals oceàniques, que són la continuació de la fractura del rift intracontinental, permetent que el material actiu de l'interior de la Terra surti i es vagi dipositant.

Resultat típic: Volcans.

2. Límit Destructiu o Convergent

Aquests límits es creen quan una de les plaques s’enfonsa sota l’altra, formant la zona de subducció. Hi ha tres tipus de contacte:

• Tipus Andí (Continental-Oceànica): La placa oceànica, en ser més densa, subdueix la continental. Creen serralades costaneres i volcans. Exemple: La serralada dels Andes.
• Tipus Arc d’Illes (Oceànica-Oceànica): Una placa subdueix l’altra, creant un intens vulcanisme i illes volcàniques (com el Japó o les Filipines). Es formen grans volcans acompanyats de forts terratrèmols.
• Tipus Obducció (Continental-Continental): És el contacte entre dues plaques continentals. Una subdueix l’altra (o col·lideixen), creant grans serralades amb alguns terratrèmols.

3. Límit Passiu o Transformant

Aquests límits es creen quan dues plaques contigües es desplacen lateralment l'una respecte a l'altra.

Resultat: Grans terratrèmols.

Tots els tipus de límits generen terratrèmols, però els de major intensitat solen ser creats pels límits passius.