Pluges, moviments de massa i prevenció de riscos naturals a Catalunya

Resumen

El document explica els principals tipus de pluges que afecten Catalunya, com les tempestes d'estiu, els temporals de llevant i els de ponent. Després descriu els moviments de massa, com despreniments, esllavissades i fluxos, i els factors que els desencadenen. Finalment presenta les mesures estructurals i no estructurals per prevenir inundacions, erosió i inestabilitats del terreny.

Puntos clave

Les tempestes d'estiu són pluges de convecció, locals, que es donen en dies calorosos i humits.
Els temporals de llevant porten aire càlid i humit del Mediterrani i són típics de la tardor, sobretot al litoral.
Els temporals de ponent es produeixen quan una borrasca de l'oest es troba amb aire fred i humit, i són típics dels Pirineus.
Els despreniments són caigudes lliures de blocs de roca, freqüents en roques dures amb esquerdes; la gelifracció és una causa habitual.
Les esllavissades poden ser rotacionals (superfície còncava, en argiles) o translacionals (lliscament per una superfície plana, com l'esquistositat o una falla).
Els fluxos ràpids (colades de fang, lahars) estan associats a fortes pluges, mentre que els lents (reptació i solifluxió) són deguts al gel-desgel o a la humitat-sequera.
Les mesures de prevenció inclouen murs de contenció, dics i embassaments contra inundacions, i xarxes, ancoratges i bancals contra despreniments i esllavissades.

Ponte a prueba

Tipus de pluges a Catalunya

Tempestes estiuenques

Són pluges de convecció. En dies calorosos i humits, l'aire calent s'eleva, forma núvols i plou. Són locals i poden afectar valls del Pirineu. També les rieres del Maresme responen a aquest model.

Temporals de llevant

Una borrasca situada al Mediterrani envia aire càlid i humit cap a Catalunya. Si es troba amb aire fred en altura, es produeix una condensació del vapor d'aigua i fortes pluges, sobretot al litoral català. Típics de la tardor.

Temporal de ponent o de l'oest

Es produeix quan una borrasca provinent de l'oest es troba amb aire fred i humit a Catalunya. La tempesta es reactiva i plou molt. Típic de les zones pirinenques.

Moviments de massa i inestabilitats del terreny

Despreniments (rock falls)

Comporten la caiguda lliure de blocs de roca amb un recorregut total o parcial per l'aire. Són freqüents en roques dures i consolidades que presenten esquerdes. La meteorització física (gelifracció = trencament pel glaç) o l'erosió de la base del penya-segat per un corrent d'aigua (riu, torrent, etc.) solen ser les causes més freqüents de despreniments.

Esllavissades (landslides)

Rotacionals i translacionals o planars. Són moviments de lliscament de masses de roques. A les esllavissades rotacionals (_slump_), a vegades es forma una superfície de trencament còncava. Es dona en roques argiloses i en massissos rocosos molt fracturats i sense estructura (pissarres amb esquistositat). Les esllavissades translacionals (_rock slide_) són lliscaments seguint una superfície plana i inclinada, seguint el pendent. Aquesta superfície sol ser l'esquistositat, una fractura o falla, o la superfície d'estratificació.

Fluxos (flows)

Els fluxos poden ser ràpids (colades de fang, lahars i colades rocalloses) o lents (_creep_ o reptació i solifluxió). Els fluxos ràpids se solen produir en materials sense cohesió o en argiles quan la quantitat d'aigua que s'ha infiltrat en elles és important. Estan associats a fortes pluges. Els sediments o roques es comporten com un fluid. Els materials resultants perden l'estructura original. Els fluxos lents són deguts al gel-desgel o a la humitat-sequera de sòls que es troben en zones de fort pendent. El resultat és que el sòl va baixant poc a poc pendent avall.

Factors desencadenants de les inestabilitats

Relleu
Clima: Condiciona la pluja (erosió i meteorització química), els canvis de temperatura i glaç-desglaç (meteorització física).
El tipus de roca i la seva estructura (presència d'esquerdes i diàclasis, estratificació, etc.).
Volcans i terratrèmols.
Acció antròpica (humana): Desforestació, abocadors, embassaments, carreteres, túnels, canals, urbanització, etc.

Mesures de prevenció: Inundacions, erosió i moviments de massa

Mesures per a la prevenció d'inundacions i l'erosió hídrica

Per a la prevenció de les inundacions i l'erosió hídrica hi ha dues grans formes d'actuació: les mesures estructurals i les mesures no estructurals. Les mesures estructurals consisteixen en la construcció de defenses contra les aigües:

Murs de contenció.
Canalitzacions.
Embassaments de regulació.
Dics.

Mesures per evitar despreniments

Disminuir la inclinació del talús.
Xarxes metàl·liques.
Ancoratges.
Gunitats: Ciment projectat per segellar esquerdes, etc.
Murs.

Mesures per a prevenir esllavissades i fluxos

Conrear plantes perquè subjectin el terreny.
Disminuir la inclinació del talús.
Construir bancals.
Construir murs i contraforts.
Construir drenatges interns i externs.

Preguntas frecuentes

Quina diferència hi ha entre una esllavissada rotacional i una translacional?

Les esllavissades rotacionals tenen una superfície de trencament còncava i es donen en roques argiloses o massissos molt fracturats. Les translacionals llisquen seguint una superfície plana i inclinada, com l'esquistositat, una fractura o la superfície d'estratificació.

Què és la gelifracció?

És una forma de meteorització física que consisteix en el trencament de la roca pel glaç. L'aigua s'infiltra a les esquerdes, es congela i fa pressió fins a fracturar-la.

Quines mesures es poden prendre per evitar despreniments?

El document esmenta disminuir la inclinació del talús, instal·lar xarxes metàl·liques, fer ancoratges, aplicar gunitat per segellar esquerdes i construir murs.