Praxiologia motriu i classificació dels jocs segons Parlebas

Joc i Motricitat: Classificació de Parlebas

Parlebas, mitjançant el seu model CAI (Companys, Adversaris i Incerteses del Medi), classifica els jocs segons el grau d'intervenció de la motricitat en el seu desenvolupament:

Tipus de Motricitat en el Joc

• Motricitat Indiferent: El moviment no és determinant. Inclou el joc de pur atzar, el joc de pura raó o reflexió (com els escacs), i la combinació d'atzar amb raó (com les cartes).
• Motricitat Simbòlica: El moviment és un agent matisador de l'expressió de sentiments. També es coneixen com a jocs de ficció (per exemple, endevinar amb mímica).
• Motricitat Real (Jocs Motors): El moviment és un agent imprescindible. Sense moviment, no hi ha joc.

Condicions Comunes a Qualsevol Joc

• Possibilitat de guanyar i el risc de perdre.
• Existència de regles del joc, límits de terreny i durada del joc.
• Manera de jugar, drets i deures dels jugadors, i sancions en cas d’incompliment.
• Condicions que s’han de donar per guanyar i perdre.

El Moviment Real com a Condició Determinant

Un joc només pot ser motor quan la realització d’accions motrius observables és imprescindible per al seu desenvolupament.

El Joc i la Cultura

El joc sovint es presenta com un tret identitari cultural. Podem trobar el mateix joc a diferents cultures, amb matisos. A través del joc es poden desenvolupar habilitats que permeten una transferència social molt gran: regulació d'emocions, presa de decisions, mostra d'empatia, etc.

Definició de Joc Segons Huizinga (1938)

El joc és una acció o ocupació voluntària, que es desenvolupa dins d’uns límits temporals i espacials determinats, segons regles absolutament obligatòries, encara que lliurement acceptades, acció que té la seva finalitat en si mateixa i va acompanyada d’un sentiment de tensió i alegria.

Característiques Essencials del Joc

• El joc és voluntari: s’hi participa perquè s’hi vol.
• Es desenvolupa en un terreny i en un període de temps concrets.
• El joc té unes regles que en defineixen el desenvolupament.

Fonaments de la Praxiologia Motriu

La Praxiologia Motriu és la ciència de l’acció motriu i especialment de les condicions, modes de funcionament i resultats de la posada en situació d’aquestes accions.

Conceptes Clau de l'Acció Motriu

• Acció Motriu: Procés de realització de les conductes motrius d’un o diversos subjectes que actuen en una mateixa situació motriu (també anomenada acció tècnica).
• Conducta Motriu: Organització significativa del comportament motor. És el comportament motor com a portador de significació (també anomenada acció tàctica).
• Estratègia Motriu: Aplicació sobre el terreny d’un pla d’acció individual o col·lectiu, amb la finalitat de resoldre la tasca proposada per una situació motriu determinada.
• Interacció Motriu: Existeix quan, durant la realització d’una tasca motriu, el comportament motriu d’un individu influeix de manera observable en el de la resta de participants (també anomenada interacció tàctica).

Tasca Motriu i Situació Motriu

La Tasca Motriu és allò que el docent descriu i que l’alumne interpreta i porta a la pràctica a través d’una conducta.

La Situació Motriu és el conjunt d’elements objectius i subjectius que caracteritzen l’acció motriu d’una o més persones que, en un medi físic determinat, realitzen una tasca motriu.

Tipus de Situacions Motrius

• Situació Psicomotriu: No hi ha interacció motriu i el subjecte actua sol.
• Situació Sociomotriu: Sí que hi ha interacció amb un altre participant.

Classificació de Situacions Motrius

1. Codificades, Competitives i Institucionalitzades: L’esport (Exemple: federacions).
2. Codificades, Competitives i NO Institucionalitzades: Jocs esportius tradicionals.
3. Didàctiques, Condicionades per Consignes: Situacions-problema, situacions adaptades.
4. No Competitives i Sense Institucionalitzar: El practicant actua amb llibertat i sense obligacions codificades.