Política Fiscal i Pressupost Públic: Keynesians vs. Liberals

Keynesians vs. Liberals: Dues Visions Econòmiques

El debat entre les escoles Keynesiana i Liberal (o clàssica) és fonamental en economia, especialment pel que fa al paper de l'Estat.

La Perspectiva Keynesiana

Els Keynesians defensen la intervenció de l'Estat (intervencionisme estatal) mitjançant la política fiscal (per estabilitzar l'economia) i la política monetària. Rebutgen la idea que l'economia tendeix automàticament a la plena utilització dels recursos productius.

La Perspectiva Liberal

Els Liberals, en canvi, s'oposen a la intervenció estatal, o la limiten a la mínima expressió (com el control de la massa monetària). Creuen en el lliure joc de les forces del mercat per assolir la plena ocupació. Sostenen que les forces internes del mercat s'ajusten automàticament davant qualsevol pertorbació, gràcies a la flexibilitat de preus i salaris, que actuen com a mecanismes d'ajust.

Política Fiscal: Eines i Objectius

La política fiscal és l'ús de la despesa pública i els impostos per determinar la distribució dels recursos (entre el sector privat i el col·lectiu). Incideix en la renda i el consum, ofereix incentius a la inversió i altres decisions econòmiques. La seva finalitat principal és incidir en el creixement econòmic.

Components Clau de la Política Fiscal

Despesa Pública i Transferències

• Despesa pública: Inclou les despeses corrents (com les de personal) i les despeses d'inversió.
• Transferències: Són pagaments que no impliquen una contraprestació directa de cap bé o servei (per exemple, les prestacions de la Seguretat Social).

Impostos: Finançament i Altres Utilitats

Els impostos serveixen principalment per finançar les despeses públiques. A més, tenen altres utilitats, com:

• Desincentivar la producció o el consum de certs béns (per exemple, impostos sobre el tabac).
• Modificar la distribució de la renda.

Tipus de Política Fiscal

Política Fiscal Expansiva

La política fiscal expansiva busca estimular l'economia. Es caracteritza per:

• Baixada d'impostos.
• Augment de la despesa pública.

Això provoca un augment del consum privat, la inversió privada i la demanda agregada. Conseqüentment, la producció, l'ocupació i els preus AUGMENTEN. Sol generar beneficis a curt termini, però pot crear dèficit públic.

Política Fiscal Restrictiva

La política fiscal restrictiva té com a objectiu frenar l'economia, sovint per controlar la inflació o reduir el dèficit. Implica:

• Pujada d'impostos.
• Baixada de la despesa pública.

Això redueix el consum privat, la inversió i la demanda agregada. Com a resultat, la producció, l'ocupació i els preus DISMINUEIXEN. Generalment, no crea dèficit o ajuda a reduir-lo.

El Pressupost del Sector Públic i el Dèficit

La política fiscal es materialitza en el pressupost del sector públic, que és una descripció detallada dels seus plans de despeses i ingressos necessaris per a un període determinat.

Finançament del Dèficit Públic

El dèficit públic és una variable de flux que mesura la diferència negativa entre els ingressos (principalment impostos) i les despeses de l'Estat en un període. Es pot finançar mitjançant:

• Deute públic: És una variable d'estoc que representa la quantitat total que deu l'Estat, generalment a través de bons emesos pel govern i en mans públiques.

Visions sobre l'Equilibri Pressupostari

• Els clàssics defensaven l'equilibri pressupostari anual.
• Els keynesians, en canvi, proposaven l'equilibri cíclic, permetent dèficits en èpoques de recessió i superàvits en èpoques d'expansió.

Tipus de Dèficit Públic

Dèficit Estructural

El dèficit estructural és el que es produiria si l'economia estigués funcionant al seu nivell de producció potencial o de plena ocupació.

Dèficit Efectiu

El dèficit efectiu (o observat) és la diferència real entre les despeses i els ingressos en un període de temps determinat.

Dèficit Cíclic

El dèficit cíclic és la diferència entre el dèficit efectiu i el dèficit estructural. Reflecteix l'impacte del cicle econòmic sobre el pressupost.

Polítiques Fiscals Discrecionals i Efectes

Mesures Discrecionals per Estabilitzar l'Economia

Les polítiques fiscals discrecionals són mesures actives del govern per estabilitzar l'activitat econòmica. Inclouen:

• Programes d'obres públiques i altres despeses d'infraestructura.
• Projectes públics d'ocupació.
• Programes de transferències (com les assegurances d'atur).
• Alteracions dels tipus impositius.

L'Efecte Desplaçament (Crowding Out)

L'efecte desplaçament (o crowding out) es produeix quan un augment de la despesa pública pot reduir la inversió privada. Això pot passar de dues maneres:

• L'augment de la despesa pública pot "expulsar" directament la inversió privada en certs sectors.
• L'augment del dèficit públic pot portar a un augment del deute públic, la qual cosa pot fer pujar els tipus d'interès i, conseqüentment, reduir la inversió privada.

Components del Pressupost de l'Estat

El pressupost de l'Estat es compon de diverses entitats, incloent:

• L'Estat i els seus organismes autònoms.
• La Seguretat Social (SS).
• Les societats estatals.
• La resta d'ens del sector públic.

Es divideix principalment en:

Estructura de Despeses

• Despeses corrents: Com les destinades a educació o sanitat.
• Despeses d'inversió: Orientades a ampliar el capital d'un país.
• Altres despeses: Inclouen transferències i subvencions sense contraprestació directa.

Estructura d'Ingressos

• Ingressos fiscals: Impostos directes, impostos indirectes i taxes.
• Ingressos no fiscals:
  • Transferències corrents (per exemple, ingressos de loteries).
  • Ingressos patrimonials (com dividends d'empreses públiques).
  • Alienació d'inversions reals.
  • Transferències de capital.

Finançament de Societats Estatals

Aquesta secció detalla els ingressos i despeses de caràcter financer de les societats estatals.