Poesia èpica medieval i mester de juglaria: origen i característiques

Poesia èpica medieval i mester de juglaria

La primera aparició de l'èpica en la literatura castellana es documenta en els cantars de gesta, poemes en què es narren les hazanyes dels herois. Els cantars eren anònims i la seva finalitat era donar a conèixer els successos que ocorrien en una societat gairebé analfabeta i que carecia de mitjans de comunicació.

La difusió dels cantars era oral, a càrrec dels juglars, que recorrien els pobles recitant poemes acompanyats d'instruments musicals. L'ofici dels juglars es coneix com a mester de juglaria, i utilitzaven el vers d'art major, la rima assonant, fórmules fixes per a la memorització i referències a l'auditori.

Els cantars de gesta semblen constituir l'origen dels romancers.

Cantar de mio Cid

Aquest poema és el primer poema èpic que es conserva en llengua romànica.

Rodrigo Díaz de Vivar

El personatge, un cavaller castellà del partit de la baixa noblesa de Castella, va conquistar València i va recobrar la confiança del rei. Basant-se en aquests fets històrics, es compon el poema, però hi falten les dades inventades i la recreació.

Autoria

El poema és anònim, però hi ha dues teories. Segons el filòleg i historiador Menéndez Pidal, es troben dues versions:

• a) Datada de l'any 1120, el seu autor seria de la zona de Santa Maria de Gormaz. És una fecha crònica propera a la vida del personatge, recull els fets històrics i afegeix menys dades inventades.
• b) Datada de l'any 1140 per un juglar de Medinaceli, que hauria afegit més rasgos inventats.

Estructura

S'divideix en 3 parts: Cantar del destierro, Cantar de las bodas i Cantar de la afrenta de Corpes.

Temàtica

Gira entorn de la recuperació de l'honra pública i privada del Cid. El campió és desterrat pel rei però aconsegueix, gràcies al seu esforç, recuperar la seva honra. L'heroi, en aquest cas, és un exemple d'humanitat i de fidelitat al rei.

Estil

És senzill i presenta rasgos propis de l'èpica castellana: vers d'art major, monorimes i assonants, fórmules fixes i epítets èpics.

Jarchas

Constitueixen la primera manifestació de literatura romànica a la península. Es tracta de poemes breus escrits en mossàrab, que s'afegien al final d'altres poemes més extensos escrits en àrab o hebreu i que es denominen moaxajas. Fins al descobriment d'aquests, es pensava que tota la lírica romànica tenia el seu origen en la poesia provençal desenvolupada a França. El descobriment de les jarchas va convertir-les en una mostra més antiga de poesia lírica. El tema de les jarchas és l'amorós: en elles una dona expressa els seus sentiments d'amor cap a un home i es lamenta per la seva absència.

Lírica galaicoportuguesa

Està influïda per la poesia provençal a causa dels corrents culturals portats pels pelegrinatges a Sant Jaume. Les primeres composicions van ser recollides en cancioners col·lectius, així com en un manuscrit que recull poemes d'un sol poeta (Martín Codax) i la música que els acompanyava. Es classifica en 3 grups:

• Cantigas de amigo: expressa la tristesa i la malenconia per l'absència de l'amat.
• Cantigas de amor: expressa les emocions que sent l'amant.
• Cantigas de escarnio y maldecir: expressen tant burles com sàtires contra una persona.

Mester de clerecia

Enfront del mester de juglaria, que tenia un caràcter popular i una mètrica irregular, produeix una poesia culta, composta per clergues, amb una mètrica regular: la cuaderna vía, que és una estrofa de 4 versos alexandrins que rimen tots entre si amb rima consonant i estan dividits en 2 hemistiquis de 7 síl·labes cadascun. El llenguatge del mester de clerecia és cuidat i la temàtica variada; sempre tracta assumptes erudits als quals es té accés a través de fonts escrites.