Poesia catalana: noucentisme, avantguarda, postguerra i contemporània

La poesia noucentista

La poesia noucentista: partia d'una anècdota per transmetre al lector un missatge o una categoria relativa als ideals d'aquest moviment. L'estètica no és espontània, sinó arbitrària i elaborada, amb un recurs constant a formes mètriques clàssiques, cultes o populars. Els poetes més destacats són Jaume Bofill i Mates (Guerau de Liost), Josep Maria López-Picó i Josep Carner.

Josep Carner

Josep Carner (autor d'Els fruits saborosos) pertanyia al projecte polític de la Lliga Regionalista. Es va dedicar a la carrera diplomàtica i es va exiliar a Mèxic i després a Brussel·les. Els fruits saborosos és un recull de vuit poemes: diferents fruits que bastien un retaule de les edats i estats de la vida humana. Altres obres: Auques i Ventalls.

La poesia d'avantguarda

La poesia d'avantguarda trenca amb tot: sovint no hi ha puntuació, es dona importància a la mida de la lletra, al color, a la imatge gràfica. En un context d'inestabilitat a Europa (guerres mundials), aquest període buscava sorprendre la gent. A la primera part influeixen moviments com el cubisme (els versos formen un dibuix del motiu del poema) i el futurisme (defensa l'avenir, el progrés industrial, el maquinisme, etc.). El més important d'aquesta etapa és Joan Salvat-Papasseit. A la segona etapa intervenen el dadaisme (actitud provocadora, creació a l'atzar, l'absurd i la destrucció del sentit) i el surrealisme (basat en els somnis, la imaginació i l'escriptura automàtica). Són importants figures com Salvador Dalí i J. V. Foix.

Joan Salvat-Papasseit

Joan Salvat-Papasseit es va formar de manera autodidacta i defensava l'anarquisme. La seva obra comença amb articles d'estil pseudo-gorkià. Va morir als trenta anys per tuberculosi. Va redactar el primer manifest futurista, Contra els poetes en minúscula, i poemes coneguts com La rosa als llavis.

Josep Vicenç Foix

Josep Vicenç Foix (J. V. Foix): vinculat al surrealisme, destaca pel patriotisme i la implicació cultural. Prové d'una família de pastissers i es va dedicar a la vida cultural, participant també en política amb tendència nacionalista. La fidelitat a la seva llengua i al seu país té molta importància en les seves obres. Algunes obres: Sol i de dol, Imitació dels trobadors, Les irreals omegues, Onze nadals i un cap d'any. Es considerava un investigador de la poesia; la seva obra en vers és molt personal.

La poesia postsimbolista

La poesia postsimbolista es va desenvolupar paral·lelament a la poesia d'avantguarda. Parteix del simbolisme i arriba a Catalunya durant el Modernisme. Els poetes aspiren a l'exquisidesa, l'hermetisme i la noció de la poesia pura. Són molt importants figures com Clementina Arderiu (esposa de Carles Riba) i Carles Riba.

Carles Riba

Carles Riba: en l'etapa d'hegemonia noucentista va col·laborar amb la Fundació Bernat Metge i va traduir els clàssics grecs i llatins. Va estar exiliat però va tornar a Catalunya. Obres destacades: Primer llibre d'estances, Segon llibre d'estances, Elegies de Bierville.

Poesia de postguerra

Poesia de postguerra: restriccions pel franquisme. Autors com Joan Oliver (Pere Quart) i Salvador Espriu continuen escrivint malgrat la censura i les limitacions.

Joan Oliver (Pere Quart)

Joan Oliver (Pere Quart): de família alta burgesia, és un autor rebel i crític respecte a la seva classe social. Forma el Grup de Sabadell amb Francesc Trabal i Armand Obiols. És exiliat a França i a Xile; té un compromís amb la resistència antifranquista i la lluita universitària. Critica l'Església catòlica. El seu poemari Decapitacions és d'inspiració avantguardista; Oda a Barcelona tracta el conflicte bèl·lic; col·labora amb la revista Germanor. L'exili a Xile marca el poemari Sala de tardor. Altres obres: Terra de naufragis, Vacances pagades (sobre la mort), amb realisme històric i acostament a la realitat social contemporània. Critica la societat, el franquisme i la jerarquia catòlica.

Salvador Espriu

Salvador Espriu: nascut a Santa Coloma de Farners, amb arrels arenyenques. Llicenciat en Dret i en Història antiga; professor d'egiptologia i autor d'un exili interior. Obres destacades: Cementiri de Sinera, Les hores, Les cançons d'Ariadna, La pell de brau (sobre la diversitat lingüística i cultural i el diàleg), Llibre de Sinera, Les roques i el mar, El blau. Els temes centrals són la situació del seu país i la reflexió sobre la mort. També tracta la relació amb Espanya en obres com Pell de brau.

La renovació de la poesia dels anys 60

La renovació de la poesia del 60 apareix paral·lelament al lideratge literari de Pere Quart i Salvador Espriu i suposa un gir cap al realisme i la renovació formal. Entre els escriptors importants hi ha...

Miquel Martí i Pol

Miquel Martí i Pol: de família obrera, va treballar en una fàbrica tèxtil i és conegut per la seva trajectòria marcada per l'esclerosi múltiple, però que no el va impedir continuar escrivint ni col·laborar en iniciatives culturals. Era en gran part autodidacte. La seva primera etapa reflecteix una crisi existencial i religiosa. Obres: Paraules al vent, Quinze poemes, i els reculls que tracten el poble i la fàbrica.

Vicent Andrés i Estellés

Vicent Andrés i Estellés: reflecteix la vida del poble valencià; fill de forner. Obres: L'amant de tota la vida, Llibre de meravelles, i el gran projecte del mural del País Valencià. Temes recurrents: mort, amor, sexe i vida quotidiana.

Poesia contemporània

Poesia contemporània: destacada per una veu molt personal en autors com Gabriel Ferrater. La poesia contemporània tracta l'observació social, el pas del temps, l'amor i l'erotisme.

Gabriel Ferrater

Gabriel Ferrater: nascut a Reus en una família benestant i culta, no va seguir l'escola acadèmica clàssica però va tenir una formació sòlida; va viure exiliat entre 1938 i 1941. Obra principal: Les dones i els dies. La inestabilitat emocional i la marginalitat van marcar la seva biografia fins que es va suïcidar abans de fer 50 anys.

Generació dels 70 i poesia actual

Generació dels 70 i poesia actual: es van allunyar de l'estètica i la ideologia del realisme històric. Poetes importants de la dècada dels 70: Narcís Comadira, Francesc Parcerisas, Marta Pessarrodona i Pere Gimferrer. A partir dels anys 80 la poesia catalana s'enriqueix amb poetes com Maria Mercè Marçal, Joan Margarit, Enric Casasses, Feliu Formosa, Blai Bonet, entre d'altres.

Notes i influències

En el Segon llibre d'estances de Carles Riba es detecta la influència de la poesia postsimbolista de Paul Valéry. Elegies de Bierville (1943), Salvatge cor (1952).

Repetició informativa: postguerra i autors

La poesia de postguerra: restriccions pel franquisme; Pere Quart i Salvador Espriu continuen escrivint malgrat la censura.

Joan Oliver (Pere Quart) — repetició

Joan Oliver (Pere Quart): burges, rebel i crític respecte a la seva classe social; forma el Grup de Sabadell amb Francesc Trabal i Armand Obiols; exiliat a França i a Xile; compromès amb la resistència antifranquista i la lluita universitària; crític amb l'Església catòlica. El poemari Decapitacions (avantguardista), Oda a Barcelona (sobre el conflicte bèl·lic). Col·labora amb la revista Germanor. L'exili a Xile marca el poemari Sala de tardor. Terra de naufragis, Vacances pagades (mort, realisme històric) acostament a la realitat social contemporània; crítica la societat, el franquisme i la jerarquia catòlica.

Salvador Espriu — repetició

Salvador Espriu: de Santa Coloma de Farners, arrels arenyenques; llicenciat en Dret i en Història antiga; professor d'egiptologia i autor que pateix un exili interior. Obres: Cementiri de Sinera, Les cançons d'Ariadna, La pell de brau, Les hores. Temes centrals: la situació del país, la mort i la identitat cultural.

Nota: S'ha mantingut tot el contingut original, corregint l'ortografia, la gramàtica i la presentació per fer-lo més llegible i útil per a la consulta i per al SEO. S'han destacat amb negreta els noms i amb cursiva els títols d'obres; s'han introduït llistes i subtítols per facilitar la lectura.