Poemes catalans amb metàfores i figures retòriques: anàlisi de textos

Lengua y literatura1 jun 2023Actualizado el 7 nov 202655,94 KB

Resumen

El document reuneix l'anàlisi de diversos poemes en català, des de l'Edat Mitjana fins a la poesia contemporània, amb el context de cada autor, el resum de les estrofes, la mètrica i les figures retòriques. Permet entendre com els recursos literaris, com les metàfores, les comparacions i les personificacions, serveixen per expressar sentiments i crítiques en cada època.

Puntos clave

Guillem de Berguedà utilitza el sirventès per atacar el Ponç de Mataplana, amb ironia i insults.
Cerverí de Girona i Ausiàs March tracten l'amor des de perspectives diferents: la imaginació i el dolor amorós.
Ramon Llull escriu el Cant de Ramon, una obra autobiogràfica sobre la seva solitud i el seu afany de convertir els infidels.
Bonaventura Carles Aribau, amb La Pàtria (1833), inicia la Renaixença com a primer poema romàntic en català.
Joan Maragall, a l'Oda a Espanya, crida a la modernització d'Espanya seguint l'exemple català.
Carles Riba, a Súnion, expressa la tristesa de l'exili a través de la imatge del temple de Súnion.
Salvador Espriu, a Quan la llum pujada des del fons del mar, reflecteix la Catalunya de la postguerra i l'enyorança del passat.

Ponte a prueba

1.
CANÇONETA LEU E PLANA: Guillem de Berguedà “Cançoneta leu e plana” és un poema de Guillem de Berguedà escrit al 1172 a l'Edat Mitjana. Guillem de Berguedà era un trobador del Segle XII utilitzava la poesia com una arma política i per al desprestigi del Marqués. El poema és un atac de Guillem de Berguedà cap al Ponç de Mataplana. A la primera cobla el poeta introdueix el poema i acusa el marquès de traïdor, aquesta estrofa fa referència a l’honor. En la segona cobla es riu d'ell perquè ha perdut tres dents. A la tercera cobla el ridiculitza i l’acusa de dèbil perquè no té força i està obès. En la quarta cobla li torna a dir que és un traïdor i un lladre i fa referència a la lleialtat i a la valentia. A l'última cobla l'acusat d'homosexual. En la mètrica d'aquest poema trobem què és un sirventès que està estructurat en cinc cobles de set versos heptasíl·labs cada una. Són d’ art menor i la rima és femenina i masculina. És consonant i té versos blancs. A mesura que anem llegint torbem diferents figures retòriques com la comparació. “El broç no us val una figa i sembla un cabiró de biga”. També trobem metàfores com “Tan farcit d’engany i obès”. Hi ha un epítet “Cançoneta lleu i plana lleugereta, gens ufana”. Als dos últims versos de cada estrofa trobem paral·lelisme “Ai Marquès, Marquès, Marquès, sou farcit d’engany i obès”. La sinestèsia que hi ha és “cançoneta lleu i plana”. Algunes característiques del lèxic són que el títol trobem dos adjectius “lleu i plana”. Al tercer vers el verb està en futur per a que sembli que el poeta està escrivint el poema mentre que el lector l'estat llegint. En conclusió en aquest poema Guillem de Berguedà volia desacreditar el marquès.

2. SI NUYLLTEMPS FUI PESSIUS E COSSIROS

Cerverí de Girona És un poema de Cerverí de Girona. Cerverí de Girona era un trobador cortesià lligat a les cases Reials al Segle XIII. És el trobador del qui més obres es conserven. El títol de que el poema vol dir “si mai he estat pensatiu i confós” és una cançó d'amor i destaca el drama. A la primera estrofa l'autor dóna una sorpresa al lector perquè ha accedit a una dama jove i casada. En la segona estrofa la dama demostra el seu amor que té amb el poeta. A la tercera estrofa l'autor diu que la gent no creia la seva relació amb la dama i que sempre pensa en ella. En la quarta estrofa apareix el tema del poema que és la imaginació i el pensament de l'autor, en aquesta estrofa és quan rep diners pel seu poema. A la cinquena fa una ironia perquè es refereix que el poema ha estat creat mentre dormia quan diu “com jo fes els poemes somniós”. A les tornades parla de la relació imagínària amb la dama i la relació real en els seus mecenes. En la mètrica d’aquest poema trobem que te cinc estrofes i dos tornades, és un poema decasíl·lab de rima consonant. L’esquema mètric és 10A/ 10B/ 10B/ 10A/ 10C/ 10C/ 10C. A mesura que anem llegint torbem diferents figures retòriques com la comparació entre la relació imagínària amb la dama i la relació real amb el seu mecenes. A la primera estrofa trobem una metàfora, a la segona enumeració i apòstrofe, a la tercera aposició i asíndeton, a la quarta hiperbàton i apòstrofe, a la cinquena encavallament i a les tornades trobem apòstrofe i comparació.

3.CANT DE Ramón:

Ramón Llull “Cant de Ramón” és un poema de Ramón Llull, és una obra autobiogràfica escrita en vers (1300). Ramón Llull va ser un escriptor, filòsof, teòleg i professor del Segle XIII, és un dels principals intel·lectuals europeus del Segle XIII i principis del Segle XIV i l'iniciador de la literatura catalana culta. El poema explica alguns dels fets més importants de la seva vida, descriu la seva ànima descoratjada per no haver aconseguit tot el que s’havia proposat i descriu la solitud que sent. Les cinc primeres estrofes descriuen la seva vida des de la conversió de la penitència a la fundació del Monestir de Miramar, també parla de la creació de l'Art iul·liana. El narrador explica la utilitat de l'art per demostrar als infidels la trinitat, l’encarnació i la rademció. L’estrofa més important és la vuitena on Llull es lamenta pel poc èxit dels seus esforços, del poc suport que ha obtingut malgrat l'exemplaritat del seu comportament i de la seva pobresa. A la novena estrofa expressa la seva il·lusió de morir sent estimat. En la mètrica d'aquest poema trobem que consta de catorze estrofes monorimes de sis versos decasíl·labs, cesurats 4+6, hi ha alguns versos octosíl·labs. La rima és consonant i combina rima masculina amb femenina. A mesura que anem llegint trobem diferents figures retòriques com hipèrbatons, antítesis, hipèrbole, metàfores, paradoxes, polisíndeton i asíndeton, personificacions i anàfores entre d’altres... En conclusió, l’objectiu d’aquest poema és que convida al lector a que s’uneixi a la causa de Ramón amb Déu on expressa els seus rampells sobre el misticisme, els seus neguits i les seves decepcions.

4.COLGUEN LES GENTS AB ALEGRIA FESTES

Ausiàs March. Segle XIII “Colguen les gents ab alegria festes…” és un poema d'Ausiàs March, està situat a l'any 1427, un període que estava relacionat amb la seva vida, és d’estil trobadoresc i és de l’època de l'Edat Mitjana. Ausiàs March va ser un poeta i cavaller valencíà medieval. és el poeta més important de la poesia catalana medieval i dels més interessants de tota la poesia europea al Segle XVI. Aquest poema va sobre l'amor. A la primera part explica el temps que fa i lo divertida que és posa la gent a les festes. En la segona estrofa deixen sol a l'autor perquè no l'entenen i el veuen diferent. A la tercera estrofa Explica que té un corc dintre d'ell que el va demorant a poc a poc. En la quarta estrofa diu que no tem a la mort. A la cinquena diu a la dama que si mor que plori per ell i que se senti culpable per ignorar-lo. A la tornada Diu que pot morir d'amor i li demana que el salvi perquè és l'única que el pot salvar. En la mètrica d'aquest poema trobem que té cinc estrofes de vuit versos cada una i una tornada de quatre versos. Els versos són de decasíl·labs d'art major i la seva rima és consonant. L'esquema mètric és: 10A/10B/10B/10A/10C/10D/10D/10C. (Té dos hemistiquis separats per una cesura 4+6) A mesura que anem llegint trobem diferents figures retòriques com les metàfores: “ penedint-vos com per poca mercè” i “ mor l’ignoscent e per amar-vos martre”. O perífrasis com: “ elI qui lo cos l’arma vol departre”. També trobem antítesi a la primera estrofa perquè hi ha una contradicció en els quatre primers versos perquè parla de l'alegria a les festes i els següents sis versos parla sobre animals de pena. Trobem comparacions, la Segona part del poema ----->

Què és dels vers 13-24 és tota una comparació perquè compara el seu dolor amb el del Rei de Xipre i amb Tici. També trobem una hipèrbole: “ E si la mort no em duguès tal afensa fer mi absent d'una tan plasent vista” El poema està escrit en primera persona per donar-li més Realisme i proporcionar-li un to tràgic. En conclusió, Ausiàs March en aquest poema deixa clar Quins són els seus sentiments i el seu dolor per la negació de l'amor de la seva amada. és una poesia Molt Personal perquè March Obre el seu cor.

5.JUS LO FRONT FORT VOSTRA BELLA SEMBLANÇA

Jordi de Sant Jordi És un poema de Jordi de Sant Jordi aproximadament al 1400 1424 forma part del gènere de la poesia trobadoresca. Jordi de Sant Jordi era un poeta cortesia i militar. El poema expressa sentiments de Jordi de Sant Jordi cap a una dama, Escriu les seves emocions i sensacions. A la primera estrofa explica que la bellesa de la seva estimada el va coleir tant fort, que li va deixar baix al front. En la segona estrofa fa una comparació de la delectació Què sent un infant Quan veu un retaule, amb el que ell també sent quan Mira la seva estimada. A la tercera estrofa diu que és presoner del seu amor. En la quarta estrofa descriu a la dama. A la cinquena estrofa diu que el seu amor és molt fort i explica com el fa patir. A la sisena, li diu que serà seu sempre. I, a la tornada, alava les virtuts de les seves estimada. En la mètrica d'aquest poema trobem que té 52 versos dividits en sis estrofes de 8 versos decasíl·labs cada una. La tornada té quatre versos també decasíl·labs. Són versos blancs i no hi rima. ----->

A mesura que anem llegint trobem diverses figures retòriques com personificacions “ l'amor que em penetra”, “oh cos bonic, net de grau i delicle”... També trobem metàfores “al presidi”... La primera estrofa la quarta són hipèrboles.

6. LA BALADA DE LA GARSA I L'ESMERLA

Joan roís de Corella És un poema escrit per Joan roís de Corella al 1470. Joan roís de Corella va ser cavaller, mestre de teologia i el millor poeta valencíà de la segona meitat del Segle XV. La seva poesia es caracteritza per la melodia dels versos i perquè parla de l'amor des del desengany i La tristesa. El tema d'aquest poema és el desamor. A la primera part del poema presenta i descriu a dos ocells, Una garsa i una esmerla, realment amb aquests dos ocells es refereix a una dona i el poeta. Primer presenta a la garsa i diu que és molt Bella i alegre i la destaca per sobre de tots els ocells. Després parla de l’ esmerla que el compara amb lo millor. En la segona part hi ha una balada, és una historia de amor no corresposta i l'autor moriria per això i la Dama es sentiria culpable. En la mètrica trobem que la primera part dels versos decasíl·labs amb rima creu-creuada i amb dos versos aparellats. I la segona part de 14 de vuit i 4 síl labes. La primera part de rima femenina consonant i la segona de rima masculina consonant. A mesura que anem llegint el poema trobem diferents figures retòriques com l’epítet “Ab los peus verds, los ulls e celles negres, pennatge blanc, he vist una garsa”. També trobem un asíndeton com “que pogués dir les llaors de tal perla”. Hi ha una personificació què és “la trista mort”.

7. A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE...: Francesc Vicent García És un poema de Francesc Vicent García, va ser publicat uns 80 anys després de la seva mort al 1623. Forma part del Barroc, es pot veure pel seu títol recarregat i llarg. Francesc Vicent García, també conegut com Rector de Vallfogona va exercir de Capellà, secretari del bisbe de Girona hi vau anar el títol de doctor de teologia. Les seves composicions satíriques i de temàtica amorosa i ROMàntica. Aquest poema forma part de l'obra “L’harmonia de Parnás”. El poema tracta de com una dona es pentina els cabells i Ell s'enamora. En la primera estrofa presenta l’acció de pentinar-se amb una pinta de Marfil. A la segona estrofa descriu a la dona, què es diu mora, el seu color de pell, la seva mà i el seu coll. En la tercera estrofa Es mostra la visió del Poeta en primera persona, explica Com observar la dona des de lluny. I a la quarta explica com s'ha enamorat d'ella. El títol ens fa entendre que la Dama s’esta pentinant en un terrat i el poeta la mira des de lluny. Hi ha dos personatges: La dama que es pentina I el poeta que la mira. En la mètrica trobem que és un sonet de quatre estrofes de versos de decasíl·labs l'estructura dels quartets és: ABBA i la dels tercets és: CDE.A mesura que anem llegint trobem diferents figures retòriques com hiperbatons “en un terrat, la bella Flora, un dia”, “pinta i mà d’una peça pareixia” i “de prendre’ls treves ganes me venien”. També trobem una metàfora que és: “sos cabells de finíssima atzabeja”. ---->

Apareixen personificacions com: “a qui los d’or més fi tenen enveja” i “aquests dos contraris mantenien”. Trobem antítesi “lo dolç combat” i per últim també hi ha un epítet “...La pura neu…” És una composició lírica, és un monòleg que fa l'autor on apareix la descripció de la Dama. Satíric quan fas servir termes de guerra com campejar, combat i contraris. L'autor utilitza oracions compostes que estan dividides en els diferents versos. La primera i la segona estrofa estan formades per una oració cadascuna, separada per comes i les dos últimes estrofes per una única oració.

8. A LA VORA DEL MAR

Cançó popular És una cançó popular catalana del Segle XVI-XVII. és una de les cançons populars més conegudes de la poesia del romanç catalana. Hi ha diferents versions a diferents llocs d'Europa per això trobem altres títols com “ lo Mariner”. A causa de la transmissió oral s'ha anat modificant Per què els habitants dels pobles la cantaven de memòria, ningú la va redactar per escrit. Per això és difícil saber l'autor i la data de la creació. Manuel Milà i Fontanols va recopilar aquesta cançó en el seu llibre “Romancerillo catalán “ publicta el 1882. El tema d'aquesta cançó és el rapte de donzelles, però en aquest cas la rapta perquè el mariner està enamorat d'ella. Per tant és de temàtica amorosa. La cançó explica la història d'una noia que li falta seda per bordar i puja a buscar-la dalt d'una nau i el mariner enamorat se l'emporta mar endins. La doncella es queixa per haver sigut marinera i que les seves germanes grans tinguin fortuna. ---->

Però al final els mariners un príncep fill del rei d'Anglaterra. En la mètrica trobem que té 33 versos de 11 síl·labes endecasíl·labes i una cesura de 7+4. La rima és assonant i Els versos són femenins. Fa servir moltes repeticions com: “i jo pobreta de mi”, paral lelismes com: “vermelleta jo vull que és millor seda” i “vermelleta jo la vull que és per la reina”. També altres figures retòriques que apareixen són la metàfora “la flor més bella”, l’hiperbaton “un mariner que el mar navega….”. En conclusió, aquesta cançons vol ensenyar que anem de guiar-nos per les aparences ja que les coses no sempre són el que semblen.

9. LA PÀTRIA:

“La Pàtria” és un poema de Bonaventura Carles Aribau que va publicar l’any 1833 en el diari “El Vapor”. El va escriure a Madrid, quan treballava per al banquer Gaspar Remisa com regal del seu sant. Aquest poema està considerat com l’obra que va iniciar la Renaixença perquè és el primer poema ROMàntic escrit en llengua catalana. Bonaventura Carles Aribau (1798-1862) va ser un escriptor, polític, economista, funcionari i taquígraf català. El poema és un cant d’enyorança a Catalunya. A la primera estrofa explica com és la seva terra per poder transportar-nos allà. A la segona estrofa associa el paisatge del Montseny amb els seus pares i el so dels torrents amb la seva mare i els plors del seu fill. En la tercera estrofa l’autor explica que el que l’ajuda a estar bé mentre que esta lluny de la pàtria és la llengua catalana. En la quarta estrofa fa una justificació històrica de la importància de la llengua catalana. --->

També llença una maledicció, ja que diu que mori el català que en sentir algú que parla català no plora i troba a faltar casa seva. En la cinquena estrofa segueix explicant l’important que és la llengua. I en l’ultima estrofa, explica que continuarà parlant la seva llengua i enyorant i recordant Catalunya. En la mètrica d’aquest poema trobem que esta dividit en sis estrofes de vuit versos alexandrins d’art major de versos nobles, amb censura i amb dos hemistiquis masculins. La rima és consonant femenina i masculina. L’esquema mètric és: 12 A/12 B/12 B/12 A/12 C/12 D/12 D/12 C. A mesura que anem llegint trobem diferents figures retòriques com la hipèrbole ja que tot el poema és una exageració, amb una gran abundància d’interrogacions i de súpliques. Les metàfores que surten son: “els turons de serres desiguals” referint-se a Montserrat, “alt palau” referint-se al Montseny, “tomba del Jueu” referint-se a Montjuïc i “la mallorquina nau” què es refereix a les Illes Balears. També trobem comparacions com: “així d’arbre migrat a terres apartades, son gust perden los fruits e son perfum les flors” o “vell Montseny com guarda vigilant”. També hi ha paral·lelisme: “Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau” i “per lo repòs etern, per lo color més blau”. Les torres de Castella són una metonímia d’Espanya. Trobem diferents anàfores com: “Ix, doncs”, “Ix, e crida”... Els hipèrbatons que surten són: “o de mon fill los plors”, “veig del Llobregat la platja serpentina” i “son gust perdent los --->

fruits e son perfum les flors”... I també hi ha al·literacions com: “e al mig del mar immens La mallorquina nau”. En conclusió, la intenció del poema és expressar l’enyorança de Bonaventura Carles Aribau per la seva pàtria sobretot al trobar-se lluny d’ella, iniciant-se a Catalunya el Romanticisme que portaria a nivell cultural l’inici de la Renaixença, període que va ser molt important per a la recuperació cultural i política de Catalunya i de la seva llengua.

10. VORA EL BARRANC DELS ALGADINS

Teodor Llorente. És un poema de Teodor Llorente. és considerat el poeta més important de la Renaixença Valenciana, un moviment Cultural català del Segle XIX que volia fer renéixer el català com a llengua de Cultura i literària. Aquest poema pertany a la seva única obra escrita en valencíà. “Nou llibret de versos”. En aquest poema el poeta està escrivint el barranc dels algadins Què és un lloc de la Ribera alta, El País Valencíà. En la primera estrofa l'autor descriu l'Aroma dels Tarongers positivament. I ens introdueix en els records de la seva infantesa. A la segona estrofes plica les palmeres i els pardals que es troben a la vora del barranc i expressa el desig de tornar a veure-ho. I en la quarta i última estrofa fa una reflexió sobre el pas del temps i explica la Nostalgia que té perquè està envellint i algun dia ja no podrà gaudir del paisatge.En la mètrica trobem que té quatre estrofes de vuit versos octosíl·labs cadascuna, cobles d’art menor. La rima és consonant creuada i alterna rima masculina i femenina. Fas servir un tòpic literari què és: locus amoenus. --->

A mesura que anem llegint trobem diferents figures retòriques com la anàfora “vora el barranc dels Algadins”, La hipèrbole “no té lo món millors jardins”. També trobem al·literació com “s’alcen al cel quatre palmeres; el vent, batent ales lleugeres”. Hi ha hiperbatons com: “l’aigua corrent los camps anega” i “mourà demà les palmes l’aire”, sinestèsia: “dolços records” o “dolç glaire”. Personificació “per ells jo tinc l’ànima presa” i també trobem una metàfora que és “en sos espills lo so llampega”. Per acabar trobem una onomatopeia “tic-tac”. En conclusió, l'autor d'aquest poema exposa l'amor cap a la seva terra perquè parla del lloc on vivia del qual de bons records.

11. VORA LA MAR:

Vora la mar és un poema de Jacint Verdaguer que va ser escrita el 1883, l'autor Alba incloure dins de l'obra “ flors del Calvari” a l'any 1896. Jacint Verdaguer va ser un poeta popular i ROMàntic, És considerat un dels més grans poetes de les llengües catalanes. El context historic del poema és la restauració (1874) i el moviment artístic de La Renaixença. és un poema ROMàntic i pertany al gènere de la poesia lírica i dels seus subgènere és l'elegia. El tema d'aquest poemes el pas del temps i la contemplació de la natura per coneixe's a un mateix. A la primera estrofa fa una reflexió i es situa al capvespre. En la segona estrofa l'autor el fa sentir petit la immensitat natural del paisatge. A la tercera estrofa l'autor recordes temps passats amb la melancolia. --->

En la quarta estrofa transmet que els somnis poden ser molt bonics però que la vida els destrossa. A la cinquena estrofa el poeta diu que les coses no són eternes. En la sisena estrofa diu que tot té poca importància. A la setena estrofa explica que la imaginació supera la realitat. En la vuitena l'autor se sent buit. A la 9a estrofa diu que la poesia és enganyosa, i a l'última estrofa el poeta vol trobar-se amb el déu eternament. En la mètrica trobem que té Déu estrofes de quatre versos, hi ha versos que són decasíl·labs i hi ha que són hexasíl·labs. La rima és consonant i creuada. No té cesura. El primer el tercer vers té rima femenina i el seu en el quart vers de rima masculina. A mesura que anem llegint trobem diferents figures retòriques com hiperbaton “quan l’astre rei cap a Fonent declina”, també hi ha una anàfora “contemplo mon no-res; contemplo e l mar i el cel, i llur grandesa”i també trobem metàfores com “amb la calor d’aqueixa llèntia encesa”, “eixes ones, mirall de les estrelles” i “platja del mar dels ocells”.

12. EL PI DE FORMENTOR

Miquel Costa i Llobera És un poema de Miquel Costa i Llobera escrita l'any 1875 i està considerat com la culminació de la poesia ROMàntica en el català. Miquel Costa i Llobera va ser un poeta mallorquí. Aquest poema és un dels més coneguts que va escriure. L'autor per escriure el poema es va inspirada en les visions feréstegues de Pins arrelats en els penya-segats de Formenter. A la primera estrofa expressa el seu amor I admiració cap a un arbre i el compara amb d'altres. --->

En la segona estrofa explica que l'arbre no pot saber qui s'ha enamorat d'ell i que Déu l’ha posat en un bon lloc on troba tota l'aigua que necessita, hi fa una descripció d'on està situat. A la tercera estrofa diu que durant tot el dia pasen els ocells a prop seu. En la quarta estrofa el poeta explica que l’arbre té molts anys i que per sobreviure necessita el que li dona la mare naturalesa. A la cinquena i sisena estrofa diu que l’arbre és perfecte, també diu que l'arbre és l'ésser dominant del paisatge. I a les dues últimes estrofes expressa l'admiració i l’eenveja que li té a l'arbre. En la mètrica del poema trobem que té vuit estrofes de quatre versos alexandrins i un hexasíl·lab. Té rima consonant però a la setena utilitzar diferents tipus de rima. L'esquema que segueix és: 12A/12B/12A/ 12A/6b A mesura que anem llegint trobem diferents figures retòriques com la metonímia ”Mon cor estima un arbre “ i “Esterna primavera”, hiperbaton “No guaita per ses fulles la flor enamorada”, “Aguila marina”, “del llim d’aquesta terra sa vida no sustenta”. També trobem polisíndeton “Té plugues i posades i vents i llum ardenta” i “Lluitar constant i vèncer, reinar sobre l’altura i alimentar-se i viure de cel i de llum pura.” Hi ha al·literació “revincla per les roques sa pedrosa rel”., i comparacions com “niran per la ventada com l’au dels temporals”.

13

ODA A Espanya és un poema de Joan Maragall que va escriure al 1898 i es va publicar a l’obra “Visions i Cants” al 1900. Tracta el de la relació i l’encaix entre Espanya i Catalunya a finals del Segle XIX i principis del XX des d’un punt de vista modernista i regeneracionista, és a dir, intentant aconseguir que Espanya es fixi en Catalunya per a evolucionar cap a la modernitat. El va escriure a causa de la guerra de Cuba. I és una defensa a la llengua i a Catalunya. Joan Maragall (1860-1911) va ser un poeta i escriptor català considerat un dels pares de la poesia catalana modernista. És una oda que intenta obrir els ulls a Espanya per ajudar-la a escollir el camí adequat. A la primera estrofa Maragall parla a Espanya com si fos el seu fill i li parla cara a cara com si fos una persona. En la segona estrofa s’introdueix el tema que és l’orgull espanyol i la guerra, explica les morts i les derrotes. A la tercera estrofa es fa la de perquè vessar la sang inútilment en la guerra? I no li troba el sentit. En la quarta estrofa es queixa de que l’únic que es celebra a Espanya són funerals per les morts causades per la guerra. A la cinquena i sisena estrofes reflexiona sobre el que és morir inútilment. I a les dues últimes estrofes fa una crida a la modernització d’Espanya seguint l’exemple català. En la mètrica d’aquest poema trobem que està dividit en vuit estrofes de dos quintets i dos sextets de versos octosíl·labs amb cesura d’art menor. La major part dels versos no segueixen una determinada estructura, són versos blancs i la rima és assonant. ------->

A mesura que anem llegint trobem diferents figures retòriques com la personificació: “Escolta, Espanya”, “Adéu, Espanya” o “trista Espanya”, l’hipèrbaton amb “vida és la sang”. L’antítesi que trobem és: “pocs t’han parlat” i “en l’altra, massa”. També trobem metàfores com: “dins de les venes-vida és la sang”. Una de les comparacions que surt és “vora del mar com una folla”. Les anàfores que trobem són: “Espanya, Espanya” i “Salva’t, oh!, salva’t”. Diferents exemples d’interrogacions retòriques que apareixen son “On són els vaixelles?”, “Per què vessar la sang inútil”, “On són els fills”, “On ets, Espanya” i “No sents la meva veu atronadora? En conclusió, Joan Maragall tracta d’intentar que Espanya es modernitzi com a país i deixi de viure de les rendes del passat, que passi a ser un país modern trencant les estructures antigues i fent el pas a la industrialització de la seva economia sense haver de recórrer a més guerres, seguint l’exemple català. Maragall es preocupa per la situació que viu Espanya i per les víctimes de la Guerra de Cuba, Puerto Rico i Filipines, les últimes restes de l’Imperi colonial espanyol heretat de les conquestes castellanes, i que tornaran a reproduir-se amb la colonització anys després del Marroc

14. DESOLACIÓ

“Desolació” és un poema de Joan Alcover publicat el 1909 Dins del llibre “ cap al tard”. Joan Alcover va ser un poeta, assagista i polític mallorquí. El gènere literari del poema és la lírica sentimental. En el poema l'autor expressa la seva tristesa i dolor per la mort de la seva dona i els seus fills, Però vol continuar vivint. A la primera estrofa expresa el dolor que té per la mort de la seva família.En la segona estrofa el poeta segueix dient el dolor que té. El tercera estrofa l'autor diu que ell vol continuar vivint i i el que li dóna la força són els records. En l'última estrofa diu que ell diu amb un dolor i una amargor molt gran i que segueixen vida gràcies als seus records. En la mètrica del poema trobem que té quatre estrofes, dos quartets i dos tercets, és un sonet, de 12 silabes. La rima assonant a l ‘A i la rima consonant la B, C, D i E. Els versos són femenins a les rimes B, C i E, i masculins a les rimes A i D. Té cesura 6+6. A mesura que anem llegint trobem diferents figures retòriques com metàfores “Jo só l’esqueix d’un arbre” i “l'hora de caure”. Mostra una alegoría entre l'Arbre i la família, Alcover és el tronc i la seva família Són les Branques. I també trobem paralelismes “ i l'amargor”, “ I sent brostar”, “ I sent pujar la sabia” i “i m’aida”.

15. A UN AURÓ:

és un poema de Josep Carner que pertany a un recull de poemes anomenat “arbres” ( 1953). Josep Carner és un dels poetes més importants de la literatura catalana moderna. També va ser periodista, prosista, dramaturg, traductor….. El poema són comparacions de la seva vida amb un altre que és l' auró, Perquè l'enveja per la seva saviesa, coneixement i pervivència. A la primera estrofa explica que des de la seva finestra es veu un auró Què és més alt que la seva teulada i està situat al seu jardí. A la segona estrofa diu que l'arbre a perdut una fulla que està format per anglès. A la tercera estrofa canvia d'estació I l'arbre de fulles, diu que l' arbre ha crescut molt I que les seves branques Entren per la finestra. En la quarta estrofa Explica el que l'altre hi ha un niu de merles. A la cinquena estrofa diu que quan es fa de nit a la punta de l’auró hi ha falcons com si estiguessin a dalt d'un campanar. En la sisena estrofa parla amb l'arbre i li diu que el veu en papers i llibres i que el Mira buscant Consol en la fatiga o solament està sorprès. A la sisena estrofa segueix parlant amb l'Arbre i li diu que l'hivern ha de reviure i encara pot donar flors. A l'última estrofa descriu a l’auró i ens situa al jardí i diu que si algú llegeix d'aquí un temps aquest poema, que no pensi que no té sentit, si no el seu cor veí. En la mèdica trobem que és un poema de vuit estrofes de quatre versos endecasil·labs cadascú almenys l'últim vers que és hexasíl·lab.Hi ha una combinació d'art major i d'Art menor. ---->

La rima és consonant Els versos que es són parells en els que són senars la rima és lliure. A mesura que anem llegint el poema trobem diferents figures retòriques com el paralelisme “ t’he vist”,l’asindote Què és a la segona estrofa, la personificació “ Movent els flocs del teu ramatge espès i entaforant-hi més de cinc finestres i retallant-ne tres”, “ sovint en veus entre papers i llibres ”. També trobem hiperbatons “ gais, pluja i ben varien ton delit”, “ i el sol juga amb la nit” i “ arraconats de la cortina els plecs”, comparacions “ els falcoiots fressegen com dalt d'un comparar”. En conclusió, el poema està relacionat amb el seu exili i la seva enyorança a Catalunya, per això utilitza els altres perquè s’arreglen a lo terra.

16. TALAIOTS:

és un poema de María Antònia Salvà, forma part del recull ”Lluneta del paguès” que va publicar el 1952. Pertany a l'etapa del romanticisme. María Antònia Salvà va ser una poetessa mallorquina, considerada la primera poeta moderna en llengua catalana. El poema pertany a la poesia lírica perquè ens explica sentiments i les sensacions al veure un paisatge. Aquest poema tracta d'un paisatge que l'autora descriu i és de la terra d'on ella va néixer. Primera estrofa diu que hi ha un lloc que té el seu cor enamorat i descriu com és. En la segona estrofa explica que entre unes Oliveres centenàries hi ha un magraner sol amb unes flors roents. A la tercera estrofa diu que hi ha un tros de paret que s'esta caient per aguantar durament. ---->

en la quarta estrofa diu que per culpa del Mar els talaiots s'estan enderrocant i estan en ruïnes. A la cinquena estrofa parla dels avantpassats i es pregunta com era la vida a l'antiguitat. En les sisena estrofa explica que un corb negre es para a dalt del Talaiot i simbolitza la presència maligna, porta males notícies. Però al final el cor Alça el vol i se'n va. A l'última estrofa el corb diu un mot estrany i fuig, i el paisatge es queda sol i mut. En la mètrica trobem que està format per set estrofes formades per quatre versos octosílabos. Combina versos masculins i femenins. és d'art menor i la rima és consonant creuada (8a/8b/ 8b/8a). A mesura que anem llegint el poema trobem diferents figures retòriques com l'hiperbaton “un negre corb que l'aire Bat” la comparació “ ses flors roents com encanteris”, la metonímia “mon cor encativat” i la comparació” ha dit un mot d’ estrany llenguatge”. En conclusió, a partir del poema aconseguim imaginar-nos el paisatge que hi ha a les Illes Balears. Ens transmet la seva tranquilitat i les sensacions que té l'autora i podem entendre bé Com són els talaiots

17. TOT L'ENYOR DE DEMÀ

Joan Salvat-Papasseït “Tot l’enyor de demà” és un poema de Joan salvat-papasseit què va publicar en el llibre “L'irradiador del port i les gavines” al 1921. Joan salvat-papasseit va ser un escriptor barceloní Humil,D'esperit rebel i autodidacta. és un conegut poeta d'avantguarda. En aquest poema l'autor vol transmetre les seves ganes de viure encara ben patit molt per la seva malaltia i tota l'estona es resigna a morir. Es fixa en les coses simples i en els petits detalls que ho reflecteixen. Podem veure que té molta enyorança. Creu que la mort no és dolenta i la vida és eterna. El tema principal a la seva malaltia l'actitut optimista sense deixar de banda els seus sentiments I sensibilitat. En la mètrica trobem que no segueix un esquema mètric fix perquè els caracteritza per versos trencats i alterna versos decasíl·labs i alex andrins. A mesura que anem llegint trobem diferents figures retòriques com la metàfora “ places lluents”, “ rialla fresca” i “ somriure clar”, polisíndeton “ i el pa, posar la taula. I l'escudella Rosa fumejant. I vosaltres amics.” també trobem paralelismes, anàfora “ sota el sol, sota la lluna” i “ i la vida, la mort”. Hi ha una al·literació “ Tot això bé m'espera si m'aixeco, demà. Si no em puc aixecar”. En conclusió, Salvat Papasseit ens dona una visió de la vida i de la mort, amb records Que es caracteritzen els detalls de la vida quotidiana que ell no pot viure per la seva malaltia

18 VINYES VERDES VORA EL MAR:

És un poema de Josep María de Segarra, forma part del poemari “ de cançons de Rem i Vela” ( 1923) que té 23 poemes. Josep María de Sagarra va ser un poeta, novel·lista, dramaturg, periodista i traductor català. Aquest poemari és un dels més rellevants i més populars de Josep María de Segarra i de la poesia catalana de la postguerra. El tema del poema és al Cercle de la vida d'unes Vinyes, des de que surt el verd de les fulles fins el acollida dels fills amb el mar de fons que l'acompanya. A la primera estrofa diu que les fulles que són petites poden anar creixent i fent-se verdes perquè no bufa el vent. En la segona estrofa explica que les vinyes són molt fines i Compara els dos colors que resalten ,el verd de les Vinyes i el blau del Mar. A la tercera estrofa diu que les vinyes estan en dolç repòs comparant-les amb la petita nau de veles que passa pel Mar. A la quarta estrofa explica que les Vinyes han crescut molt i que el raïm i els ceps ja estan tallats i aixecant-se terra. A les Cinquena s'acomiada al seu voltant, a les gavines i els llaguts, es refereix que els fills se'n van els elaborats. En la sisena descriu les Vinyes i en la setena estrofa diu que Recorda les vinyes amb el sol canvia la tonalitat del verd. En la mètrica trobem que el poema està format per set pobles de cinc versos heptasíl·labs amb rima consonant i d’art menor. A mesura que anem llegint trobem diferents figures retòriques com l’al·literació “Vinyes verdes vora el mar”, la personificació “ Vinyes que diuen Adéu” i anar fora perquè el principi es repeteixen les paraules Vinyes Verdes. ---->

En conclusió, Josep María de Segarra Descriu el cicle d'una vinya i és una metàfora amb la vida de les persones. Compara la solitud de la vinya amb la d'una persona. Això es pot portar la vida quotidiana perquè molta gent pateix aquesta Solitud.

19. SÚNION, T’EVOCARÉ DE LLUNY…:

És un poema escrit per Caldes Riba 1939 quan estava exiliat a Bierville, França. Forma part del llibre “ les elegies de Bierville”,1943. és una de les grans obres de la postguerra catalana. Carles Riba va ser un poeta crític helenista i intel·lectual de molt prestigi català. Aquest poema pertany a l'època del noucentisme. El tema principal és que l'autor troba a faltar la seva pàtria perquè va haver d'exiliar-se a França a causa de la postguerra espanyola. El poema es divideix en dos parts, en la primera part del vers 1-7 el poeta Descriu el temple a partir d'un record . I la segona part, del vers 7-14 descriu la utilitat del Temple, diu que és un far que el mariner perdut. El recorde Aquest temple li donen alegria i confiança per superar els moments dolents que passa l'exili. Amaga el desig de tornar i de ser magnífic com el Temple de Sunion. En la mètrica trobem del poema consta de 14 versos al 13 i 15 silabas cadascun la rima és lliure. Té versos femenins i masculins. A mesura que anem llegint trobem diferents figures retòriques com la personificació “ tu i el teu sol lleial, rei de la Mar i del vent”, hipèrbole “ Pel teu record, que em dreça, felíç de sal exaltada”, ----->

comparacions “ amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell” i “ per l'embriac del teu nom, que a través de la nua Garriga ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus”. També trobem una al·literació “per la força que el Salva als cops de fortuna” i una paradoxa “ ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur”. En conclusió, amb aquest poema l'autor Ens vol transmetre els seus sentiments de tristesa perquè està lluny de la seva Pàtria, ho explica a partir del temple de Súnion perquè el poeta es sent d'identificar per l'Estat ruïnós que es conserva.

20. CANÇÓ DEL RISC

“Cançó del risc” és un poema de Clementina Arderiu que pertany el llibre de “sempre i ara”, 1946. Clementina Arderiu va ser una poeta catalana influïda per la poesia popular catalana de Josep Carner i Josep Maragall. Supera el moviment noucentista i la seva poesia es pot identificar com a noucentista. El tema són els dubtes i temors davant les dificultats que dona seria els seus propis ideals. Els divideix en tres parts, la primera estrofa representa que al viure la realitat quotidiana renuncies a una dimensió de la vida I apareix un risc. En la seva nació apareix una Treva i en l'última estrofa bona reflexió i una resolució de la treva. En la mètrica trobem que està format per tres estrofes de versos tetrasíl·labs irregulars, de catorze , dotze i disset versos. Rimats en -ist. és d’art menor i la rima és masculina i femenina i és consonant. A mesura que anem llegint trobem diferents figures retòriques com el paral·lelisme “per una treva, un oblit” i “ donaré ombra, donaré” i ------>

la personificació “ el cor no vol cap brida” , l’al·literació “sí visc no visc “i la metàfora “ El cor és d'Or”, “ la meva arrel, Sí és torç, No es lleva” En conclusió, Clementina Arderiu explica perfectament el sentiment de dubte i les contradiccions que fan qüestionar-nos la vida. és una dona que escriu sobre la llibertat Vital i l'impuls i l'espontaneitat cosa que no era molt comuna en aquella època.

21. ELEGIES DE LA REPRESA, VI

És un poema de Rosa Leveroni. Es situa en la poesia catalana de la postguerra. El tema principal és l'amor intens que sent la protagonista per un home al que estima. El podem dividir en tres parts. A la primera part li diu al seu enamorat que l'estima però que no sap per què. La segona part l'autora es fa preguntes d'elements de la natura que no tenen explicació. A l'última part li diu una altra vegada que no sap perquè l'estima i que no morirà mai per ella. En la mètrica trobem que només té una sola estrofa de 7 versos sense rima regular. Té versos decasil·abs, menys l'últim que és hexasíl·lab. A mesura que anem llegint trobem diferents figures retòriques com la personificació “ Ni aquest plorar suau de les estrelles” i “ d'unes ales signant l'atzur en calma”. També Ian polisíndetons “ ni el batec de la sang, ni la segura” i “ o el fluir de la Font, o de la branca” i l’anàfora “ no em preguntes, amor, perquè t'estimo”. En conclusió, l'autora intenta transmetre l'amor que sent cap al seu estimat i que ho donaria tot per ell.

23. CANÇÓ DE MAHALTA (CORREN LES NOSTRES ÀNIMES…)

És un poema escrit per Màrius Torres al 1947. Està escrit en plena Guerra Civil. El tema principal del poema és l'amor. A la primera estrofa explica que les seves ànimes van pel mateix camí, cap a la mateixa direcció, però no s'ajunten mai. En la segona estrofa diu que les seves ànimes no es poden ajuntar els xiprers i les palmeres no les deixen unir-se. A la tercera estrofa expressa que va sentint el seu cor darrere d'ella com si l'estes perseguint per ajuntar-se. En l'última estrofa diu Què escoltar l'aigua del riu Recordant la seva Pàtria.En la mètrica trobem que està dividit en quatre estrofes de dos versos alexandrins. La rima és consonant i és d'art major. A mesura que anem llegint trobem diferents figures retòriques com la comparació “ com dos rius paral ·lels”, la personificació “ corren les nostres ànimes” i la metàfora “ la teva aigua, tremolosa i amiga”. En conclusió, en aquesta cançó podem veure perfectament que el tema és l'amor i expressa molt bé els sentiments de les dues persones que s'estimen que apareixen en aquest poema.

25. EM PLAU, D’ATZAR, D’ERRAR PER LES MURALLES

És un poema de J. V. Foix publicat l'any 1947 i forma part del moviment avantguardista. J. V. Foix és una autor surrealista. Aquest poema forma part de l'obra “ De sol i de dol”. El tema principal del poema és unir lo nou i l'antic, el poeta no vol renunciar a cap dels dos. La primera estrofa es situa a l'edat medieval Quan es refereix a les muralles, el setge, les batalles… A La segona estrofa explica les noves tecnologies que hi ha, ho fa amb tocs surrealistes i futuristes. En la tercera estrofa, uneix les tecnologies I la natura, Explica què es podria recórrer les muntanyes amb els Automòbils. I en l'última estrofa torna a l'antiguitat referint-se al Barroc o al Renaixement, passant per les madones borroses i després parla de l'actualitat amb “el pintar extrem”. També fa un resum de tot el poema Quan diu “ m'exalta el nou i M'enamora el Vell”. L’únic personatge que apareix és el jo poètic el qual vol viure amb el nou i lo antic. Aquest poema forma part de la lírica i és un monòleg del jo poètic que expressa els seus desitjos i anhels. En La mètrica trobem què és un sonet dividit en quatre estrofes dos quartets i dos tercets. Els versos són decasíl·labs, té cesura de 4+6 i la rima és ABBA ABBA CDD CDD. A mesura que anem llegint trobem diferents figures retòriques com l’hipèrbole “L’eix, i engegar l’asfa lt sense falles”. També trobem oxímorons “ m'exalta el nou i M'enamora el Vell”. També hi ha encavalcament com “ cercar la peça llosca/ A l'embragat” i “ o el coixinet que embosca que em vol/ l’eix”. ------->

El Utilitzar molts agjectius com “dosca tosca”, “peça llosca” i “ombra suau”..., també utilitza molt el verb “remembrar”. Trobem que hi ha oracions breus i altres compostes. També destaquen l'ús de signes d'admiració i de comes. En conclusió, el poeta utilitza una forma clàssica en època de trencament. Aquest poema mostra la contradicció d'adaptar-se a Noves èpoques, per què es vol seguir avançant però a la vegada està la por de deixar el passat enrere.

27. QUAN LA LLUM PUJADA DES DEL FONS DEL MAR…:

és un poema de Salvador Espriu. Pertay el llibre de Sinera ( 1963). Salvador Espriu va ser un poeta, dramaturg i novel·list a català, considerat un dels renovadors de la prosa catalana de les fórmules noucentistes. El tema d'aquest poema és l'amor per la Terra mirant-la durant un dia. A en la primera estrofa Diu que des del Cap de Begur fins a Tortosa la llum del sol comença per Llevant. A la segona estrofa diu que s'amaga per darrere de les muntanyes. En la tercera estrofa Explica què Mira la Terra de nit a través dels sons. A la quarta, Mira la Terra en les olors que creà la pluja. En la cinquena estrofa recorda els seus morts Quan bufa el vent. La 600 trufa representa el paisatge d'estiu i la setena estrofa el paisatge d'hivern…En La mètrica trobem que aquest poema té nou estrofes de quatre versos, que té versos que són endecasíl·labs (11) i enneasíl·labs (9), És d'art major i la rima és assonant. A mesura que anem llegint trobem diferents figures retòriques com la hiperbole “ quan el vent es parla en la solitud”, ------->

“ quan la pluja porta l'olor de la pols” i “ El Falcó s’enduia la claror del cel”. També trobem comparacions “ mentre comprenien savis dits de cec com l'hivern despulla la son dels sarments”. A més a més trobem repeticions “ He mirat aquesta terra, he mirat aquesta terra” i ironia “ dels meus morts que riuen d'estar sempre junts”. En conclusió, en aquest poema Salvador Espriu reflecteix la Catalunya de la postguerra i expressa el enyorança que té per la Catalunya del passat. Mostra elements que expressen dolor, foscor, incertesa com els morts, el silenci, la pols…

26. CORRANDES D’EXILI:

és un poema de Joan Oliver, també conegut pel seu pseudonim de Pere Quart. Va ser publicat a “Saló de tardor” l'any 1947 durant l'exili a Xile. Aquest poema està situat després del fi de la Guerra Civil espanyola el 1939. Essitua dins del moviment de la poesia social. Joan Oliver va ser autor de teatre, periodista i traductor català. El tema que vol transmetre El poetes són en les dificultats que va tenir la gent que es va haver d'exiliar al final de la Guerra Civil. En la primera estrofa l'autor explica com va ser el moment de la seva partida i la pena que sentia. A la segona estrofa ens Informa del suport de la seva estimada al marxar. En la tercera, en transmet el pacte que va fer amb la terra que deixa i l'estimació que li té a Catalunya. A la quarta ens Mostra el dolor Vital que sent el poeta a causa de la seva partida. En la cinquena estrofa diu que l'endurance el fa sobreviure. ------>

A la sisena explica D'on són les seves arrels. A les dues últimes estrofes fa referència al tòpic literari “locus amoenus”. En la mètrica trobem que està format per vuit estrofes, que alterna de cinc i quatre versos heptasíl·labs. La rima és consonant. A mesura que anem llegint trobem diferents figures retòriques com la comparació “ com una mare de Déu”, “ les personificacions “ per què ens Perdoni la guerra”, “ mitja vida condormida” i “ que els pins cenyeixin la cala”. També un asíndeton “que l’ensagna, que l’esquerra”, una metàfora “ Abans de passar la ratlla”. Finalment també hi ha una enumeració “ Tres Turons fan una serra, quatre pins un bosc, cinc quarteres massa terra”. En conclusió, Pere Quart va escriure aquest poema reivindicatiu Difondre els seus ideals republicans els obrers i el poble perquè s'adonessin de les injustícies socials. Expressa dolor per haver deixat la seva terra. És un poema fàcil d'entendre pel seu vocabulari i per no utilitzar abundants figures retòriques.

28. L’AVENTURA

És un poema que està dins de l'obra “Poemes de l'alquimista” ( 1952), Què és un recull de poemes que va escriure Josep Palau i Fabre. Que va ser un poeta i escriptor català. Aquest poema pertany el moviment de la posguerra, després de la Guerra Civil. El tema, es basa en fer entendre la natura com espai de llibertat, perquè a mesurar dels avanços s'esta perdent i s'esta industrialitzant. ----->

Aquest poema està dividit en dues estrofes separat en cinc parts i cada part té dues estrofes. En la primera i la segona per expressa l'amor que sent el jo poètic per la natura i l'alegria que li dóna. En la tercera part amb l'expressió “ ventre apagat” fa referència a la destrucció que està patint la natura per culpa de l'ésser humà. A la quarta part, es sent confós i diu que hi anirà sense Nord per expressar la confusió que sent I què li provoca la desaparició de la natura en la seva vida. En lacinquena part fa aparèixer la figura de l'ésser humà com si es tractés d'un Minotaure, amb això vol representar que l'ésser humà està destruint tota la natura. En La mètrica trobem que cada estrofa consta de quatre versos d'entre 10 i 14 síl·labes, són versos d'art major. La va variant entre consonant i assonant. Hi ha versos que són femenins i altres que són masculins. A mesura que anem llegint trobem diferents figures retòriques com la metàfora “ esposes de blat” i “ ventre apagat”, l’epítet “ vespres blaus”, el paral·lelisme “ sense blaus, sense verbs/ Sense fred, Sense vent” i la personificació “ el front, la pedra, occeixen” En conclusió, Aquest poema expressa La tristesa que sent el poeta per la destrucció de la natura, a causa de construir nous sistemes basats en la industrialització.

29. GALL

És un poema de Joan Vinyoli que pertany a l'obra “D’el callat”. Poema va ser escrit a l'any 1953 i pertany a un moviment contemporani. En aquest poema l'autor explica l'angoixa que siguin per aconseguir crear un gran poema. El es pot dividir en quatre parts. A la primera part l'auto Utilitza la nit per expressar les ganes Què t'he de fer un poema. En la segona part explica com passa el temps i no aconsegueix inspirar-se cosa que li provoca molta angoixa. A la tercera part dient què “ el Galí salvatge sempre està a la riera del riu on mai el troben” fa referència a què sí un mètode que sempre s'utilitza no funciona És perquè no és el correcte. En l'última part explica a través de metàfores que aconseguit inspirar-se. En la mètrica trobem que aquest poema està dividit en cinc estrofes, la primera estrofa i la cinquena són de tres versos,la segona i la tercera són de sis versos i la quarta estrofa és de 5 versos. Els versos són lliures i no tenen rima. A mesura que anem llegint trobem diferents figures retòriques com la metàfora “Gall”, la personificació “ temps difunt”, “ Ribera trista”,el paral·leisme “ temps difunts, temps difunt”. També trobem hipèrbaton “ de la terra sóc hoste inexpert” i Sinestesia “veu intacta”. En conclusió, tot aquest poema és una metàfora Per què el començ poema comença quan el sol s'amaga i acaba quan el sol torna a sortir i això fa referència al començament i al final del poema. La finalitat que tenia Joan Vinyoli era Aconseguir un gran poema fins que al final ho acaba aconseguint.

30. CAMBRA DE LA TARDOR

És escrit 1960 i forma part del poemari “Da nuces pueris”. Aquest poema es situa després de la guerra i en ple període de la posguerra. Gabriel Ferrater, va ser un poeta crític, traductor i lingüista català. Va ser el primer poeta modern de la literatura catalana de postguerra. Aquest poema tracta sobre el pas del temps que es veu amb i tòpic literari “tempus fugit” on explica una història d'amor fugaç i intensa que va viure amb una dona. L’autor intenta expressar l'amor que sent a partir de les estacions de l'any, especialment amb la tardor. Es transporta al passat per recordar el que va viure. El poema es pot dividir en tres parts. A la primera part, del verso 1-11, fa una descripció de com és la cambra on es van trobar per últim cop. A la segon part, de 12-18, es crea un diàleg entra el poeta i el seu amor formant un contrast entre el present i el passat. A l'última part, tracta d'expressar amor parella i diu que es troben a la tardor. En La mètrica trobem que està format per una sola estrofa de 23? Versos decasíl·labs. Són versos blancs i són masculins i femenins.A mesura que anem llegint trobem diferents figures retòriques com la comparació “ no del tot tancada com un esglai que es Reté de caure”, la metonímia “trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida”, la personificació “ el cor els oblida”. També trobem Sinestesia “ color d'olor de poma”, en anàfora “ i avui no els sento/ i avui que callen…, metàfora “ les fulles dels meus besos” i “La pell mig del Sol, mig de la lluna”. Utilitza adjectius per donar més importància al que vol expressar En conclusió, a què crac sobre un amor passat i per tant és trist. El poeta sent el pas On explica un de felicitat passada i per referir-se això Utilitza la tardor.

32. ELS AMANTS:

és un poema de Vicent Andrés Estellés que es troba al “Llibre de meravelles” ( 1971). Estellés va ser el principal renovador de la poesia Contemporània i un gran aficionat a la literatura. El poema es situa a l'etapa contemporània. L’autor amb aquest poema tracta de donar una nova visió a l'amor de dos amants, que encara que hagi passat molt de temps es segueixen estimant com abans. Està escrit en primera persona, amb el Jo poètic. A la primera estrofa fa referència el tema del que tracta el poema. En La segona i tercera estrofa recorda la mort del passat mentre que observa a la dona. Al vers 18 fa referència a tres escriptors de l'amor que li agradaria tenir. En la mètrica trobem que a la primera estrofa hi ha 22 versos i a la segona estrofa hi ha dos versos. Són alexandrins d'art major que estan cesurats amb hemistiquis de 6+6. Trobem versos femenins i masculins. Són versos blancs perquè no tenen rima. A mesurten que anem llegint trobem diferents figures retòriques com l’hiperbàton “ faróçment ens amàvem”, el paral·lelisme “Han passat anys, molts anys, han passat moltes coses”, una antítesis “ ara i després”. També trobem comparacions “ no comprenem l'amor com un costum amable”. En conclusió, aquest poema tracta de mostrar l'amor entre dos amants. El poeta transmet perfectament el desig i la passió que tenen.

33. L’Elionor:

és un poema de Miquel Martí i Pol que va publicar l’any 1972, aquest poema pertany al recull de poemes “La fàbrica”. Miquel Martí i Pol era un dels més populars poetes, traductors i escriptors catalans dels Segle XX. Va escriure un dels llibres poètics més venuts de la literatura catalana que es deia “Estimada Marta” El poema explica una etapa de la vida de l’Elionor. Del primer vers a l’onzè fa una descripció de com era l’Elionor i diu que va començar a treballar molt jove, als catorze anys. Del dotzè vers al vint-i-dosè explica l’estat d’ànim de l’Elionor que se sent sola i buida pel treball esgotador de la fàbrica i li diuen que es casi i tingui fills. En els últims versos, del vint-i-tres al trenta-u parla de que ella segueix el consell i més tard la història es repeteix amb la filla gran. En la mètrica d’aquest poema predominen els versos d’art menor que tenen cinc, sis, set i vuit síl·labes i els versos d’art major que tenen nou, Déu i dotze síl·labes per això és un poema polimètric. Aquest poema només té una estrofa encara que te forma de poema. És un poema de versos lliures perquè no hi ha rima. A mesura que anem llegint trobem diferents figures retòriques, al llarg de tot el poema utilitza una metonímia ja que parla de l’Elionor però en realitat es refereix a totes les dones d’aquella època. En els versos de l’u al set i del vint-i-sis al trenta-dos trobem un paral·lelisme perquè dona a entendre que la vida de l’Elionor era igual al que vivien les dones en aquella època. ----->

Al vers cinc trobem una metàfora “aquestes coses queden enregistrades a la sang”, al vers sis també hi ha una metàfora que és “duia trenes encara” que fa referència a la infància, al vers onze trobem una personificació “feia córrer l’escombra” i en els versos dotze i tretze trobem una metàfora “Els anys, però, a dins la fàbrica es dilueixen”. En conclusió, la intenció del poema és fer una crítica de la societat i reflexionar sobre les condicions dels nens a la fàbrica. Ens parla d’una època on el treball infantil no només era permès sinó que era molt extens. Els nens i les nenes passaven a la vida adulta sense haver tingut infantesa, com si els hi haguessin robat els anys de jocs. I el pitjor de tot era que la seva aportació a l’economia

Descargar

PDF Word HTML

Preguntas frecuentes

Quina és la diferència entre metàfora i comparació?

La metàfora identifica dos elements sense nexe comparatiu, mentre que la comparació els relaciona amb un nexe com 'com' o 'semblant a'. Als poemes analitzats apareixen ambdues figures, per exemple 'Tan farcit d'engany i obès' com a metàfora i 'com una mare de Déu' com a comparació.

Què és un sirventès?

És un tipus de composició poètica medieval de caràcter satíric o polític. Al poema de Guillem de Berguedà s'estructura en cinc cobles de set versos heptasíl·labs i serveix per desacreditar el marquès.