Poema LXVIII d'Ausiàs March: estil, mètrica i rima

Lengua y literaturaActualizado el 3,6 KB

Resumen

El document analitza el poema LXVIII d'Ausiàs March, situant-lo en la trajectòria d'un autor que trenca amb l'estil trobadoresc tant en la llengua com en la concepció de l'amor. Explica les característiques formals del poema: l'estructura en cobles decasíl·labes, la cesura, la rima i les figures retòriques més usades.

Puntos clave

  • Ausiàs March trenca amb l'estil trobadoresc: abandona l'occità i escriu en català.
  • Conceptualment abandona els cànons de l'amor cortès i la dona feudalitzada, i adopta un estil més realista i humà.
  • Els cants estan formats per cobles de 8 versos decasíl·labs amb cesura masculina a la quarta síl·laba (hemistiquis de 4+6).
  • La rima és consonant, encreuada (ABBACDDC) i capcaudada, i hi ha pocs versos estramps.
  • Les figures retòriques principals són la metàfora, la personificació, la comparació, la paradoxa i l'antítesi.
  • March no busca la musicalitat sinó que vol cridar l'atenció cap al sentit del poema.

Ponte a prueba

Obra: (143) Dones: Esdevenients importants:
  • Plena de seny  Isabel Martorell · família trobadora

  • Liri entre cards Joana Escorna · formar-se com a cavaller.

    Afinitat amb rei

    Alfons


  • ESTIL

    Presenta un trencament lingüístic amb l’estil trobadoresc. A nivell lingüístic perquè deixa d’utilitzar el occità i comença a utilitzar el català. I a nivell conceptual perquè trenca amb els canons de l’amor cortés deixant de banda la ficció de les històries trobadoresques. Per tant agafa un estil més realista, més humà. Elimina la dona feudalitzada i les lloançes cortesanes. 

    Tots els cants estan formats per cobles: Estrofes de 8 versos, que en el cas d’Ausiàs, són decasíl·labics. Tots presenten una cesura masculina a la 4 síl·laba (Pausa mètrica a una síl·laba tònica) i gràcies a aquesta cesura es produeixen dos hemistiquis on es poden diferenciar dos parts del vers: una amb 4 síl·labes i l’altre amb 6 (4+6)

    Te rima consonant, encreuada (ABBACDDC) i capcaudada (La rima de l'últim vers es repeteix a la següent estrofa. Encara tot això, hi ha versos estramps, però molt pocs.

    Les figures retòriques que utilitza són: Metàfora, personificació, comparació, paradoxa, antítesi


    Cal recalcar que March no accentua cap mena de musicalitat a les seves obres perquè el seu objectiu és el de cridar l’atenció cap al sentit del poema.

Descargar

PDF Word HTML

Preguntas frecuentes

Quina llengua utilitza Ausiàs March en lloc de l'occità?

Ausiàs March deixa d'utilitzar l'occità i escriu en català, cosa que representa un trencament lingüístic amb la tradició trobadoresca.

Quina és l'estructura mètrica dels poemes d'Ausiàs March?

Els poemes estan formats per cobles de 8 versos decasíl·labs, amb una cesura masculina a la quarta síl·laba que separa un hemistiqui de 4 i un de 6 síl·labes.

Quin tipus de rima presenten les cobles?

La rima és consonant, encreuada (ABBACDDC) i capcaudada, ja que la rima del darrer vers es repeteix a la següent estrofa.

Ponte a prueba

Tarjetas de repaso

Pulsa una tarjeta para ver la respuesta.

Test

1. Quina llengua abandona Ausiàs March respecte a la tradició trobadoresca?
2. Quants versos té cada cobla dels poemes de March?
3. On se situa la cesura masculina dels versos?
4. Quin tipus de rima utilitza March en les seves cobles?
5. Quina de les figures retòriques següents apareix en la poesia de March?
6. Quin és l'objectiu principal de March en la seva obra segons el text?

Preguntas generadas con IA a partir del documento: comprueba las respuestas con el texto.