Anàlisi de l'obra de Cristòfor Despuig i Pere Serafí

Resumen

Document que repassa el català com a llengua cortesana, la situació sociolingüística de finals del segle XV i les interferències amb el castellà, amb exemples de barbarismes. També analitza un poema popular de tema amorós i les característiques del sonet de Pere Serafí, amb la seva influència d'Ausiàs March i la cultura clàssica.

Puntos clave

El català es parla a Catalunya, València, Aragó, les Illes Balears i a Sardenya (Itàlia).
A Sardenya, el català va ser llengua de prestigi en un territori conquerit el 1324.
La decadència del català a Catalunya es deu a l'assimilació del castellà per la noblesa i la burgesia enriquida, arran de la nova monarquia castellana.
Exemples de barbarismes: passeo (passejo), apacible (plàcid o tranquil), isles (illes).
El poema popular tracta del mal d'amor i la pèrdua de la virginitat; la tornada indica el moment del dia de la trobada.
Pere Serafí utilitza el sonet amb un to laudatori, influït per Ausiàs March i la referència clàssica al fènix.

Ponte a prueba

Cristòfor Despuig

1. Territoris de la parla catalana

Quin territoris de la parla catalana s’esmenten?

El català es parla a Catalunya, València, Aragó, les Illes Balears i també a Itàlia, a Sardenya.

2. El català com a llengua cortesana

Què vol dir que el català és “llengua cortesana” a Sardenya?

Significa que va ser la llengua de prestigi en un territori conquerit el 1324.

3. Situació sociolingüística (Act. 2, pàg. 186)

En la segona part, la conversa se centra en la situació sociolingüística del moment.

a) De què s’escandalitza Lúcio?

Lúcio s’escandalitza de l’estat lamentable en què es troba la llengua catalana en aquella època, ja que molts cavallers i senyors de Catalunya han deixat de parlar-la i s’han passat al castellà.

b) Quins són els motius que expliquen aquest fet?

L’assimilació del castellà per part de la noblesa i la burgesia enriquida, a causa de la nova monarquia castellana que governa la Península.

4. Interferències lingüístiques

Exemples concrets de lèxic que evidencien aquesta situació d’interferència (barbarismes):

Passeo (línia 2): hauria de ser passejo.
Apacible (línia 2): hauria de ser plàcid o tranquil.
Isles (línia 18): hauria de ser illes.

5. Anàlisi poètica

Qui és el jo poètic d’aquesta cançó? De què es plany?

El jo poètic és una noia, en primera persona, que ha mantingut una relació amorosa amb el seu amant i ara se’n dol.

De què tracta el poema? Quin és el tema? Quin és el sentit de la tornada?

El poema tracta d’una noia que, un matí, quan es dirigeix cap al seu jardí, es troba el seu enamorat, el qual li demana de ser la seva estimada (tenir relacions sexuals). Ella accepta amb gran plaer i, posteriorment, ho recorda planyent-se’n. Podem interpretar que la noia pateix de mal d’amor (i potser també ha quedat embarassada).

Tema: El mal d’amor i la pèrdua de la virginitat.
Tornada: Indica el moment del dia en què va tenir lloc la trobada entre els enamorats.

6. Característiques de l’obra de Pere Serafí

Formes renaixentistes: Ús del sonet.
Innovacions temàtiques: Ampliació temàtica; és un sonet laudatori que lloa les virtuts d’algú, no un sonet amorós convencional.
Influència d’Ausiàs March: Present en la dedicatòria i el tema.
Cultura clàssica: Referència al símbol del fènix.
Estil: Serenitat, harmonia i bellesa en l’estructura del sonet.

Preguntas frecuentes

Quins territoris de la parla catalana s'esmenten?

Es mencionen Catalunya, València, Aragó, les Illes Balears i Sardenya (Itàlia). El català es parla en aquests territoris.

Què vol dir que el català és llengua cortesana a Sardenya?