Poder judicial, poder legislatiu i poder ejecutiu
Derecho4,42 KB
La Constitució espanyola és la norma suprema de l'ordenament Jurídic espanyol, de la qual deriva la validesa de la resta de normes. És fruit D'un complex procés de transició i va ser aprovada per referèndum el 6 de Desembre de 1978.
Les seves característiques són:
Norma fonamental i suprema:
cap altra norma La pot contradir i, a més, conté els principis bàsics d'organització de l'Estat I les seves institucions, així com els drets i deures fonamentals dels Ciutadans.
Norma democràtica:
ratificada mitjançant referèndum.
Norma rígida:
la reforma de la constitució Requereix d'un procediment excepcional i complex.
Norma escrita:
consta de 169 articles dividits en Déu títols.
LA Separació DE PODERS
Poder legislatiu
Recau en el parlament, Assemblea representativa de la voluntat dels ciutadans expressada per Mitjà d'eleccions, que s'encarrega d'aprovar les lleis.
El poder legislatiu correspon a les Corts Generals, integrades per dues
Cambres amb un pes desigual: el Congrés dels Diputats i el Senat. Els seus
Membres s'agrupen segons la seva ideologia política i són elegits cada quatre
Anys mitjançant eleccions per sufragi universal, lliure i secret.
Les seves atribucions son:
Aprovació de les lleis, Control de les actuacions del Govern i
L'Administració.
Aprovació dels pressupostos generals de l'Estat.
El congres te major pes i El Senat o Cambra alta, és una cambra de Representació territorial i de segona lectura, és a dir, veu una segona vegada Els assumptes.
Poder executiu:
s'atribueix al Govern i a L'Administració pública, que executa les lleis aprovades pel P.Arlament.
El poder executiu s’atribueix al Govern
Central i a l’Administració Pública.
Segons estableix l’art. 97 de la
Constitució, el govern central dirigeix la política interior i exterior,
L’Administració civil i militar i la defensa de l’Estat. Exerceix la funció
Executiva i la potestat reglamentària d’acord amb la Constitució i les lleis.
El Govern central està format per:President del Govern Central, Vicepresident o vicepresidents, Ministres: amb un número
Poder judicial:
correspon als tribunals, a Càrrec de jutges, que administren justícia i interpreten les lleis.
La funció del poder judicial és garantir el
Compliment de la llei per part de les institucions i els ciutadans.
Aquesta
Funció es realitza amb independència i imparcialitat, aplicant
La llei a cada cas concret. És un poder de
L'Estat únic i exclusiu per a tot el
Territori nacional.
1.Jutjats De Pau
2.Jutjats De Primera Instància i Instrucció, del Mercantil, de Violència sobre la Dona, Penal, del Contenciós-Administratiu, social, de Menors i de Vigilància Penitenciària.
3.Audíències Provincials
4.Tribunals Superiors de Justícia de les Comunitats Autònomes
5.Audíència Nacional
6.Tribunal Suprem
L'Administració Pública és l'aparell organitzatiu al
Servei del poder executiu de l'Estat i de la resta d'ens públics territorials.
A) Administracions territorials:
aquelles que tenen un territori com a element
Constitutiu que les defineix i que tenen atribuït el compliment de finalitats
Generals.
- Adm. General de l'Estat.– Adm. De les Comunitats Autònomes.- Adm. Locals.
B) Administracions no territorials:
el territori és irrellevant com a criteri
Definitori i les seves finalitats es limiten a les establertes per la seva
Norma de creació.
- Administració institucional.- Administració consultiva i/o de control.– Adm. Independents.