Plató: Filosofia, Dualismes i la Teoria Política de la República

Plató (427-347 a.C.)

La vida de Plató va estar marcada pels esdeveniments polítics d'Atenes i la influència de Sòcrates:

• 404 a.C.: Atenes es rendeix a Esparta i s’imposa l’oligarquia.
• 403 a.C.: Atenes recupera la democràcia.
• 399 a.C.: La democràcia condemna el més just dels homes (Sòcrates).

Aquest fet provoca l'exili de Plató i altres deixebles de Sòcrates a Itàlia, on contacta amb la mística òrfica, que reforça el seu concepte de dualisme antropològic (ànima i cos).

Contra el Relativisme: La Veritat Absoluta

Contra el relativisme i l’escepticisme que ensenyaven els sofistes, Plató, seguint Sòcrates, proclama l’existència d’una veritat única i absoluta.

Influències Filosòfiques

Plató estava influït per dos pensadors clau:

• Heràclit: La idea que «tot flueix» es correspon amb la realitat sensible (el món de les coses).
• Parmènides i els Pitagòrics: D'ells agafa la idea de l’existència de l’ésser intel·ligible, etern i immutable, que és cognoscible mitjançant la raó.

Així, s'estableix la distinció entre Episteme (coneixement absolut) i Doxa (opinió, relativisme).

Els Dualismes de Plató

Dualisme Ontològic (Realitat)

La realitat es divideix en dos mons:

• Món Intel·ligible (Idees): Les Formes pures, universals i eternes.
• Món Sensible (Coses): Les aparences, els objectes, que són una còpia imperfecta (mimesi o imitació) de les Idees.

Dualisme Epistemològic (Manera de Conèixer)

La facultat primordial de coneixement és la raó. Els sentits només ens proporcionen una còpia imperfecta de l’intel·ligible.

La Reminiscència i la Dialèctica

Plató afirma que l’ànima ho sap tot, però quan s’uneix al cos ho oblida. El coneixement, per tant, és un procés de record: la reminiscència.

En aquest procés ens ajuda la Dialèctica, que va lligada a la Maièutica (l’art de fer aflorar les idees, que Plató pren de Sòcrates).

Característica de la Dialèctica

La dialèctica és el mètode per arribar a la veritat mitjançant el diàleg, passant de la doxa (opinió) a l’episteme (coneixement). Es tracta d’un perfeccionament de l’ànima. Els diàlegs han d’anar a la recerca de la veritat; altrament, són un simple exercici de retòrica.

Jerarquia de les Idees

Les Idees estan organitzades jeràrquicament:

1. El Bé: És la Idea suprema, la Idea de la Raó, que proporciona identitat i perfecció als cossos cognoscibles.
2. L'Eros (Amor): És el camí que ens porta al coneixement.

Plató distingeix dos tipus d’amor:

• L’amor físic, que és impur, ja que prové del món sensible.
• L’amor a l’ànima, que busca les Idees i la Veritat.

La Teoria Política: La República

Els Cinc Règims Polítics

El règim ideal de Plató és la República. Plató competia amb els poetes per la funció educativa de la societat. Segons ell, hi ha cinc règims polítics, ordenats de millor a pitjor:

1. Aristocràcia: Govern dels millors (els savis). Entra en crisi perquè els magistrats no fan correctament la selecció de les ànimes.
2. Timocràcia: Govern dels militars (l’honor).
3. Oligarquia: Govern dels rics. Els rics cada cop són més rics i els pobres cada cop menys, i acaben governant els rics.
4. Democràcia: El govern del poble. Quan governa tothom, en realitat no governa ningú. No es governa el millor, sinó el més popular. Això porta al caos.
5. Tirania: Dictadura, on impera la llei pròpia d’un tirà.

Principis de la República Justa

En la República, l’educació ha de ser col·lectiva i la llei és la forma d’educar. (Sòcrates, en canvi, defensava l'educació individual).

La política d’una república justa requereix que la llei:

• Sigui coneguda i acceptada per tots.
• Sigui superior a la suma de les voluntats individuals.

L’Estat de Plató és de caràcter totalitari i vol controlar-ho tot, educant envers la llei i el Bé.

El Comunisme Platònic

Dins la polis, la família és substituïda per la col·lectivitat. Els fills són de l’Estat i es decideix el seu destí quan neixen. Per impedir que els magistrats afavoreixin els seus propis fills, Plató proposa el comunisme de les dones i dels fills.

Plató entén l’educació com una forma de domesticació. La República ha de ser autàrquica (autosuficient).

El Rebuig als Poetes i Artistes

A la República no hi ha lloc per als poetes i artistes, ja que fan una còpia del món sensible, que al seu torn és una còpia del món de les Idees (còpia de còpia).

La Fundació de l'Acadèmia

Plató volia fer justícia a la memòria de Sòcrates (a qui li semblava injust que el condemnessin i morís per dir la veritat). Per això, va fundar l’Acadèmia, on posteriorment va estudiar Aristòtil.

A l'Acadèmia s’ensenyaven els conceptes dels dos mons:

• El món sensible (aparences), percebut pels sentits.
• El món intel·lectual (món d’Idees), on resideix el pensament, la veritat i la realitat (el coneixement intel·ligible).