Dubte metodic
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 8,03 KB
TEXTOS CIENTÍFICSParlem de textos científics quan es tracta de textos que pretenen divulgar la ciencia ne qualsevol dels seus vessants, que intente descriure i explicar els fenòmens naturals. Són, doncs, una eina de treball que permet la transmissió del saber.La característica mes important del llenguatge científic es la precisió. El llenguatge citnífcs no es pot valorar ni analitzar en ell mateix, perquè és només el vehicle divulgador del coneixement científc.Caracterísiques del llenguatge científica) Univocitat. El llenguatge científic no pot ser equívoc o ambigú: ha dutilitzar significats unívocs.b) B) Neutralitat. El llenguatge científic no acostuma a tenir connotacions ni matisos afectius.c) Simplificació. Les estructures gramaticals tendiesen a la simplificació (subjecte+verb+complements). Sutilitza el presentd) Lèxic universal. Una bona part de les paraules que susen en els textos científics tenen unes arrels comunes en la majoria de llengües. Ji trobam termes que estan poc evolucionats respecte del llatí o el grec. e) Termes precisos: el vocabulari és tan ampli com el corpus que abraça la ciencia: cada mot es refereix a un element i cada element a un mot.f) Ús dels recursos gràfics. Els textos científics soviet contenen dades que sexposen mitjançant altres recursos paral·lels al del discurs pròpiament dit (cifres, grafies, esquemes, fotografies)TEXTOS HUMANÍSTICS Anomenem textos humanístics tots aquells textos que mostren una àmplia i sòlida cultura dels seus autors i una preocupació per tot allò que és esencial en lésser humà.Es tracta de textos argumentatius que busquen convèncer els lectors de la validesa de la tesi esposada, conduint hàbilment el raonament amb idees sòlides, difícilment refutables. Sovint són textos redactats amb una bella retòrica i on surten força cultimes.Aquest tipus de textos abraá un ventall molt ampli de possibilitats: podem considerar com a text humanístic qualsevol text que ens parli de filosofia, però també qualsevol article aparegut en algun diari que, tot comentant un fet recent, vulgui fer-nos reflexionar sobre la conducta humana, els seus capricis i els seus perills. En general, podem considerar textos humanístics tots auqells que tracten temes vinculats amb allò que anomenen humanitats, una àrea del coneixement que es caracteritza més per la reflexió que no pas per lexperimentació.TEATRE: CARACT.-> Estructura. -actes -quadres -escenes / Forma. Diàleg i també monòleg / Acotacions. És el text q no prnuncien ls actrs, scrt gnrlmnt x lautor, pretén aclarir/ Temps. -Dramàtic, -de la ficció/ Espai. -dramatic: és el representat altext . -Escènic: espai perceptible en l’escena. GÈNERES.-> Tragèdia: Obra dramàtica d’assumpte elevat en què intervenen personatges enfrntats a forces invencibles. Drama: text dramatic de conflctes menys transcendents q els de la tragèdia. Comèdia: text teatral q rpresenta els costats festiu i alegre de la realitat, mb accions de la vda quotidiana i amb desenllaç feliç. Teatre musical: -òpera: obra teatral composta pelcant
La Marta: Es una noia bastant jove, psicològicament la Marta és un personatge una mica inestable, ja que al llarg de l'obra els seus sentiments van canviant. De primer, se'ns presenta com una dona freda, distant, i reservada, també com una dona bastant innocent ja que la obliguen a casar-se amb una persona a qui no estima, i ella no fa res per a impedir-ho, sinó que accepta i és resigna a casar-se amb en Manelic. Entre el primer i a meitat del segon acte, la Marta no es té respecte a ella mateixa, ni tampoc s'estima la seva pròpia vida, té una autoestima molt baixa. Però en el moment en que comença a estimar una altre persona, (en Manelic), comença a respectar-se i a valorar-se cada cop més. La Marta es pot considerar en certa manera també un personatge marginat, ja que els seus orígens són molt pobres. Ella i el seu pare adoptiu van a parar a la Terra Baixa d'en Sebastià, i van ser acollits per a ell, i comencen a treballar al molí. Molta de la gent de la Terra baixa té certs prejudicis contra la Marta, pels seus orígens. En fer-se gran, la Marta es deixa endur per en Sebastià, que li va donar acolliment, i la va encegar, amb maltractaments psicològics. La Marta es mostra feble davant d'ell però és capaç de posar-se ferma davant d'un a altra persona com per exemple el Manelic, també és amable i dòcil per una part, però per una altre banda sap ser agressiva. En Manelic: En Manelic és originari de la Terra Alta, símbol de la puresa, la simplicitat i la tranquil·litat. Però al passar en temps en la Terra baixa, aquest societat urbana i hipócrita, el fa canviar, tornant-lo desconfiat, i finalment per a la innocència matant en Sebastià. En tota la seva vida no ha vist més persones que els seus pares i en Tomàs, un ermità, i ha viscut sempre de les seves ovelles. És una persona innocent, amb trets i instints animals. Arriba de la terra alta a la terra baixa per casar-se amb la Marta, la noia amb qui sempre havia somniat. El seu casament, però, és un engany, i de ser el que més desitjava en aquest món passa a ser una tortura que l'empeny a tornar a la Terra Alta. Així, els sentiments d'en Manelic cap al poble, la Marta i la Terra Baixa canvien al llarg de l'obra fins arribar a un punt que són insostenibles per a ell. A la terra baixa, en Manelic es discriminat pel fet de no ser d'allà mateix de on soLn tots els altres. Es el personatge, víctima de la Terra baixa. En Manelic mata el seu contrincant, el Sebastià, i se'n torna amb la Marta a la Terra Alta, sent aquest un final feliç. En Sebastià: És un personatge arrogant, amb un gran sentiment de superioritat que no canvien en cap moment de l'obra, creu que tot ho té sota control, i això és el que el mata. Ell és l'amo de tot. Es una persona que el poder el fa ser egoista i pensar només en ell mateix, es fa respetar per el seu caràcter que imposa. El seu sentiment per la Marta és molt clar i li fa molta de ràbia que ella es porti bé amb el Manelic, perquè ell vol a la Marta per ell tot sol, això fa veure que és un personatge, molt masclista, es creu superior a les dones, només pel fet de ser dona, i això es veu, tan sols a simple vista quan ell tracta amb la Marta. Elements oposats i/o antagònics entre en Sebastià i en Manelic: En comparar els dos personatges, es veu que són totalment oposats. En Sebastià, és un feudal poc generós, gens amable, una persona que només pensa en ell mateix, fins arribar al punt del conflicte del casament entre la Marta i en Manelic, per a obtenir els diners que deu. En Manelic, és un personatge, que clarament s'oposa a en Sebastià, és un bon home, innocent i carinyós, que estima la natura, i el seu entorn, al arribar a Terra baixa, no encaixa en aquella societat de jocs i enganys. També, es veu que són molt oposats, en la relació que tenen amb la Marta, ja que en Sebastià, arriba a xantejar-la psicològicament, i en Manelic, encara que ella al principi no l'estimés i no el tractés massa bé, ell continua estant amb ella i estimant-la.
La Marta: Es una noia bastant jove, psicològicament la Marta és un personatge una mica inestable, ja que al llarg de l'obra els seus sentiments van canviant. De primer, se'ns presenta com una dona freda, distant, i reservada, també com una dona bastant innocent ja que la obliguen a casar-se amb una persona a qui no estima, i ella no fa res per a impedir-ho, sinó que accepta i és resigna a casar-se amb en Manelic. Entre el primer i a meitat del segon acte, la Marta no es té respecte a ella mateixa, ni tampoc s'estima la seva pròpia vida, té una autoestima molt baixa. Però en el moment en que comença a estimar una altre persona, (en Manelic), comença a respectar-se i a valorar-se cada cop més. La Marta es pot considerar en certa manera també un personatge marginat, ja que els seus orígens són molt pobres. Ella i el seu pare adoptiu van a parar a la Terra Baixa d'en Sebastià, i van ser acollits per a ell, i comencen a treballar al molí. Molta de la gent de la Terra baixa té certs prejudicis contra la Marta, pels seus orígens. En fer-se gran, la Marta es deixa endur per en Sebastià, que li va donar acolliment, i la va encegar, amb maltractaments psicològics. La Marta es mostra feble davant d'ell però és capaç de posar-se ferma davant d'un a altra persona com per exemple el Manelic, també és amable i dòcil per una part, però per una altre banda sap ser agressiva. En Manelic: En Manelic és originari de la Terra Alta, símbol de la puresa, la simplicitat i la tranquil·litat. Però al passar en temps en la Terra baixa, aquest societat urbana i hipócrita, el fa canviar, tornant-lo desconfiat, i finalment per a la innocència matant en Sebastià. En tota la seva vida no ha vist més persones que els seus pares i en Tomàs, un ermità, i ha viscut sempre de les seves ovelles. És una persona innocent, amb trets i instints animals. Arriba de la terra alta a la terra baixa per casar-se amb la Marta, la noia amb qui sempre havia somniat. El seu casament, però, és un engany, i de ser el que més desitjava en aquest món passa a ser una tortura que l'empeny a tornar a la Terra Alta. Així, els sentiments d'en Manelic cap al poble, la Marta i la Terra Baixa canvien al llarg de l'obra fins arribar a un punt que són insostenibles per a ell. A la terra baixa, en Manelic es discriminat pel fet de no ser d'allà mateix de on soLn tots els altres. Es el personatge, víctima de la Terra baixa. En Manelic mata el seu contrincant, el Sebastià, i se'n torna amb la Marta a la Terra Alta, sent aquest un final feliç. En Sebastià: És un personatge arrogant, amb un gran sentiment de superioritat que no canvien en cap moment de l'obra, creu que tot ho té sota control, i això és el que el mata. Ell és l'amo de tot. Es una persona que el poder el fa ser egoista i pensar només en ell mateix, es fa respetar per el seu caràcter que imposa. El seu sentiment per la Marta és molt clar i li fa molta de ràbia que ella es porti bé amb el Manelic, perquè ell vol a la Marta per ell tot sol, això fa veure que és un personatge, molt masclista, es creu superior a les dones, només pel fet de ser dona, i això es veu, tan sols a simple vista quan ell tracta amb la Marta. Elements oposats i/o antagònics entre en Sebastià i en Manelic: En comparar els dos personatges, es veu que són totalment oposats. En Sebastià, és un feudal poc generós, gens amable, una persona que només pensa en ell mateix, fins arribar al punt del conflicte del casament entre la Marta i en Manelic, per a obtenir els diners que deu. En Manelic, és un personatge, que clarament s'oposa a en Sebastià, és un bon home, innocent i carinyós, que estima la natura, i el seu entorn, al arribar a Terra baixa, no encaixa en aquella societat de jocs i enganys. També, es veu que són molt oposats, en la relació que tenen amb la Marta, ja que en Sebastià, arriba a xantejar-la psicològicament, i en Manelic, encara que ella al principi no l'estimés i no el tractés massa bé, ell continua estant amb ella i estimant-la.