Plafons de comunicació i suports electrònics: convencionals i comunicadors

Plafons de comunicació:

Els plafons de comunicació són suports en els quals es disposa el repertori de vocabulari amb el qual la persona usuària elaborarà els seus missatges.

• Es confeccionen de forma individualitzada:

• Capacitats i necessitats de cada persona usuària:

  • Habilitats motrius, cognitives i sensorials.

  • Habilitats de comprensió.

  • Habilitats d'emissió de missatges.

• Organització del sistema gràfic propi de la persona:

  • Espai adaptat a les possibilitats motrius i visuals.

  • S'acomoden els signes amb una determinada grandària.

• Diferenciació entre plafons o suports:

  • Convencionals.

  • Electrònics.

Suports convencionals:

• Instruments poc costosos.

• Els més utilitzats:

  • Fitxes = Petites cartolines individuals plastificades:

    • A cadascuna li correspon un pictograma.

    • Nombre molt petit (vocabulari reduït).

  • Taulers = Suport rígid amb una sola superfície o cara:

    • ETRAN = Taulers transparents de metacrilat o plàstic.

    • Suports verticals on es col·loquen els símbols.

  • Quaderns o llibres de comunicació:

    • Cartolina plastificada.

• Es poden estructurar en forma de:

  • Full (grandària quartilla o foli).

  • Díptic o tríptic plegat.

  • Quadern.

• Els símbols s'agrupen segons situacions comunicatives habituals.

• S'estructuren perquè resulti fàcil construir frases correctes:

  • Clau S + V + O (subjecte-verb-objecte):

    • La més usual és la de Fitzgerald.

Suports electrònics:

• Permeten aplicar la tecnologia informàtica i electrònica.

• Acoblats a la cadira de rodes, en una safata amb braç articulat.

• Àmplies potencialitats:

  • Àmplia base de dades de signes.

  • Major interactivitat.

  • Incorporació de veu, que s'activa en pressionar una casella:

    • Veu digitalitzada: gravada prèviament.

    • Veu sintetitzada: converteix el text en parla.

COMUNICADORS:

Els comunicadors són dispositius electrònics portàtils que permeten l'emissió de missatges en veu alta.

• La comunicació s'estableix pressionant unes caselles:

  • Signes o pictogrames que componen el codi de la persona.

  • A cada signe se li assigna una paraula o una frase.

  • Quan s'activa la casella corresponent, dóna sortida de veu.

• Segons la complexitat de la tecnologia emprada:

  • Comunicadors de baixa tecnologia.

  • Comunicadors d'alta tecnologia.

Comunicadors de baixa tecnologia:

• Dispositius senzills: només cal una pulsació sobre una casella.

• Superfície amb un nombre determinat de caselles:

  • Plantilles transparents amb els símbols que s'activaran.

• Número limitat de caselles:

  • Possibilitat de crear missatges reduïda.

  • Diferents nivells.

• S'han de programar prèviament.

Comunicadors d’alta tecnologia:

• Aspecte semblant al d'un ordinador portàtil.

• Gran potencialitat:

  • Pantalles canviants i configurables:

    • Multiplicació de les prestacions.

  • Permet gravar multitud de respostes en forma de frase.

  • Permeten la combinació de caselles per produir frases encadenades més completes.

  • Sistema de predicció per icones per encadenar missatges. Pantalles dinàmiques per enllaçar automàticament les caselles. Solen incloure un programari per al disseny de les plantilles.

  • Alguns permeten l'emissió en veu sintetitzada.

Ordinadors, tauletes, telèfons:

• Són substituïts per dispositius convencionals:

• Ordinadors, tauletes o smartphones:

  • Còmodes.

  • Es porten i susen amb facilitat.

  • Només cal instal·lar el programari adequat.

Denominem mode d'accés als mitjans i dispositius que utilitza la persona per seleccionar els símbols del suport.