Plaer i felicitat

1. Per a John Stuart Mill els plaers es diferencien en qualitat i quantitat. La qualitat està determinada per la facultat humana a la que proporcionen goig; si aquesta facultat és de major dignitat seu goig serà qualitativament superior. En canvi, si és de menor dignitat, aquest serà qualitativament inferior. És preferible menor QUANTITAT d'un plaer superior a major d'un inferior. Ja en el cap. II de l'obra l'argument avança des de la necessitat d'establir una jerarquia de plaers. Així, en Mill són preferits els plaers mentals sobre els corporals, no per la seva major persistència, seguretat, economia, com sempre havia defensat els utilitaristes, sinó per ser intrínsecament més desitjables i valuosos.
2. El Principi d'utilitat és un principi filósòfic creat per l'Utilitarismeque considera que allò que és correcte és allò que proporciona el major bé possible a la major quantitat de persones possible. Es tracta així d'un principi de l'èticateleològica, que basa els judicis de la moralen les conseqüències de les accions. Alguns dels autors fonamentals de l'Utilitarisme serien Jeremy Bentham, James Millo John Stuart Mill. El principi d'utilitat té les mateixes sancions que els altres sistemes ètics . Si se em pregunta què vol dir diferència de qualitat entre els plaers, o què fa que un plaer, en tant que plaer, sigui més valuós que un altre, prescindint de la seva superioritat quantitativa, solament trobo una resposta possible; si, de dos plaers, n'hi ha un al qual, independentment de qualsevol sentiment d'obligació moral, donen una decidida preferència tots o gairebé tots els que tenen experiència d'ambdós, aquest és el plaer més desitjable. 
3. Mill accepta que la felicitat no és un etern i successiu èxtasi, sinó una existència integrada per moments d'exaltació, dolors escassos i molts plaers i com a fonament de tot. S'entén per felicitat el plaer, i l'absència de dolor ; per infelicitat , el dolor i l'absència de plaerS'entén per felicitat el plaer, i l'absència de dolor ; per infelicitat , el dolor i l'absència de plaer. Els humans considerem i pensem que el terme felíçitat és tot allò que ens aporta satisfacció, plenitud, un cop que es descobreix la satisfacció i el seu plaer, trovar un grau de difciultat inferior no es molt probable. A més a més les nostres facultats en ho permeten, si no fóssim conscients del que ens aporta satisfacció, la nostre felíçitatb s’hauria adaptat a les nostres capacitats per trovar-la.

4

Per Bentham la felicitat està vinculada a la QUANTITAT de plaer . És , doncs ,

una concepció aritmètica, agregativa . Per Mill , per contra , l'important és la QUALITAT dels plaers ; per això els plaers de l'esperit són més importants que els del cos , i és preferible ser un " Sòcrates insatisfet "abans que un porc satisfet . La famosa formulació de Mill d’utilitarisme es coneix como el principi de la major felicitat, es Déu actuar sempre amb el fin de produïr la major felicitat per el major número de persones, dins de la part raonable. La major contribució de Mill al utilitarisme es el seu argument per la separació qualitativa dels plaers.Soté que els plaers Intel.Lectuals i morals són superiors a les formes més físisiques del plaer. Bentham tracta a totes les formes de felciitat com iguals, mentres que Mill sosté que els plaers Intel.Lectuals i morals son superiors a les formes més físiques del plaer. Mill distingeix entre keicitat i satisfacció afirmant que la primera té major valor que la segona, una creença ingenisoament encapsulada en la afirmació de que “es millor ser un humà insatisfet que porc satisfet. Com a semblança  per als dos la feliciitat es una conseqüencia de les accions morals  que duen a terme les persones. Bentham considera que la felicitat de l'individu s'identifica amb els interessos de la humanitat . Anar contra la satisfacció d'un desig individual és anar contra la humanitat de la qual aquest individu forma part perquè tota satisfacció ha de ser considerada imparcialment com dotada del mateix valor . Per això de vegades se li identifica amb el UTILITARISME INDIVIDUALISTA.

5. Mill defensava el liberalisme social, considerava que el lliure desenvolupament de la individualitat de la individualitat, el desenvolupament personal era el q proporcionava la felciitat individual.

6
. Un argument bàsic de Mill fou l'anomentat Principi del dany, és a dir, la gent es lliure de fer el que li sembli convenient sempre que això no suposi un dany o perjudici als interessos dels altres. En base a aquest argument, Mill defensà que el paper de l'Estat hauria de ser la supresió de les barreres a la llibertat, com ara algunes lleis, i reduir-les en base exclusivament al principi del dany.Si que ha d’haver un límit en la lliberat individual perque la felicitat que cal ponderar no es limita només a lautor de l’acció, sinó que s’estén a tots els afectats per ella; la major felicitat pel major nombre de persones o felicitat general. Al fer una acció dolenta s’ha de analitzar a quantes persones afecta,fer el mínim  dany posible(principi del dany).   

7

En aquella época era una societat estamental, religiosa católica, el poder era autoritàri, i aquí dona lloc a aquest pensament en el qual l’estat ha de donar les mateixes oportunitats i promulgar la igualtat per a tots els individus. Sobretot centrnt-se en la millora de qualitat de vida en les clases treballadores.-Pricnipi de l’economia poltiica (1848)/Consideracions sobre el govern representatiu, on demostra la seva posición demócrata, el sufragi universal i la societat d’una manera o una altra influeix en les decisions preses per els governs.