Friedrich Nietzsche: Vitalisme, Genealogia de la Moral i Crítica del Llenguatge
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,88 KB
La filosofia vitalista de Nietzsche: El concepte de vida
En la filosofia de Nietzsche, el concepte de vida és el fil conductor. Nietzsche és vitalista i, per tant, considera la vida com tot el que hi ha. Cal que l’home visqui intensament i sigui capaç d’afrontar l’existència amb totes les seves conseqüències.
Les tres etapes del pensament nietzscheà
En el seu pensament es poden distingir tres etapes:
- Primera etapa: Crítica als valors. Fa una crítica contra tots els valors establerts en la cultura occidental i diu que l’home s’ha fet esclau de les seves pròpies creacions i ha acabat adorant-les.
- Segona etapa: Nihilisme. L’home ha de ser capaç de veure que no pot viure sense allò transcendent. Es destrueixen tots els valors establerts i neix el Nihilisme, on l’home és capaç de crear nous valors, és a dir, transformar els valors transcendents en valors humans.
Anàlisi de la moral: La Genealogia de la moral
En una de les seves obres, La Genealogia de la moral, Nietzsche fa una crítica de la cultura occidental, així com de la moral cristiana. Nietzsche vol descobrir l’origen psicològic de les idees d’allò bo i allò dolent i, mitjançant el seu anàlisi, determina el seu origen en la filosofia grega.
La moral grega i la tragèdia
Pels grecs, la virtut és la força de viure intensament. S’estableix una relació entre allò Apol·lini i allò Dionisíac. La unió i la lluita d’aquests elements forma la tragèdia, i l’home bo és aquell capaç d’afrontar la tragèdia.
L'error de Sòcrates, Plató i el cristianisme
Amb les concepcions de Sòcrates, Plató i del cristianisme, la cultura occidental comet un gran error: creure que serem feliços i bons si som capaços de viure racionalment i neguem els instints.
- Sòcrates, Plató i el cristianisme consideren els esclaus com a bons i els senyors com a dolents.
- La moral dels esclaus és considerada per Nietzsche com la moral del cristianisme.
En canvi, els homes nobles tenen la moral de la Voluntat de Poder i del Superhome, és a dir, són capaços d’afrontar l’existència i creen nous valors per viure la vida intensament.
Veritat i mentida en sentit extramoral
La teoria del llenguatge de Nietzsche sorgeix com a conseqüència de la invenció del coneixement en la cultura occidental, ja que no té en compte la seva pròpia naturalesa.
La crítica a la veritat occidental
La veritat, segons la cultura occidental, és l’adequació amb la realitat. És a dir, el coneixement és el domini de la realitat. Per tant, la realitat ha de ser estable, permanent i immutable.
Per Nietzsche, aquesta és la ficció metafísica, ja que no podem conèixer un món que no existeix ni podem fer ciència d’allò canviant.
El concepte, la metàfora i el devenir
L’episteme per la cultura occidental és un conjunt de relacions conceptuals, establint un vincle entre la paraula i la cosa. La paraula és estable i permanent.
Un altre error és racionalitzar allò que no es pot. Les paraules o conceptes no poden determinar la realitat perquè són fixes. I la realitat és un devenir constant, és a dir, canvi. Per tant, l’única forma de conèixer aquesta realitat és a partir de la metàfora.
La veritat és una metàfora perquè no es pot restringir a conceptes. La utilització de la metàfora permet l’adequació amb el devenir constant. És a dir, la realitat és devenir constant i no hi ha cap món ideal, sinó que tot regeix per l’experiència, i aquesta experiència és la vida.