PGC - Principis comptables, auditoria i fiscalitat

Pla General de Comptabilitat (PGC)

PGC: És el text legal que estableix el marc tècnic de la normativa comptable i té com a finalitat fonamental aconseguir que la informació econòmica i financera de les empreses sigui fiable i comparable.

Marc conceptual

Marc conceptual: Conjunt de fonaments, principis i conceptes bàsics que inspiren tot el pla i serveixen com a instrument que dona unitat i concordança al conjunt normatiu. Comptes anuals: pèrdues, etc., i la informació clara.

Principis comptables

• Empresa en funcionament: Els estats financers es preparen prenent com a base que l'activitat de l'empresa continuarà en un futur previsible.
• Data del fet: Implica el registre comptable de les transaccions i altres esdeveniments empresarials, atenent al corrent real que els origina i no al corrent monetari.
• Uniformitat: Estableix l'obligatorietat de mantenir en el temps un criteri adoptat per l'empresa dins de les alternatives permeses.
• Prudència: Implica la inclusió d'un grau raonable de precaució en les estimacions fetes en condicions d'incertesa i circumstàncies.
• No compensació: Prohibeix la compensació de les partides d'actiu amb les de passiu i de despeses amb els ingressos; a més, s'han de valorar de manera separada els elements integrants dels comptes anuals.
• Importància relativa: Permet la no aplicació estricta d'algun principi o criteri comptable quan la incidència quant i qualitativa sigui escassament significativa.

Grups de comptes

1. Grup 1: Finançament bàsic (capital social)
2. Grup 2: Actiu no corrent (construcció)
3. Grup 3: Existències (mercaderies)
4. Grup 4: Creditors o deutors (proveïdors, clients)
5. Grup 5: Comptes financers (caixa)
6. Grup 6: Compres i despeses (sis)
7. Grup 7: Vendes i ingressos (venda mercaderies)

Auditoria

Auditoria: Consisteix a analitzar si les anotacions que estan plasmades en els documents comptables descriuen adequadament els fets que les han produït. Té com a objectiu elaborar un informe sobre la fiabilitat de la informació econòmica i financera analitzada.

Legislació fiscal

La legislació fiscal està formada, bàsicament, per la Llei General Tributària, que estableix el marc general per al desenvolupament de les diferents normes tributàries. Els tributs es classifiquen en taxa, contribució i impostos.

La taxa: Prestacions de diners fetes a un ens públic per la realització d'una activitat amb un benefici per a l'usuari.

Les contribucions: Són diners ingressats a un ens públic per un particular, per un motiu determinat, i el benefici és per a una col·lectivitat.

Els impostos: Són pagaments exigits per les administracions públiques sense que hi hagi una contraprestació directa al contribuent. Els impostos poden ser:

• Progressiu: augmenta a mesura que augmenta la base imposable.
• Proporcional: la mateixa proporció aplicable sempre.
• Regressiu: disminueix la càrrega relativa a mesura que augmenta la base imposable.

IRPF

IRPF: És un tribut de caràcter personal, progressiu i directe que grava la renda de les persones físiques d'acord amb les circumstàncies personals.

IS

IS: És un tribut de caràcter directe i personal que grava la renda de les societats i altres entitats jurídiques.