El Període d'Entreguerres: Crisi, Feixisme i Nazisme

Prosperitat americana i penúria europea

Estats Units: els "Feliços Anys 20"

Els Estats Units van ser els grans beneficiats de la Primera Guerra Mundial. En acabar el conflicte, es van convertir en la primera potència econòmica mundial gràcies a:

• Una producció agrícola i industrial molt alta, que representava gairebé la meitat de la producció mundial.
• Una gran competitivitat respecte a altres mercats.
• L'obertura de nous mercats internacionals.

Aquesta prosperitat va donar lloc al consum de masses, impulsat per:

• L'augment dels salaris obrers.
• Les primeres grans campanyes publicitàries.
• La popularització de les compres a terminis.

La banca americana i el dòlar

La banca americana es va convertir en la principal inversora mundial i el dòlar ($) va substituir la lliura esterlina com a moneda de canvi de referència internacional. La prosperitat es reflectia en un gran auge de la Borsa, on els bons resultats empresarials feien augmentar constantment la demanda d'accions.

Desequilibris i crisi imminent

Aquesta prosperitat, però, va evidenciar desequilibris entre sectors productius que van desembocar en una crisi econòmica a partir de 1926:

• Sector agrícola: Els preus agrícoles no augmentaven al mateix ritme que els industrials, i molts pagesos s'havien endeutat per adquirir noves terres i maquinària.
• Sector industrial: L'augment dels salaris no es reflectia proporcionalment en els beneficis, i la sobreproducció començava a ser un problema greu.

La difícil situació a Europa

En contrast amb l'expansió nord-americana, la guerra va empobrir els països europeus, que van haver de fer front als enormes deutes de guerra. La situació era especialment greu a Alemanya, que no podia pagar les reparacions de guerra exigides pel Tractat de Versalles. Això va provocar una hiperinflació gegantina, amb la devaluació de la moneda, un augment descontrolat de l'atur i un descens dràstic del nivell de vida.

L'"American Way of Life"

El creixement econòmic nord-americà es va perllongar entre 1918 i 1929, una dècada de prosperitat coneguda com els "feliços anys 20". L'estil de vida americà (American Way of Life), fonamentat en el consum massiu de béns i en els nous mitjans de comunicació, es va convertir en un model a seguir per a tothom.

La "new woman" del segle XX

Un nou model femení

Durant la primera dècada del segle XX, va sorgir un nou model femení inspirat en la "new woman" americana. Tot i que l'estructura familiar jeràrquica, amb l'home com a cap de família, es mantenia, la dona va començar a guanyar independència econòmica i a qüestionar l'autoritat masculina, assolint nous drets.

Accés a noves feines i educació

• Noves feines: Després de la guerra, moltes dones van començar a treballar en el sector terciari, ocupant llocs que fins aleshores es consideraven masculins (administratives, sanitat, etc.). No obstant això, rebien sous inferiors als dels homes per feines similars.
• Educació: A partir de 1920, cada vegada més dones de classe mitjana accedien a l'educació. L'índex d'analfabetisme femení va arribar a ser inferior al masculí, encara que només una minoria continuava els estudis a la universitat.

Nous costums socials

El canvi en la dona dels anys 20 es va fer molt visible en l'aspecte físic i en els costums socials: van canviar els pentinats, la forma de vestir, i van començar a realitzar activitats abans reservades als homes, com conduir cotxes o fumar en públic.

El dret a vot: les sufragistes

En diversos països europeus, el moviment sufragista lluitava pel dret a vot femení. Les sufragistes creien que el vot els donaria més drets, capacitat de decisió i la possibilitat d'aconseguir la igualtat social. El primer país a concedir el vot femení va ser Nova Zelanda (1893). Les dones espanyoles van haver d'esperar fins al 1931.

Per què es va enfonsar la Borsa de Nova York?

La bombolla especulativa

Durant els anys 20, es va crear una bombolla borsària. Tot i que l'economia real mostrava signes de debilitat, el valor de les accions a la borsa no parava d'augmentar. Això va generar una bombolla especulativa, una desconnexió total entre el valor real de les empreses i el preu de les seves accions.

El Crac del 29

El 1929, molts accionistes van prendre consciència que la cotització de les accions era molt superior al seu valor real i que no continuarien pujant indefinidament. El 24 d'octubre de 1929, conegut com el "Dijous Negre", una onada de vendes massives va col·lapsar la Borsa de Nova York. Tothom volia vendre les seves accions i ningú volia comprar-les, la qual cosa va provocar que el seu valor caigués en picat. Així es va produir el Crac del 29.

Les conseqüències van ser immediates:

• Milers d'inversors, grans i petits, es van arruïnar.
• Els ciutadans, espantats, van anar en massa als bancs a retirar els seus diners.
• Molts bancs no van poder fer front a la demanda i van fer fallida.

La Gran Depressió

El crac borsari va provocar una disminució dràstica del consum, el tancament de milers de fàbriques i un augment massiu de l'atur. Moltes famílies van caure en la misèria. El col·lapse de tots els sectors econòmics (indústria, comerç i agricultura) va provocar una recessió econòmica generalitzada coneguda com la Gran Depressió.

La crisi es va estendre ràpidament des dels Estats Units a la resta del món a través de la reducció del crèdit i la caiguda del comerç mundial. A partir de 1930, la majoria de països van patir fallides bancàries, disminució de la producció i un augment de l'atur.

El "New Deal" de Roosevelt

Davant la gravetat de la crisi, el 1932 va guanyar les eleccions als EUA Franklin D. Roosevelt, amb un programa per superar-la anomenat New Deal (Nou Pacte). El seu objectiu era reactivar l'economia mitjançant la intervenció de l'Estat:

• Àmbit econòmic: Va ajudar empreses privades en dificultats i va crear empreses públiques.
• Àmbit social: Va impulsar un gran pla d'obres públiques per crear ocupació, va augmentar els salaris i va reduir la jornada laboral.

Itàlia: de la democràcia al feixisme

La crisi italiana de la postguerra

Itàlia, tot i ser un dels vencedors de la Primera Guerra Mundial, va patir greus seqüeles humanes i econòmiques. La postguerra va estar marcada per una profunda crisi econòmica que va generar una gran tensió social, amb un augment del cost de la vida, atur i misèria. Aquesta tensió es va concretar en moviments revolucionaris i ocupacions de terres i fàbriques. A més, hi havia una forta inestabilitat política, ja que els governs de la monarquia de Víctor Manuel III no aconseguien majories suficients per governar.

L'ascens de Benito Mussolini

En aquest context, va aparèixer la figura de Benito Mussolini, qui el 1919 va crear els Fasci di Combattimento, grups paramilitars uniformats amb camises negres. El 1921, aquests grups es van transformar en el Partit Nacional Feixista, amb un programa basat en la construcció d'un estat fort i una política exterior expansionista. Ràpidament va obtenir el suport de la burgesia, l'Església i la monarquia.

A les eleccions de 1922, el Partit Feixista només va aconseguir 22 diputats. Llavors, Mussolini va denunciar la incapacitat del govern i va organitzar l'octubre d'aquell any la Marxa sobre Roma. Pressionat, el rei el va nomenar cap de govern.

La instauració de la dictadura feixista

A partir de 1924, Mussolini va començar a governar per decret, iniciant la dictadura feixista. Es va crear un estat totalitari on només existia el Partit Feixista. Amb l'ambició de controlar el Mediterrani, el 1935 va envair Etiòpia.

L'accés del Partit Nazi al poder a Alemanya

La inestable República de Weimar

El 1918, després de l'abdicació del kàiser Guillem II, es va proclamar la República de Weimar a Alemanya, amb una constitució democràtica. No obstant això, va haver de fer front a enormes dificultats:

• Una greu situació econòmica, agreujada per les reparacions de guerra.
• Insurreccions comunistes.
• La violència de grups d'extrema dreta.

L'expansió del Partit Nazi i la seva ideologia

En aquest clima va sorgir Adolf Hitler, un soldat desmobilitzat que no acceptava la derrota alemanya. El 1920 va ingressar al Partit Nacionalsocialista dels Treballadors d'Alemanya (NSDAP o Partit Nazi) i aviat es va convertir en el seu líder. La seva ideologia es basava en:

• El rebuig a la democràcia parlamentària i l'odi als bolxevics.
• Un profund antisemitisme i la defensa de la superioritat de la raça ària.
• L'objectiu de forjar un gran imperi (Reich) que unís tots els pobles de llengua alemanya.

Per convèncer les classes treballadores, Hitler va utilitzar la demagògia, prometent feina i millores salarials, mentre culpava els jueus i els comunistes de tots els mals d'Alemanya.

Com va guanyar Hitler les eleccions?

La crisi de 1929 va causar un desastre en l'economia alemanya, enfonsant el país en la misèria. El 1932 hi havia 6 milions d'aturats i un enorme descontentament social. La societat es va radicalitzar, donant suport a partits extremistes. Davant la manca de majories parlamentàries estables, Hitler va ser nomenat canceller el gener de 1933. L'agost de 1934, després de la mort del president Hindenburg, es va proclamar Führer i Canceller del Tercer Reich.

L'Alemanya nazi: un règim totalitari

La instauració de la dictadura

A partir de 1933, es va iniciar la identificació total entre el Partit Nazi i l'Estat sota l'autoritat absoluta de Hitler. Alemanya es va convertir en una dictadura:

• Es van dissoldre tots els altres partits polítics i sindicats.
• L'administració pública va ser depurada de funcionaris no afins al règim.
• Tots els poders de l'Estat es van concentrar en la figura de Hitler.

Autarquia i rearmament

El Tercer Reich va promoure una política econòmica basada en l'autarquia (autosuficiència econòmica) i el rearmament. L'Estat es va concentrar en projectes militars i expansionistes, donant prioritat a la indústria d'armament, la qual cosa va ajudar a reduir l'atur.

Un nacionalisme expansionista

El nacionalisme de Hitler, basat en la idea de la superioritat de la raça ària, volia implantar un nou ordre europeu basat en el domini germànic. Aquestes ambicions expansionistes necessitaven un exèrcit poderós. Amb pretextos pacifistes, Hitler va reforçar l'exèrcit i va adoctrinar la joventut per a la guerra, preparant el camí cap a la Segona Guerra Mundial.

La nazificació de la societat

L'Estat nazi buscava una unitat ideològica absoluta. Es va crear el Ministeri de Cultura i Propaganda, dirigit per Joseph Goebbels, per "nazificar" tots els aspectes de la vida:

• Es va anul·lar la llibertat intel·lectual i es va introduir una censura rígida.
• Es va reorganitzar i polititzar l'educació.
• Es van crear les Joventuts Hitlerianes per adoctrinar els joves.

La persecució dels jueus

La idea de la puresa racial va portar a la persecució sistemàtica de minories com gitanos, discapacitats i, especialment, jueus.

• 1933: Boicot als negocis jueus.
• 1935: Aprovació de les Lleis de Nuremberg, que privaven els jueus de la ciutadania alemanya.
• 1938: Els jueus van ser obligats a portar un distintiu identificatiu.
• A partir de 1933, es van començar a crear camps de concentració per a dissidents polítics i grups considerats "indesitjables".