L'evolució de l'URSS: De Stalin a la Crisi del Bloc

L'evolució de l'URSS (1950-1980)

• Consolidació del sistema soviètic (1950):
  • Supressió de la propietat privada dels mitjans de producció.
  • Planificació econòmica centralitzada.
  • Col·lectivització de la terra.
  • Gran inversió en la indústria pesant, armamentística i nuclear.
• L’agricultura col·lectivitzada era ineficient i hi havia escassetat de béns de consum.
• L’Estat proveïa serveis bàsics a la població, però la nomenklatura gaudia de privilegis.
• L'era de Stalin:
  • Identificació entre partit i Estat.
  • Culte a la personalitat.
  • Repressió política i extensió del gulag.
• La desestalinització de Khrusxov (després de 1953):
  • Crítica al culte a la personalitat i a la repressió.
  • Amnistia política i desmantellament parcial del gulag.
  • Reformes econòmiques, progrés científic i millora de les condicions de vida.
  • Relaxació parcial de la censura (desglaç).
• L'immobilisme de Brezhnev (1964-1982):
  • Estancament econòmic i empitjorament de les condicions de vida.
  • La crisi del 1973 agreujà la situació.

Dissidències al bloc soviètic

• Berlín Est (1953): protesta obrera.
• Polònia (1956): revolta a Poznan.
• Hongria (1956): insurrecció popular a Budapest.
• Txecoslovàquia (1968): Primavera de Praga.
• Polònia (1980): creació de Solidarnosc, amb suport internacional (Joan Pau II i EUA).

Resum històric

Cap als anys 50, la Unió Soviètica es va recuperar de la guerra mitjançant un sistema comunista basat en la col·lectivització i la planificació estatal, centrant-se en la indústria pesant i l’armament. Tot i garantir serveis bàsics com treball, sanitat o educació, es van generar desigualtats a causa del poder de la nomenklatura. Stalin liderava amb mà de ferro, amb repressió, camps de treball (gulags) i culte a la personalitat. Amb la seva mort el 1953, Khrusxov inicià la desestalinització: es criticà el passat, s’aplicaren reformes econòmiques i es relaxà lleument la censura. Tot i alguns avenços, amb Brezhnev tornà l’estancament econòmic i polític. A l’Europa de l’Est, la submissió a l’URSS provocà revoltes: Berlín (1953), Polònia i Budapest (1956), Praga (1968) i Polònia (1980) amb Solidarnosc, que tingué suport internacional. Aquestes protestes reclamaven més llibertats i reformes, però moltes foren reprimides per mantenir el domini soviètic.