Pensament Polític: Locke, Hobbes, Liberalisme i Marx
Filosofia Política: Locke versus Hobbes
La política de Locke estaria dins del liberalisme, mentre que Hobbes estaria dins de l'absolutisme. En Hobbes, la vida en estat de naturalesa és una situació de guerra civil de tots contra tots. I Locke considera que els humans gaudeixen d'uns drets:
- 1. Dret a la vida.
- 2. Dret a la llibertat: tothom té dret a la llibertat a participar i decidir sobre la seva pròpia vida.
- 3. Dret a la propietat: Locke va tenir una educació cristiana i, doncs, en la Bíblia es deia que tot el que Déu havia creat ho havia fet per a l'home; per tant, TOTS els homes eren propietaris de TOT el que Déu havia creat, així que tot era de tots. Però llavors Locke va dir: L'ésser humà com a individu treballa la seva terra, i llavors té dret sobre aquella terra que treballa, adquireix un dret a quedar-se'ls ja que és ell qui ho ha treballat. Lavors el treball apareix com a "moneda de canvi" (el màxim de terreny que pots tenir és el màxim de terra que pots treballar). És un dret natural però artificial.
També Locke diu que l'ésser humà té un reconeixement i un respecte cap a l'autoritat, i no només cap a l'autoritat, sinó que hi ha respecte mutu, els homes es respecten. I com que pot haver-hi conflictes i que hi hagi algú que no respecti aquests drets, ha d'haver-hi un Estat que pugui garantir la defensa d'aquests drets. Vivien amb autoritats comunals en comunitats de raó i dins d'aquests havia d'haver algú que tingués el "comandu" d'aquella comunitat i manar/decidir. El pacte social que s'estableix és un pacte entre individus i Estat, i l'estat assoleix la responsabilitat de defensar els drets de les persones, però a canvi les persones han de renunciar a posar lleis i renunciar a la violència a defensar els seus drets. És a dir, que l'estat (en aquest cas la policia) s'encarrega d'evitar aquesta violència, i així apareix el nou sistema polític de l'Estat.
El Liberalisme Polític i la Divisió de Poders
Liberalisme polític: Defensa la llibertat dels individus contra el poder absolut de l'estat (unir-se entre persones per manejar el poder públic). Es tractava de treure-li poder a l'estat i per això van dividir-lo en Legislatiu, Executiu i Judicial. El liberalisme polític tracta de tenir una autodefensa contra el possible govern d'un estat sobirà (que és el que dicta les lleis sense comptar amb les persones, i per això les persones pretenen defensar la seva llibertat davant l'opressió de l'estat). S'accepta que hi hagi un capitalisme de mercat (que cadascú vengui el que vulgui i al preu vulgui) i també s'accepta que hi hagi societat classista (que hi hagi classe baixa, mitjana i alta i, depenent del que cadascú aconsegueixi a la vida, estarà a un estatus social més alt o no).
I en aquest liberalisme, la igualtat per a les persones només és igual davant la llei i les altres igualtats no existeixen, perquè hi ha una llibertat econòmica i pot haver-hi classes diferents (entenem per igualtat davant de la llei referint-se a què siguis de la classe social que siguis, si robes vas a la presó). Però no hi ha igualtat de classes, perquè si no estarien en un mateix nivell econòmic i tots viviríem més o menys igual i ningú tindria perquè superar-se, perquè si som tots iguals...? I això és un problema de les persones, perquè les persones som còmodes per naturalesa i per això ha d'haver-hi una competència, perquè si no la gent es quedaria sense fer res. Per això el capitalisme aboga per la competència, però aquesta competència porta a què, si tant et trepitgen el cap, te'l trepitgen.
La Democracia Liberal
Democràcia liberal: Es considera que el sufragi universal (dret a vot) és el més eficaç contra l'actuació dels poders públics. Una democràcia liberal se suposa que és una democràcia on es pot unir la gent per participar a través de sindicats o organismes polítics. Hi ha una llibertat per poder intervenir d'alguna manera en les decisions de l'estat, per poder arribar a canviar el poder públic. Si no hi ha aquesta unió a través de la democràcia, els individus sols no poden arribar fins al poder públic; tenen a través de les unions i la llibertat de pensament reunir-se en organitzacions i poder arribar a tenir actuació sobre els poders públics. És la llibertat democràtica el poder fusionar-se o unir-se en organitzacions i grups de pensament per poder arribar a tenir la força suficient per contrarestar o actuar sobre poders públics.
Els primers teòrics del liberalisme diuen que, com les persones som egoistes, si una persona arriba al poder l'individu està indefens, i per contrarestar això la gent podrà votar i fer-lo fora. Així, a través del vot, poder arribar al poder públic.
Democràcia Liberal-Social i Estat del Benestar
Democràcia liberalsocial: "Estat del benestar" (comparant amb gent de l'Àfrica, aquí hi ha més o menys una classe mitjana econòmica). Després de la Segona Guerra Mundial, les democràcies liberals evolucionen cap a un control de mercat capitalista; és a dir, la democràcia liberal-social ha de tenir el control sobre l'estat capitalista de mercat.
Hi ha una major igualtat econòmica i social i el poder sobre el mercat capitalista. Es reconeixen els drets econòmics i socials i s'exigeix a l'estat una actuació redistributiva (que reparteixi els béns) d'un estat no intervencionista; és a dir, intenta repartir equitativament sobre totes les comunitats (controlar d'alguna forma el capital i no deixar que aquest controli totes les persones, sinó que aquest capital social es distribueixi més equitativament).
La Dialèctica de la Societat segons Karl Marx
Dialèctica de la societat: "En la producció social de la seva vida, els homes contrauen determinades relacions de producció necessàries i independents de la seva voluntat que corresponen a una determinada fase de desenvolupament de les seves forces productives materials"; és a dir, l'home a través del treball entra en un seguit de relacions de producció. I tu no esculls amb qui treballes; les relacions de producció no són voluntàries. I els mitjans amb els quals es produeix (màquines, eines...) allò que uses per produir.
Aquestes relacions de producció es donen en determinades fases del desenvolupament de les forces productives, o sigui, tu pots tenir relacions laborals i aquestes poden variar en funció del procés concret en el qual et trobis. Segons Marx, l'economia neix de les relacions laborals, de les relacions de producció, de les forces productives. Aquesta és l'estructura econòmica, i ara bé, sobre aquesta s'erigeix una superestructura jurídica i política a la qual corresponen determinades formes socials de consciència. Hi ha una ideologia, una creença, una base jurídica, política i sociològica per comprendre la manera de la vida laboral, i això ens fa humans. Depenent de les forces productives i les relacions de producció podem saber quina mena de societat és. Per això Marx diu: "La forma de la vida material condiciona el procés de la vida social, política i espiritual".
"No és la consciència de l'home la que determina el seu ésser, sinó al revés, el seu ésser social el que determina la seva consciència".
Hi ha dues formes d'interpretar les coses: o jo soc un individu amb consciència de mi, que puc determinar la societat, tinc opinió pròpia i personal basant la meva consciència, i aquesta capacitat de saber com soc em blinda contra les opinions dels altres; o al inrevés, perdo la meva personalitat, consciència i faig el que fan els altres (TV, Cuore), llavors la meva consciència queda anul·lada per la consciència social.