La Pàtria d'Aribau: Anàlisi i Significat en la Renaixença Catalana

Anàlisi de "La Pàtria" de Bonaventura Carles Aribau

Amb la publicació d'aquest poema a la revista El Vapor l'any 1833, es considera que s'inicia la Renaixença. Bonaventura Carles Aribau era ben lluny de creure res de semblant, com ho demostra el motiu que el portà a escriure'l: felicitar el seu patró el dia del seu sant, tal com ens diu en els últims quatre versos, els menys interessants. Per motius de feina, Aribau estava destinat a Madrid, des d'on envià el poema a la revista. Hi expressà l'enyor per Catalunya, tot evocant-ne i elogiant-ne, amb tocs emotius i una clara influència romàntica, el paisatge, la història i la llengua.

La Renaixença: Context i Objectius

S'entén per Renaixença el moviment de recuperació política i cultural que, al llarg del segle XIX, es va proposar:

• En primer lloc, dignificar la llengua catalana.
• En segon lloc, restablir als territoris on aquesta es parlava una literatura nacional, al mateix nivell que la de qualsevol país europeu.

Això implicava la superació dels tres segles anteriors i el retrobament amb la gran literatura de l'Edat Mitjana, en bona part redescoberta pels intel·lectuals de la Renaixença. El moviment fou, abans que res, polític: va néixer de la voluntat de la burgesia catalana de diferenciar-se de la de la resta d'Espanya, més agrària i menys industrial.

Contingut de "La Pàtria": Temes i Emocions

L'Enyorança del Paisatge Català

Pel que fa als continguts, les dues primeres estrofes se centren en l'enyorança del paisatge català. Observem les personificacions a què aquest poema és sotmès, així com la identificació, pròpia del romanticisme, entre el paisatge i la pròpia família per transmetre, doncs, la idea d'un sentiment profundament arrelat. Per això també, quan, al final de la segona estrofa, és el «jo» poètic mateix qui es compara amb «un arbre migrat a terres apartades», la intenció és destacar la impressió de desarrelament.

El Passat Històric i la Llengua

La tercera i quarta estrofes se centren, en canvi, en el passat històric i en la llengua. Pel que fa al primer aspecte, s'evoca en concret l'Edat Mitjana, cosa que no és gens estranya per dues raons:

• Perquè va ser l'època d'esplendor de la «pàtria».
• Perquè el romanticisme va tenir, a tot Europa, una forta tendència a recuperar i mitificar aquesta etapa.

Observem la connotació emotiva de la segona part de la quarta estrofa quan s'hi condemnen aquells que no ploren en sentir la pròpia llengua en «estranya regió».

La Llengua i la Infantesa

Finalment, les dues últimes estrofes se centren novament en la llengua, però ja sense les referències històriques anteriors. És significativa la identificació que s'hi estableix entre llengua i infantesa amb la connotació de sinceritat en l'expressió del sentiment i d'innocència i espontaneïtat, qualitats totes elles, novament romàntiques. Els quatre últims versos es limiten a explicar el motiu del poema.

Forma i Estructura de "La Pàtria"

Pel que fa a la forma, ens trobem amb un poema de sis estrofes de vuit versos alexandrins cadascuna, que rimen ABBAACCA, DEEDDFFD i així successivament. La rima és encreuada i ens dóna una pista important sobre la manera com Aribau organitza els continguts: cada quatre versos hi ha una unitat de sentit. Cada estrofa es troba així dividida sempre en dues parts.