El Partenó d'Atenes: Arquitectura Dòrica i Esplendor de Pèricles

Context Històric: L'Esplendor de l'Època Clàssica

Els anys de govern de Pèricles a Atenes (461-429 aC) van representar un esplendor mai vist. Fou una època de grans realitzacions intel·lectuals, preocupada sobretot per les creacions de l'esperit, en les quals l'antropocentrisme va triomfar del tot.

Els monuments que es van construir a l'Acròpolis des de l'època arcaica havien estat relacionats amb els governants de la ciutat, ja que creien que era un lloc sagrat i especialment escollit per la deessa Atena (protectora de la ciutat).

El Projecte Artístic de Pèricles a l'Acròpolis

Pèricles va encarregar la direcció de tots els seus projectes artístics a Fídies, preferint-lo a Miró i Policlet, que tenien molt èxit en aquell moment. Sembla que Ictinos va ser el principal responsable del projecte del Partenó i va treballar associat amb Cal·lícrates.

La construcció del temple va començar el 447 aC i es va acabar en 9 anys, sent el primer monument construït a l'Acròpolis, excepte l'ornamentació escultòrica, que es va col·locar el 432 aC. Ictinos va utilitzar els fonaments del primitiu temple d'Atena, ampliant-los. No es va anomenar Partenó fins més tard.

Context Polític i Cultural

La construcció s'inicia després de les Guerres Mèdiques, quan l'Atenes de Pèricles va sortir vencedora, implantant la democràcia. Fou el moment dels historiadors Tucídides i Heròdot, i dels dramaturgs Èsquil i Sòfocles.

Descripció Formal: Arquitectura Dòrica del Partenó

El Partenó s'erigeix sobre una base de 3 graons que culmina amb un últim graó o plataforma (l'estereòbat), sobre la qual s'aixequen, sense base, les columnes dòriques.

Estructura Externa i Ordre Dòric

• Columnes: 8 a cada façana frontal (octàstil) i 17 a les laterals (perípter).
• Fust: Format per tambors superposats, decorat per estries d'aresta viva.
• Capitell: Format per dues parts: l'equí i l'àbac, sense decoració.

L'entaulament presenta tres seccions horitzontals:

1. Arquitrau: Nivell inferior, llis i sense decoració.
2. Fregi: Nivell intermedi, on s'alternen tríglifs i mètopes.
3. Cornisa: Nivell superior (a l'extrem de la cornisa hi ha els acrotèris).

Damunt la cornisa s'aixecava una coberta amb un frontó triangular decorat amb escultures. El temple està fet amb marbre i policromat. És un temple dòric octàstil i perípter monòpter.

Distribució Interior (Planta)

A l'interior, la planta és rectangular i està dividida en dues sales principals: la naos i l'opistòdom. L'accés a la naos es feia a través del pòrtic oriental hexàstil (la pronaos). Dins del temple es guardava la figura de la deessa Atena, feta d'or i vori (crisoelefantina).

Funció i Significat del Partenó

El Partenó va ser el gran temple que els atenesos van oferir a la deessa Atena, especialment després de la victòria sobre els perses (Guerres Mèdiques). Demostra la grandesa i el poder d'Atenes.

En segles posteriors, el temple va ser aprofitat com a lloc de culte cristià.

Models i Influències: La Perfecció Arquitectònica Grega

Tota l'arquitectura clàssica posterior tindrà el Partenó com a referència obligada.

Els seus referents són els grans temples de la Magna Grècia. Es considera la culminació de la perfecció arquitectònica grega, un exemple de refinament i esveltesa, i un model de síntesi absoluta entre arquitectura i escultura.