Guia de l'Art Romà: Arquitectura i Escultura Imperial

1. El Colosseu o Amfiteatre Flavi

Fitxa tècnica

• Nom: Colosseu o Amfiteatre Flavi
• Autors: Desconegut
• Cronologia: Segle I (72-80 d.C.)
• Materials: Marbre, maó, pedra i estuc
• Localització: Roma

Context històric i cultural

Construït en la Roma imperial, va ser un encàrrec de l’emperador Flavi Vespasià. Aquest període el podem diferenciar en dues etapes. En primer lloc, el període de la Pax Romana i, en segon lloc, el període de la crisi, enfonsament i caiguda de l’Imperi Romà.

El període de la Pax Romana va ser l'època de màxima expansió i prosperitat de l’Imperi. Va ser una etapa de gran prosperitat econòmica amb la millora de la producció agrícola, ramadera i artesanal, així com de les vies de comunicació i el comerç. Aquesta prosperitat es veurà reflectida a les ciutats. Fou un període en què les arts assoliren un gran desenvolupament; es van difondre imatges de l’emperador per magnificar el càrrec i fidelitzar la població.

El següent període, la crisi de l’Imperi, s’inicia amb una crisi que va marcar la desaparició de l’Imperi Romà. Les tres grans causes van ser: la corrupció interna, l’aparició i difusió del cristianisme, i les invasions bàrbares que van provocar talls en les vies de comunicació. L’any 476 marca la fi de l’Edat Antiga i l’inici de l’Edat Mitjana. L’Imperi Romà d’Orient va sobreviure fins al segle XV d.C. sota la denominació d’Imperi Bizantí.

Anàlisi formal

Característiques

• Art pragmàtic i funcional.
• Art eclèctic (barreja d’influències gregues i etrusques).
• Art realista, propagandístic i commemoratiu.
• Monumentalitat i colossalisme amb artistes anònims.
• Arquitectura utilitària i pràctica amb materials variats.
• Gran desenvolupament de l’enginyeria i arquitectura dinàmica.
• Sistemes constructius diversos (arquitravat i voltat).
• Ús dels ordres: dòric, jònic, corinti, toscà i compost.
• Predomini de l’arquitectura civil sobre la religiosa.
• Major cura dels espais interiors que els exteriors.

Planta

La planta el·líptica defineix l’espai de manera concèntrica. Al centre hi ha l’arena, on tenia lloc l’espectacle, i al voltant hi ha la càvea. L'accés al recinte es feia a través dels arcs del pis inferior. Una organització de galeries anulars i radials coronades per voltes de canó i d’aresta permetien la circulació. Les comunicacions entre nivells es feien mitjançant escales i rampes.

Elements sostenidors i sustentats

La façana conservada està articulada en quatre nivells aixecats sobre un estilòbat. Els tres primers nivells estan formats per una successió de 80 arcs de mig punt, amb columnes adossades que suporten un entaulament decoratiu. El quart nivell està format per un mur amb pilastres adossades i petites finestres rectangulars. Se superposen els ordres: dòric-toscà, jònic i corinti. L'últim pis estava decorat amb estil corinti i 24 màstils de fusta que sostenien un tendal (velarium) per protegir els espectadors. Al subsòl hi havia una complexa obra de maons amb un sistema impermeabilitzat de conducció d’aigua.

Elements exteriors (decoració)

Es van col·locar 80 columnes sobre pilastres i semicolumnes adossades. Es van obrir finestres per a la claror i es va construir una combinació entre arcs i llindes amb la sobreposició d'ordres.

Integració a l’entorn

Es va construir sobre la Domus Aurea. Situat en un dels extrems dels antics fòrums de la ciutat de Roma i proper al Circ Màxim, el paisatge urbà fou alterat l’any 1936 amb l’obertura de la Via dei Fori Imperiali.

Significat i funció

Al Colosseu se celebraven espectacles de lluita entre gladiadors (munera) i feres salvatges (venationes), i fins i tot naumàquies (batalles navals). L’entrada era gratuïta i la gent es col·locava segons el seu estatus social. Va ser un regal de l’emperador al poble per potenciar la seva imatge benefactora. L’emperador, des de la tribuna, podia salvar o condemnar els lluitadors.

Models i influències

L’amfiteatre és una tipologia original romana (unió de dos teatres grecs). La superposició d’ordres ja s'havia usat al teatre Marcello i fou un model copiat al Renaixement i Barroc. Les solucions de graderies i subsòl han servit de model per a estadis de futbol moderns.

2. Maison Carrée

Fitxa tècnica

• Nom: Maison Carrée
• Autors: Desconegut
• Cronologia: 16 a.C.
• Materials: Pedra calcària
• Localització: Nimes (França)

Context històric i cultural

Construït en la Roma imperial. Aquest període el podem diferenciar en dues etapes. En primer lloc, el període de la Pax Romana i, en segon lloc, el període de la crisi, enfonsament i caiguda de l’Imperi Romà. El període de la Pax Romana fou l'època de màxima expansió i prosperitat de l’Imperi, amb millores en la producció i el comerç. Aquesta prosperitat es reflecteix a les ciutats i en el gran desenvolupament de les arts per magnificar l’emperador. El següent període, la crisi de l’Imperi, s’inicia amb la corrupció interna, el cristianisme i les invasions bàrbares, marcant la fi de l’Edat Antiga l’any 476.

Anàlisi formal

Característiques

• Art pragmàtic, funcional i eclèctic.
• Art realista, propagandístic i commemoratiu.
• Monumentalitat i anonimat dels artistes.
• Arquitectura utilitària amb gran desenvolupament de l’enginyeria.
• Ús de sistemes arquitravats i voltats i diversos ordres clàssics.

Planta

Planta rectangular. Temple hexàstil i pseudoperípter. Consta d’una única cel·la i no té opistòdom.

Elements sostenidors i sustentats

El temple està elevat damunt d’un pòdium, amb accés només per l’escalinata frontal. Les columnes són d’ordre corinti, amb basament, fust i capitell de fulles d’acant. L’entaulament està format per un arquitrau de tres platabandes, un fris decorat, cornisa, frontó i coberta a dues aigües.

Elements exteriors (decoració)

El fris està decorat amb motius florals. Les columnes corínties adossades al mur de la cel·la també actuen com a elements decoratius.

Integració a l’entorn

Ubicat al centre de Nimes, en la confluència del cardo i el decumanus. La priorització de la façana principal feia que els temples fossin peces clau del traçat urbà, dissenyats per a una visió frontal.

Significat i funció

Construït per ordre d'Agripa en honor a l’emperador Octavi August i la seva família (dedicat als seus néts). Forma part de la política de romanització de l’Imperi mitjançant monuments públics.

Models i influències

Fusiona l’arquitectura religiosa grega (planta, ordres) amb les innovacions etrusques (podi elevat). Va influir notablement en el Renaixement i en el Neoclassicisme (com l’església de La Madeleine a París).

3. Aqüeducte de les Ferreres (Pont del Diable)

Fitxa tècnica

• Nom: Aqüeducte de les Ferreres (Pont del Diable)
• Autors: Desconegut
• Cronologia: Segle I d.C.
• Materials: Pedra calcària
• Localització: Tarragona

Context històric i cultural

Construït en la Roma imperial durant la Pax Romana, període de prosperitat econòmica i expansió. Les arts i l'enginyeria es van desenvolupar per millorar les ciutats i les comunicacions. Posteriorment, l'Imperi patiria la crisi provocada per la corrupció, el cristianisme i les invasions bàrbares fins a la seva caiguda l'any 476.

Anàlisi formal

Característiques

És un art pragmàtic, funcional i eclèctic, marcat per la monumentalitat i el colossalisme. L'arquitectura és utilitària i pràctica, amb un gran desenvolupament de l'enginyeria civil.

El pont té una llargada de 217 m i una alçada màxima de 27 m. Consta de dos nivells d'arcades sobreposades amb 11 arcs al nivell inferior i 25 al superior. Els arcs fan 6,30 m d'amplada i 5,70 m d'alçada. L'estructura fou construïda en opus quadratum. El canal (specus) es va fer amb opus signinum, un morter impermeable de calç i ceràmica.

Integració a l’entorn

L'aigua es captava al riu Francolí i es conduïa cap a Tàrraco seguint els pendents naturals. El barranc dels Arcs es va salvar amb aquest pont. L'aigua arribava a la ciutat, es depurava en un castellum aquae i es distribuïa per canonades de plom.

Significat i funció

Un aqüeducte és una obra d’enginyeria destinada a portar aigua adaptant-se a la topografia del terreny per proveir els nuclis urbans.

Models i influències

Va funcionar fins a l'Edat Mitjana i fou restaurat als segles X, XVIII, XIX i XX. Els aqüeductes romans van ser el model d'enginyeria civil per al subministrament d'aigua durant segles posteriors.

4. Estàtua eqüestre de Marc Aureli

Fitxa tècnica

• Nom: Marc Aureli Eqüestre
• Autor: Desconegut
• Cronologia: Segle II d.C.
• Material: Bronze
• Tècnica: Cera perduda
• Localització: Museu Capitolí de Roma

Context històric i cultural

Marc Aureli fou emperador (161-180), un home culte i pacífic. El retrat s'emmarca en la Roma imperial, passant de la Pax Romana a la crisi final de l'Imperi. Durant la prosperitat, l'art servia per magnificar la figura imperial i fidelitzar el poble davant les futures crisis de corrupció i invasions.

Anàlisi formal

Descripció

Mostra la figura d’un home muntat damunt d’un cavall.

Característiques

L'escultura romana és realista, amb influència grega i etrusca, i funcions propagandístiques. És una escultura exempta, eqüestre i multifacial realitzada en bronze.

Característiques formals

Vesteix una túnica curta, el paludamentum (capa de general) i botes de patrici. Té rínxols, barba llarga i gest greu. El cavall és d'un gran realisme i moviment, amb la pota davantera dreta aixecada. Originalment estava recoberta d’or.

Significat i funció

El tema és el poder i la grandesa divina. L’emperador és més gran que la mida real. El gest de la mà pot significar comandament o clemència. Transmet una imatge de pau i victòria sense necessitat d'armes.

Models i influències

Influència enorme des del Renaixement fins al segle XX. Va inspirar obres com el Gattamelata de Donatello o el Colleoni de Verrocchio.

5. August de Prima Porta

Fitxa tècnica

• Nom: August de Prima Porta
• Autor: Desconegut
• Cronologia: 20 a.C. (còpia del 14 d.C.)
• Material: Marbre (còpia d'un original en bronze)
• Tècnica: Talla (còpia de cera perduda)
• Localització: Musei Vaticani

Context històric i cultural

Realitzat en la Roma imperial durant la Pax Romana. L'art d'aquesta època buscava la glorificació de l'emperador per mantenir l'estabilitat de l'Imperi abans de l'arribada de la crisi del segle III i la caiguda definitiva l'any 476.

Anàlisi formal

Descripció

Representa un home vestit de militar, descalç.

Característiques

Escultura realista subordinada a l'arquitectura, amb funció propagandística. L'obra és exempta, dempeus i unifacial.

Característiques formals

August apareix com un jove idealitzat en postura de contrapposto. Té el braç dret aixecat en gest de comandament i l'esquerre recull el paludamentum, creant clarobscurs. El rostre és idealitzat i la cuirassa (lorica) està molt detallada.

Significat i funció

Funció propagandística i commemorativa per reforçar l'obediència al sobirà. Als peus apareix un dofí amb Eros, recordant l'origen diví de la gens Julia (descendents de Venus).

Models i influències

Manté un paral·lelisme amb el Dorífor de Policlet. Va iniciar la tipologia del retrat imperial, prototip imitat a tot l’Imperi.

6. Ara Pacis Augustae

Fitxa tècnica

• Nom: Ara Pacis Augustae (Altar de la Pau d’August)
• Autor: Desconegut
• Cronologia: 13-9 a.C.
• Material: Marbre de Carrara
• Tècnica: Talla
• Localització: Musei dell’Ara Pacis (Roma)

Context històric i cultural

Commemora la pau d'August després de les campanyes a la Gàlia i Hispània, iniciant la Pax Romana. Com les altres obres, s'ubica en el període d'esplendor imperial previ a la crisi final de l'Imperi Romà d'Occident.

Anàlisi formal

Descripció

Construcció que barreja arquitectura i escultura. És un edifici rectangular sense sostre sobre un pòdium amb rampa.

Característiques formals

L’exterior està decorat amb frisos a dos nivells separats per una sanefa geomètrica. Presenta escenes al·legòriques i de la consagració de l’altar.

Significat i funció

Els laterals tenen relleus (alt, mig i baix) per donar profunditat, mostrant la processó de la família imperial amb un realisme profund.

Models i influències

Segueix l’estructura dels templa minora. Es relaciona amb els arcs de triomf i columnes commemoratives. Els frisos remeten a la Columna Trajana i a la processó de les Panatenees de Fídies al Partenó.