Anàlisi de la Mare de Déu de Núria: Escultura Romànica Catalana

Fitxa Tècnica de la Mare de Déu de Núria

• Títol: Mare de Déu de Núria
• Autor: Desconegut
• Cronologia: Segle XII o XIII
• Estil: Romànic
• Tècnica: Talla
• Material: Fusta policromada
• Formes: Escultura exempta
• Tipologia: Grup escultòric (Mare de Déu amb Infant)
• Dimensions: 58 cm x 15 cm x 18 cm
• Localització (Original i Actual): Santuari de Santa Maria de Núria, a Queralbs

Descripció Temàtica

Representa la Mare de Déu sedent amb l'Infant a la falda en actitud de beneir. El seu posat és hieràtic i mostra una marcada frontalitat. La imatge de fusta policromada conserva la pintura en perfecte estat.

Característiques Generals i Humanització

Aquesta Mare de Déu, hieràtica i amb trets força primitius, mostra una certa humanització gràcies a la disposició de les mans: una reposa sobre l'espatlla i l'altra sobre la cintura del Nen. La policromia, perfectament conservada, i el fet que no porti toca ni vel fa que se li vegin els cabells i les orelles, un tret no comú en la imatgeria romànica catalana. Aquest tipus d'iconografia deriva directament de l'art copte i de l'art bizantí.

Anàlisi Formal

Composició i Vestimenta

La Mare de Déu de Núria sosté l'Infant a la falda, decantat lleugerament cap al genoll esquerre. Està asseguda damunt d'un tron flanquejat per pilars coronats amb un pom de bola, que té la funció de servir de suport al Nen.

Vestimenta de la Mare de Déu

• Vesteix una túnica amb plecs ordenats seguint un pla predeterminat, sense rastre d'espontaneïtat.
• Duu un mantell cordat al coll que li cau per sobre de les espatlles.
• No porta ni vel ni toca, permetent veure els cabells i les orelles.

Vestimenta de l'Infant

• No porta corona i també mostra els cabells.
• Està vestit amb una túnica i un mantell disposat a la manera romana.
• Té els peus descalços.

La frontalitat de totes dues figures és molt acusada i el posat presenta un clar hieratisme.

Rostres i Policromia

Els rostres són esquemàtics i simètrics, amb uns grans ulls ametllats que miren fixament. Les expressions de la Mare i del Nen són molt similars: mostren un lleu somriure dibuixat en uns llavis massa gruixuts.

La Mare de Déu presenta una humanització pel fet que descansa una mà damunt l'espatlla de l'Infant i l'altra sobre la seva cintura. La policromia es conserva en perfectes condicions. La roba és de color vermell i blau, i està adornada amb estels daurats.

Estil, Iconografia i Funció

Estil i Origen Iconogràfic

El tema més tractat en la imatgeria romànica és la Mare de Déu, que sol ser representada com a suport de Jesús Infant (Sedes Sapientiae). L'Infant, generalment, com en les representacions de Crist en Majestat, beneeix amb la mà dreta i amb l'esquerra aguanta el Llibre de la Llei.

L'origen d'aquest tipus d'imatges s'ha de buscar en la Theotokos copta entronitzada amb el Nen assegut a la cama esquerra, i en els mosaics bizantins que també mostren imatges de la Verge amb aquestes característiques. El prototip fou pràcticament copiat per l'art romànic.

Interpretació: Contingut i Significació

Com l'art de Bizanci i l'art copte, el romànic es caracteritza pel rigor dogmàtic i per un hieratisme solemne. L'escultura tenia la funció d'informar visualment sobre un tema religiós i de provocar el respecte en l'observador, potenciant la devoció i la pregària.

Les figures es distanciaven de la humanitat i potenciaven la frontalitat per evitar distraccions a l'hora de contemplar-les. Les marededéus acostumaven a ser encarregades per l'Església i, de vegades, també pels senyors feudals.

Llegendes Associades

Darrere de cada imatge de la Mare de Déu hi ha una llegenda; podien trobar-se en fonts o, altres vegades, amagades en indrets secrets.

Funció de l'Obra

L'objectiu d'aquesta obra era clar: havia de servir per recordar al poble els ensenyaments de l'Església. També formaven part de la litúrgia, ja que participaven en l'ofici de la missa i eren dutes en processó.