Panteó Romà: Anàlisi Artística i Context Històric

El Panteó de Roma

Catalogació

Nom:

Panteó

Autor:

Desconegut

Cronologia:

Segle II d.C.

Tipologia:

Temple

Localització:

Camp de Mart, Roma

Estil:

Romà imperial

Materials:

Formigó, granit, maó, marbre i fusta

Dimensions:

42x35x58 m

Context Històric

El context històric és similar al del Colosseu.

Anàlisi Formal

Elements de Suport

El pòrtic octàstil exterior, amb 8 columnes corínties. A l'interior del pronaos, les columnes formen tres naus. El tambor és un cilindre de tres pisos. El mur combina el morter amb tres fileres superposades d'arcs fets amb maons que fan la funció de contraforts interns. Hi ha pilars interiors que suporten la cúpula.

Elements Suportats

La coberta a doble vessant, recolzada sobre una estructura d'arcs damunt les columnes. La cúpula hemisfèrica, sustentada pels 8 pilars.

Espai Exterior

Originalment, una plaça porticada que només mostrava el pòrtic, com un temple grec clàssic. El pòrtic està format per 16 columnes monolítiques de granit, amb capitells corintis i base de marbre blanc que suporten l'entaulament. Al frontó, hi ha una inscripció que fa referència a l'antic temple d'Agripa. El tambor, sense revestiment, amaga la part inferior de la cúpula; l'altra part queda amagada. Tres línies d'imposta delimiten els tres pisos d'arcs de maons, la funció dels quals és descarregar el pes sobre els contraforts.

Espai Interior

La cel·la de planta circular, amb 8 pilars que sostenen la cúpula. Entre els pilars s'obren vuit nínxols. Els murs interiors estan decorats amb columnes, cornises i pilastres.

Nivell Superior

Una filera de finestres.

Paviment

El paviment està format per quadrats on hi ha inscrits quadrats i rodones més petites, que serveix per amagar tot el sistema de càrregues.

Cúpula

La cúpula està formada per una estructura d'anell i nervis amb cassetons.

Òcul

L'òcul és una finestra circular de 9 m de diàmetre, protegit per làmines d'alabastre, que il·lumina i ventila l'edifici. Simbolitza el sol.

El Panteó s'havia d'ubicar envoltat d'una plaça porticada, però aquest projecte no es va dur a terme mai. Situat al mig de Roma, està perfectament integrat amb l'entorn, encara que no superi l'altura dels altres edificis del voltant.

Interpretació i Simbolisme

Va ser un temple dedicat a tots els déus de l'Olimp. La paraula Panteó prové del grec: Pan = "tot", theos = "déu". L'interior era una representació de la cosmologia romana. Set absis estaven consagrats a les set divinitats celestes i la cúpula simbolitzava la volta celeste. L'òcul representava el sol.

Concebut per ser un espai d'unió entre l'home i la divinitat, l'emperador Adrià el va utilitzar com a tribunal públic.

L'any 609, un papa el va consagrar com a església, i al segle XVII, l'escultor italià Bernini va aprofitar el bronze de la cúpula per a una altra obra.

Models i Influències

Temples Circulars i Cúpules

Els temples circulars i amb cúpula no van ser una invenció romana. Eren utilitzats en els mons mesopotàmics i van ser desenvolupats amb un gran nivell de perfecció pel poble etrusc. La cúpula del Panteó va tenir una gran transcendència en l'arquitectura occidental. Brunelleschi la va estudiar per fer la cúpula del Duomo de Florència i també va servir de model per a altres autors.